Un dels arguments més freqüents en contra de l’alimentació ecològica és el seu preu. És veritat que sol ser més elevat comprar, per exemple, un tomàquet ecològic que un de convencional, però, si tenim en compte tot el procés de producció, són realment els aliments ecològics més cars que els convencionals?

Alimentación ecológica: ¿más cara que la convencional?

L’agricultura ecològica no empra productes químics de síntesi ni organismes genèticament modificats, persegueix preservar el medi ambient, mantenir o augmentar la fertilitat del sòl i oferir aliments amb totes les seves propietats naturals. A la ramaderia ecològica, els animals tenen un grau de benestar superior al de la convencional i són alimentats amb pinsos ecològics.

El sistema de producció d’un aliment ecològic i un de convencional no és igual, i d’aquí vénen els diferents preus. Aquests difereixen bastant depenent del producte: hi ha alguns amb preus similars i altres molt dispars. Per exemple, entre un oli d’oliva verge extra d’oliva d’arbequina convencional i un ecològic hi ha poca diferència perquè l’elaboració és similar. No passa el mateix si parlem d’animals: un pollastre alimentat amb qualsevol tipus de pinso, administrant-li antibiòtics cada dia i tancat en un espai reduït en una nau sense veure la llum del sol surt més barat que un criat amb pinsos ecològics en una granja amb accés a l’exterior. L’encariment dels productes eco també es deu al fet que el sector té un mercat més petit.

Estan els aliments convencionals pagant els seus costos reals?

Un estudi sobre l’aigua elaborat pel Ministeri d’Ecologia, Desenvolupament Sostenible i Energia francès en 2011 va revelar les despeses addicionals generades per la contaminació per pesticides i fertilitzants nitrogenats de l’agricultura convencional en els cursos d’aigua: entre uns 1.005 i 1.525 milions d’euros, dels quals entre 640 i 1.140 milions d’euros anaven inclosos en les factures de l’aigua dels ciutadans.

Aquest tipus de substàncies químiques també danya els sòls, acaba amb la vida de les abelles i és responsable de fins al 10% de l’emissió global de gasos amb efecte hivernacle, segons dades de la oenagé Grain.

L’ús intensiu dels recursos que fa el sistema alimentari actual té un alt cost per al medi ambient i la nostra salut

A la feina El cost ocult del menjar al Regne Unit de l’organització Sustainable Food Trust, els experts han calculat que el cost real dels aliments produïts convencionalment és el doble del preu de mercat. Perquè amaguen despeses causades pel model d’agricultura i ramaderia convencional, sumes que acabem pagant els consumidors indirectament mitjançant impostos, assegurances mèdiques, subsidis al sector agrícola i ramader, i pèrdua d’ingressos.

Les pràctiques agrícoles convencionals se centren en els monocultius i en l’ús de fertilitzants i plaguicides que contaminen els cultius i les aigües subterrànies. Per la seva banda, les granges industrials, a més de convertir en meres màquines a éssers vius, contribueixen a la degradació de la terra i de l’aigua, la contaminació atmosfèrica i la pèrdua de biodiversitat.

De fet, el sistema d’alimentació convencional és el principal causant del canvi climàtic, els efectes com les sequeres i la desertificació castiguen amb més força als països més pobres. I alhora, aquests països veuen com els són arrabassades les seves terres per països com els Estats Units o la Xina.

Així mateix, la recerca de beneficis econòmics ha provocat la mercantilització del menjar en mans d’un grapat de multinacionals que a la recerca del màxim benefici eliminen varietats i homogeneïtzen el mercat amb el risc que això comporta.

Alimentación ecológica: ¿más cara que la convencional?

Així doncs, l’ús intensiu dels recursos que fa el sistema alimentari actual té un alt cost per al medi ambient i la nostra salut. Perquè a més de destruir la nostra llar -el planeta-, el model convencional també danya directament els nostres organismes per el seu ús  excessiu de plaguicides i antibiòtics, que arriben als nostres plats camuflats en pomes, enciams o filets de vedella. L’exposició de la població a aquestes substàncies es relaciona amb problemes hormonals, malformacions congènites, pèrdua de fertilitat, danys en el sistema immune, autisme, diabetis i diversos tipus de càncer, entre d’altres.

“Els plaguicides perillosos s’utilitzen en excés, i això provoca danys a la salut humana i els ecosistemes de tot el món, i aquesta utilització sembla que augmentarà en els propers anys”, detalla en un informe de 2017 la relatora de Nacions Unides sobre el dret a l’alimentació, Hilal Elver.

Encara més, l’estratègia d’augmentar la producció a qualsevol preu no ha eradicat la fam (no cal produir més aliments sinó distribuir-los millor), però sí que ha provocat “una epidèmia global d’obesitat”, tal com afirma el director general de la FAO, José Graziano da Silva.

És més, diversos informes de les Nacions Unides consideren que les plantacions ecològiques locals de mida petita, que poden proporcionar productes variats, frescos, de proximitat, lliures de contaminants i assequibles, són la millor manera d’alimentar al món sense comprometre el futur del planeta.

Estem acostumats a comprar productes barats sense plantejar-nos per què tenen aquest baix preu ni qui ho està o ho estem pagant; però a les nostres mans, amb petits gestos, podem intentar aconseguir un model més just i sa. Quin cost real estem disposats a pagar?

Autora: Cristina Fernández, periodista & blogger

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual