Xabier Mendía (Sartaguda 1984), és advocat, gerent i segona generació de Gumendi (Gumiel i Mendia SL), empresa que va néixer l’any 1992 a Lodosa (Navarra) amb la unió de dos agricultors, Pedro Gumiel i Javier Mendía, que produïen fruites i hortalisses ecològiques i que van crear un magatzem frigorífic per a la seva producció i la d’altres agricultors locals.
En aquell moment la producció ecològica i el sector no estaven tan professionalitzats com avui en dia i allò era tot un repte. Avui Xabier continua al capdavant de Gumendi,
un dels actors més importants en la producció i distribució de fruita i verdura ecològica a Espanya.
És més fàcil produir ecològic ara que fa 25 anys?
Sens dubte. Ara hi ha molts més mitjans tècnics, hi ha més coneixements, més informació, hi ha estructures comercialitzadores… En aquest sentit s’ha avançat molt. Quan va començar Gumendi la producció ecològica era mínima, gairebé no hi havia tècnics formats en aquest tipus d’agricultura… Davant la inexistència de mercats, moltes vegades calia vendre els productes com convencionals.
Totes aquestes mancances es suplien amb la il·lusió que s’estava prenent un camí correcte.
Avui dia el panorama és completament diferent en aquest sentit. Hi ha molta especialització en el sector, tècnics molt preparats, la comercialització és molt més senzilla….
Quin paper hauria de jugar l’agroecologia per fer front als reptes que afrontem com a societat?
L’agroecologia juga un paper fonamental en termes sanitaris i de sostenibilitat ambiental. La producció “convencional” no és sostenible i s’ha de canviar la forma de produir si volem preservar la salut del planeta.
Quins projectes esteu desenvolupant per protegir varietats locals autòctones?
Des de Gumendi portem anys treballant en aquest sentit. Hem creat les nostres pròpies varietats de tomàquet, com són Udagorri i Udabeltza, partint de diferents varietats antigues. Any a any continuem seleccionant les llavors d’aquests tomàquets per anar millorant aquestes varietats.
També hem desenvolupat un treball important per a la recuperació del “préssec de Sartaguda“. Aquesta és una varietat que es cultivava en el nostre poble, de sabor, textura i olor que destaquen sobre qualsevol altre, però que durant els 80 i 90 pràcticament van desaparèixer per ser substituïts per altres de major producció, però infinitament pitjors a nivell organolèptic.
Vàrem partir dels pinyols d’uns pocs arbres escampats pel poble i vam anar reproduint-los entre ells i seleccionant els millors arbres, per poc a poc anar homogeneïtzant la varietat. Un cop estabilitzada, la reproduïm partint d’esqueixos de fusta i fent empelts per obtenir plançons amb les mateixes característiques que els seus ascendents.
És un treball lent però molt gratificant, i el portem molts anys desenvolupant
Quin paper juga Fruit Attraction al mercat ecològic?
Any a any veiem un notable increment de productes ecològics dins d’aquesta fira. Si fa anys era anecdòtica la presència de productes ecològics, avui fins i tot els grans operadors tenen una petita secció de productes bio.
És un bon punt de trobada amb operadors nacionals i internacionals del sector i a més es fa en unes dates molt bones de cara a les campanyes de pera i poma, per exemple.
Forma part ja el sector ecològic del conjunt de la gran indústria alimentària?
La veritat és que veiem que cada vegada més tot apunta en aquesta direcció. Grans operadors que fins ara menyspreaven la producció ecològica estan fent esforços per entrar en aquest mercat, prendre posicions i no quedar-se fora d’una cosa que veuen com una tendència i un negoci de futur. La seva intenció és fagocitar el sector bio actual. Això ens porta al fet que el sector bio cada vegada s’assembli més al convencional en molts aspectes, més negatius que positius en general.
Com a part positiva, si produeixen de forma ecològica l’impacte ambiental és molt menor a nivell de sostenibilitat, i això és favorable per a la societat en el seu conjunt.
Com a part negativa hi ha el fet que es limiten a complir una norma de producció, sense tenir una filosofia i uns valors que encara que no estiguin en la norma, sí compartien una generació d’agricultors que estava en això del “bio” abans que es convertís en un negoci.
Les conseqüències d’això són mà d’obra precària, productors que no poden fer front a les despeses, productes de baixa qualitat… això sí, tot amb certificat.
Autor: Oriol Urrutia, Co-Editor
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Setembre 2019
