Des de la dècada de 1960, la Política Agrícola Comuna (PAC) és el principal mecanisme de suport als agricultors de la Unió Europea (UE). Els salaris mitjans dels agricultors continuen disminuint i els preus dels aliments continuen sent volàtils, per el que el suport continuat a un sector que pateix és fonamental: amb algunes excepcions.
La política agrícola comuna actual a Europa (PAC)
Des de la seva creació, la PAC ha sofert importants reformes. La creació del Desenvolupament Rural (pilar segon de la PAC) ha estat crucial per al desenvolupament de l’agricultura ecològica i altres pràctiques agrícoles sostenibles. No obstant això, encara calen canvis importants per modernitzar l’agricultura europea.
El principal repte és que la PAC actual serveix principalment de xarxa de seguretat en forma de pagaments directes per garantir als agricultors un ingrés bàsic. Aquests pagaments representen gairebé el 75% del pressupost de la PAC. Els pagaments directes es fan als agricultors per complir els requisits mínims de la política per a les bones condicions agrícoles i ambientals (GAEC). En canvi, aquests diners haurien d’orientar-se a complir reptes socials i pressupostaris urgents. Al mateix temps, el pressupost de les mesures agroambientals voluntàries – mesures que milloren el medi ambient a través de determinades pràctiques agrícoles – romanen reduïts. Això proporciona pocs incentius als agricultors per implementar pràctiques agrícoles que beneficien el clima i el medi ambient.
Per què necessitem una nova PAC?
El sector agrícola d’Europa es troba en un punt decisiu. La població activa a les comunitats rurals està disminuint a tota la UE. Els aiguats i les inundacions cada vegada són més freqüents, ja que els agricultors s’enfronten a un clima canviant. Les dècades d’agricultura intensiva tenen un efecte durador en la qualitat del sòl, l’aigua i la biodiversitat. Els consumidors exigeixen cada vegada més millor menjar i més saludable que respecti el benestar dels treballadors agrícoles i dels animals. La PAC actual es basa en el compliment dels requisits mínims obligatoris per rebre pagaments directes que dificulten el desplegament de pràctiques sostenibles. A més, augmenta artificialment els preus de la terra a tota la UE, dificultant l’accés a la terra per als agricultors nous i joves.
En aquest context difícil, la PAC ha d’evolucionar per satisfer les expectatives de milions de ciutadans, tant dins com fora de la Unió Europea. Europa necessita un canvi de paradigma cap a una PAC que compensi als agricultors per oferir aliments bons i saludables, així com per ser els cuidadors de béns públics com l’aire net, l’aigua i el sòl, el retorn de la biodiversitat local, les pròpies comunitats rurals i els paisatges conservats.
Els agricultors han d’estar al centre d’aquesta transformació i haurien de ser animats a prendre la iniciativa. Són els que tenen coneixements pràctics i experiència essencials i lideraran la transició cap a la sostenibilitat amb el suport d’assessors professionals i mesures voluntàries. L’agricultura orgànica pot contribuir de manera decisiva a un sector agroalimentari sostenible, tot satisfent les preferències dels ciutadans. Tanmateix, una conversió a gran escala a nivell orgànic només és possible si l’ambició de la PAC es revisa a l’alça, permetent que més agricultors facin els esforços i les inversions addicionals necessaris.
Com hauria de ser la nova CAP?
La nova PAC hauria de basar-se en la proposta de la Comissió de juny de 2018, inclòs l’anomenat “Nou Model de Lliurament”. Hauria d’anar més enllà d’aquesta proposta, equilibrant les ambicions ambientals amb un marc basat en resultats flexible i robust. Els funcionaris de la UE haurien de col·laborar estretament amb els ministeris nacionals i les administracions regionals per dissenyar i gestionar una PAC que proporcioni allò que els agricultors i els ciutadans necessiten.
Atorgar més flexibilitat als estats membres i a les regions en el disseny dels seus propis plans i mesures estratègiques pot ajudar a adaptar la PAC a les realitats locals
Orientada als resultats
Introduir un nou model de lliurament basat en resultats de tota la UE és un canvi important. El sistema basat en la gestió actual centralitza el poder en la Comissió Europea, mentre que el sistema proposat passarà a un sistema descentralitzat i flexible que doni més poder als països i regions per dissenyar les seves mesures segons les seves necessitats específiques. Atorgar més flexibilitat als estats membres i a les regions en el disseny dels seus propis plans i mesures estratègiques pot ajudar a adaptar la PAC a les realitats locals. Tanmateix, aquest enfocament només pot tenir èxit en el marc d’una governança sòlida i comuna per evitar fragmentar el sector agrícola de la UE.
