La indústria del plàstic no s’ha sortit amb la seva. El bisfenol A (BPA), un dels additius o substàncies intermèdies utilitzades en la fabricació de molts tipus de plàstics, seguirà sent considerat per la Unió Europea com una substància «extremadament preocupant», per les seves propietats tòxiques, per a la reproducció humana, segons la sentència dictada el passat mes de juliol pel Tribunal General de la Unió Europea (TGUE).
Com es recordarà, el juny de 2017, l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA, per les sigles en anglès) va incloure el bisfenol A (BPA) en la llista de “substàncies extremadament preocupants” pel fet que aquest compost químic, àmpliament utilitzat en la producció de plàstics, és un disruptor endocrí, és a dir, és capaç d’alterar l’equilibri hormonal en humans.
La decisió va ser adoptada per unanimitat en el Comitè dels estats membres de la ECHA i responia a una proposta presentada per França en la qual es destacava que diversos estudis alerten des de fa anys que el bisfenol A pot provocar efectes adversos per a la salut, incloent alteracions en el desenvolupament de les glàndules mamàries, funcions cognitives i metabolisme.
Aquest compost químic, àmpliament utilitzat en la producció de plàstics, és un disruptor endocrí
L’associació PlasticsEurope, que representa els interessos de fabricants i importadors de productes de matèries plàstiques i, en particular, a quatre societats actives que comercialitzen el bisfenol A, va presentar un recurs acusant la ECHA d’haver vulnerat el principi de proporcionalitat i d’haver comès un error manifest d’apreciació al no haver tingut en compte informació relativa a les utilitzacions intermèdies del bisfenol A.
Un dels arguments jurídics dels fabricants de plàstics era que la decisió de la ECHA infringia les disposicions del Reglament REACH (les proves i controls que han de superar les substàncies químiques que es comercialitzen a la Unió Europea) perquè el BPA no és una substància sinó un producte intermedi per a la fabricació de productes.
La sentència del TGUE desestima el recurs en la seva totalitat rebutjant tots els arguments presentats per PlasticsEurope. En conseqüència, la decisió de l’alt organisme judicial europeu confirma que el BPA seguirà inclòs en la llista de substàncies extremadament preocupants per a la salut, com a mesura que facilita i millora «la informació que tenen el públic i els professionals sobre els riscos i perills que es corren» a l’estar en contacte amb aquesta substància.
Últimes denúncies: tiquets de compra i mitjons per a nadons
El problema del BPA ha estat associat durant les dues últimes dècades als plàstics, però la realitat és que aquesta substància es troba en una llarga llista d’estris i objectes d’ús quotidià. Els dos exemples denunciats més recentment són els tiquets de compra o rebuts generats per petites impressores per a paper tèrmic i els mitjons per a nadons, segons els estudis liderats per experts de la Universitat de Granada i el Consorci d’Investigació Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Sanitat Pública (CIBERESP).
El primer d’aquests estudis, publicat el passat mes de gener a la revista Environmental Research, indicava que més del 90% dels tiquets de compra o rebuts analitzats a Espanya, França i el Brasil contenien BPA. Els autors indicaven que les autoritats sanitàries han de prendre mesures urgents per substituir els papers tèrmics amb BPA per alternatives més segures i, mentre això passa, els consumidors han de prendre precaucions per reduir el contacte amb aquests productes potencialment perillosos.
En el cas dels mitjons, els investigadors van descobrir que 9 de cada 10 mitjons per a nadons de 0 a 4 anys contenen restes de bisfenol A i parabens, dos disruptors endocrins les activitats hormonals del quals estan relacionades amb disfuncions que condueixen a malaltia tant en el nen com en adults. Aquest treball científic sense precedents a Europa revela que alguns productes tèxtils poden ser font d’exposició a contaminants químics, una situació especialment preocupant quan es tracta de la salut de nens petits.
Els autors van trobar importants diferències en la quantitat del producte tòxic segons la qualitat o preu de venda del producte. Així, en els mitjons de la botiga de baix preu es van trobar concentracions de fins a 3,736 nanograms de bisfenol-A per gram de mitjó, el que significa una mitjana d’una mica més de 25 vegades superior al bisfenol A trobat en els mitjons de les botigues de franquícies i de marques de gamma alta.
Els autors de l’estudi alerten que, a més de la possible exposició per contacte, en el cas dels nadons, es pot produir ingestió de la substància tòxica a causa del hàbit de mossegar els mitjons, freqüent en molts dels nens més petits.
Aquesta substància es troba en una llarga llista d’estris i objectes d’ús quotidià
Tiquets i mitjons són dos exemples d’un problema que afecta molts altres aspectes de la nostra vida quotidiana. Aquesta és una llista resumida de productes en els quals es pot trobar bisfenol A: telèfons mòbils, càmeres fotogràfiques, assecadors de cabell, ordinadors, televisors, connexions d’endoll, caixes de fusibles, cobertes de llums, interruptors i cables; fars d’automòbils, finestretes, para-xocs, taulers de control, aïllants en edificis, sostres, parets prefabricades, catèters mèdics, xeringues, oxigenadors de sang, aparells cardíacs, dialitzadors, incubadores i inhaladors, joguines, roba, garrafes d’aigua i altres líquids, estris de cuina, protecció interior de llaunes de conserva i carmanyoles …
El professor Miquel Porta, com molts altres experts, recorda amb insistència que les evidències científiques mostren els efectes adversos i riscos potencials de diversos usos del BPA; i que moltes de les aplicacions podrien ser substituïdes; per no dir totes.
Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Setembre 2019
