La fruita fresca és l’aliment del paradís. Ens proporciona al mateix temps vitamines, antioxidants, minerals, fibra i aigua orgànica. Ha de ser un element fonamental de la nostra dieta i n’hem de menjar unes 4 racions al dia.

¿En qué me tengo que fijar al escoger las frutas?

La primavera ens alegra amb la nova temporada de fruites. A més de les maduixes, arriben nespres, albercocs, cireres, prunes i els primers préssecs. Són fresques, sucoses i aporten vitamina C i antioxidants com betacarotens i antocianines. Són ideals per prendre-les com refrigeri, entre hores i amb la seva pròpia pell. Per això cal que provinguin de cultiu ecològic, sense pesticides, i que estiguin ben netes.

Per escollir la millor fruita hem de conèixer les seves característiques i varietats, ja que no exigirem les mateixes propietats a una maduixa que a un albercoc, o a una cirera que a una picota. Algunes quasi no tenen color i són dolces i cruixents mentre que altres mostren un color fosc i tendre quan estan madures. El mateix es pot aplicar als diferents tipus de prunes i préssecs. La millor manera d’aprendre a distingir-les és tastant tots els tipus segons van arribant.

Sempre la comprarem de temporada, evitant la que va ser recollida encara verda i porta mesos en càmeres, o la que procedeix de l’altra punta del món. Una bona garantia és recórrer a circuits de petits productors propers, amb el mínim d’intermediaris possible i que ens certifiquin la seva procedència i frescor. A més, és l’opció més sostenible ecològica i econòmicament.

La forma perfecta de tenir accés a fruita de qualitat és plantar fruiters de varietats autòctones. Si no disposem de terreny per plantar, podem participar en algun projecte d’hort veïnal o bé suggerir al nostre ajuntament que planti fruiters a les zones verdes de cada barri.

Quan la fruita ha pogut madurar en el propi arbre, ofereix una gran simfonia de sabors i aportarà més varietat de vitamines, sucres i àcids orgànics. Com tota temptació, ens seduirà pels sentits. Per això, a més del seu aspecte i color, és fonamental també observar la seva aroma, textura, pes i dolçor, sense presses.

  • El color serà l’adequat, ni molt pàl·lid, ni molt pujat. La finor i la brillantor de la pell han de ser naturals, no forçats artificialment amb ceres i abrillantadors.
  • Si el color al costat del pecíol és de to verd o blanc, encara no està en el punt.
  • Quan la tija de pomes i peres està encara verda indica frescor, i si està resseca és que fa temps que s’ha collit, i poden haver perdut sabor.
  • En algunes fruites, com els cítrics, melons i síndries, el pes ens indica una major quantitat d’aigua i dolçor.
  • Palpar amb cura indica el grau de fermesa al tacte. Pomes i peres han de ser fermes, encara que no dures, mentre les prunes, els préssecs i altres drupes han de ser lleugerament tendres.
  • L’aroma és un gran indicador, podem olorar les maduixes, préssecs, albercocs i melons per conèixer la seva qualitat. Quan estan madurs la seva aroma és agradable, com de flor, mentre que si estan verds no fan olor, i si estan massa madurs l’olor és agre o com d’alcohol.

cómo elegir la fruta com triar la fruita

  • Abans de fer la compra, podem demanar permís per tastar les fruitetes com maduixes, nespres i cireres.
  • Quan la fruita tendra, com les cireres, té fongs o està aigualida, vol dir que s’ha passat de madura i no es pot aprofitar.
  • Evitarem les fruites amb taques i cops que mostrin un mal tracte al recollir-les o transportar-les.
  • La fruita arrugada o resseca indica que fa molt temps que ha estat recollida o que no ha estat degudament conservada i ha perdut gran part de les seves propietats. S’aconsella fer una o dues compres setmanals.
  • No és fonamental l’homogeneïtat de la seva mida, ja que no tots els fruiters tenen el mateix calibre, i més gran no sempre és sinònim de millor.

Guia per a cada fruita:

Maduixes: Les maduixes madures en la seva època són de color vermell intens, fins i tot prop de la cua, i desprenen una fragància molt agradable. Les millors són de grandària mitjana, no gran. La majoria de maduixes envasades en plàstic contenen gasos per mantenir-les artificialment fermes.

Préssecs: L’aroma és una bona guia, a més de palpar delicadament que estiguin tendres, i que no tinguin el clot al costat de la tija de color verd. La gamma de colors és molt àmplia segons la varietat. Els d’aigua són més primerencs que els de vinya. Si conserven el seu borrissol, millor.

Cireres: Les millors són brillants, carnoses i fosques, de cua terça i de color verd. Però també hi ha varietats blanques i vermelles que són excel·lents. No han d’estar obertes o clivellades, ni toves o aiguades, perquè significa que estan passades. A mesura que passen els dies des de la seva recol·lecció perden finor.

Albercocs: Et conviden a comprar-los les seves “galtes” acolorides, el seu aroma i una textura tendra. Si són massa blanquinosos i durs és que encara estan verds. És preferible esperar a que hagi entrat la temporada. És interessant tastar-los, perquè n’hi ha de més i menys dolços.

Nespres: No maduren desprès de ser arrencats de l’arbre i han de ser collits en el punt just. La pell serà llisa i sense frecs, encara que pot tenir algunes pigues marrons. La textura serà tendra, no dura. El color, ataronjat, els pàl·lids i verds poden ser indigestos. El seu sabor és més o menys acidulat, segons la varietat.

Prunes: Les primeres són grogues i mitjanes, després apareixen les morades i les últimes són les verdes, tipus reina Claudia. La pell és llisa, sense taques ni arrugues. De forma natural tenen un aspecte com entelat, no brillant. Rebutjarem les que siguin molt dures, per estar recollides abans de madurar, i les que siguin molt toves, pel contrari.

Autora: Mercedes Blasco. Màster en Nutrició i Salut. Nutricionista vegetariana i filòsofa.

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2019

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here