Els tres objectius específics sobre el medi ambient a la PAC haurien de ser més detallats per incloure el segrest de carboni orgànic, l’agricultura ecològica i l’agroecologia. Els indicadors que s’utilitzen per mesurar els objectius ambientals, socials i econòmics de la PAC s’han de vincular al màxim als impactes reals. Això garantirà que es facin pagaments per a mesures que tinguin un efecte real sobre el terreny. A més, la llista d’indicadors de la PAC s’hauria d’avaluar i complementar de manera continuada, alhora que es garanteix una gestió i control transparents. Durant la fase de disseny dels seus plans estratègics de la PAC, els estats membres també haurien d’exigir que analitzessin la salut del seu sector d’agricultura ecològica, cosa que els permetrà elaborar estratègies per al seu posterior desenvolupament en la pròxima PAC. Finalment, s’hauria de demanar als Estats membres d’incloure un procés de consulta amb les parts interessades nacionals com a element essencial dels seus Plans Estratègics de la PAC.
Abordar les causes en lloc de tractar els símptomes
La revisió de la PAC hauria de prioritzar els agricultors que atorguen béns públics. L’experiència d’un “greening” al primer pilar de la PAC actual mostra que les mesures de sostenibilitat reduïdes no poden abordar les greus crisis mediambientals i climàtiques a què s’enfronta Europa. Al sud de la UE, milions d’hectàrees de sòl s’estan erosionant anualment. A la UE, la qualitat de l’aigua del nord continua sent pobra i saturada de nitrats. Ha arribat el moment de fer canvis reals en la nostra manera de conrear. Els estats membres haurien d’aprofitar les oportunitats que ofereix el Nou Model de Lliurament flexible i centrar-se en els reptes mediambientals als quals s’enfronten.
El benestar dels animals també hauria de tenir un paper més important en la nova PAC mitjançant la inclusió de la mateixa en els esquemes ecològics del pilar primer. Això pot augmentar la coherència i l’acceptació social dels programes ambientals, ja que cada vegada més europeus demanen un tracte més just als animals.
És imprescindible deixar enrere la lògica dels ingressos perduts que prevalen a la PAC perquè frena el lliurament de béns públics. En canvi, és important permetre als estats membres oferir primes atractives a través d’Eco-esquemes i Agro-ambientals per als agricultors que vulguin fer més per al medi ambient i el clima.
Els responsables polítics haurien d’aprofitar l’oportunitat per ser ambiciosos i desenvolupar l’agricultura ecològica i enfocaments agroecològics innovadors
Evitar una cursa a la baixa
L’augment de la flexibilitat de la PAC s’ha de contrarestar amb unes garanties comunes fortes. Evitar una cursa a la baixa en els estàndards socials i mediambientals dels Estats membres que puguin intentar maximitzar la competitivitat del seu propi sector agrícola és important. La “racionalització” ambiciosa d’almenys el 70% del pressupost de la PAC en tots dos pilars permet evitar una espiral descendent per al clima i el medi ambient. Els eco-esquemes haurien de ser millor definits, afavorint els sistemes agrícoles que proporcionin múltiples objectius, inclosa l’agricultura ecològica. A més, s’ha de mantenir i reforçar el principi de “no reincidir” que garanteixi que els Estats membres no puguin recuperar les mesures o ambicions mediambientals existents. Finalment, la nova PAC hauria de referir-se clarament a la legislació ambiental de la UE, com ara la Directiva Marc de l’Aigua, la Directiva sobre Hàbitats i el Reglament Orgànic.
Conclusió
Les necessitats del sector agrícola són clares i també les demandes dels ciutadans. Europa té amplis recursos en el pressupost de la PAC i en forma de coneixement i experiència dels agricultors. És hora de capitalitzar aquestes capacitats creant una nova PAC basada en la proposta de la Comissió que premiï l’esperit emprenedor dels agricultors per lliurar béns públics a la societat. Els responsables polítics haurien d’aprofitar l’oportunitat per ser ambiciosos i desenvolupar l’agricultura ecològica i enfocaments agroecològics innovadors. El sector agrícola d’Europa només pot mantenir-se fort i competitiu en les pròximes dècades liderant la transició verda.
Autor: Eduardo Cuoco, director de IFOAM EU
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Setembre 2019
