No som pocs els que en la nostra infància haurem jugat alguna vegada amb el mercuri dels termòmetres que es trencaven a casa, i vist com unes gotes absorbien a altres fins que només quedaven dues o tres grans masses. Aquella pràctica infantil, avui impensable, em recorda la dinàmica actual del sector bio a Espanya, en el qual es multiplica l’entrada de grans capitals, bé en forma d’inversors o d’empreses multinacionals, creant un panorama molt diferent del de fa tan sols cinc anys, no només pel que fa a creixement del seu mercat, sinó també a la seva estructura, organització i equilibri.

Los grandes capitales desembarcan en el sector bio

La situació

L’últim episodi d’aquest estiu, la compra de la divisió bio d’Ebro Foods -que ja va absorbir en el seu dia marques veteranes com Vegetalia o Celnat- per part de Midsona, multinacional sueca de productes salut i bio, referma una tendència cada vegada més forta que va començar fa alguns anys, a l’escalfor del boom mediàtic i de creixement del sector i mercat bio a Espanya.

Així, la inclusió de Biográ en l’estructura de Idilia Foods, propietària de marques com Colacao o Nocilla; la compra de Biogran per l’holandesa Wessanen; o l’adquisició de Natursoy pel grup Nutrition & Santé són exemples d’un moviment de concentració de volum i poder al llarg de tota la cadena de comercialització.

La història del sector ecològic a Espanya és la d’un creixement desequilibrat

Aquesta concentració s’està donant també entre empreses “100% bio”. Com a mostra, els recents exemples d’unió entre Veritas i Ecoorganic per crear el major grup de supermercats bio d’Espanya; o del grup francès de fabricants Léa Nature (que al seu torn va comprar a la saragossana Biosurya el 2017) amb Biocop, empresa familiar barcelonina pionera en el sector.

Per què tan ràpid?

La història del sector ecològic a Espanya és la d’un creixement desequilibrat. L’alta demanda exterior i la baixa demanda interna van propiciar un fort desenvolupament de la producció primària i una escassa evolució de la indústria, la distribució i el canal de venda, que han mantingut fins fa ben poc un status quo còmode, amb una mínima estructura industrial, logística i de venda, suficients i adaptades al mercat especialista tradicional.

En el context actual de creixement de la demanda, les grans corporacions industrials i de la venda minorista han vist el moment d’entrar en un mercat amb un alt potencial sustentat per una feble competència especialitzada. En qüestió de no més de cinc anys la Gran Distribució, liderada pel canal hiper i seguida pels supermercats i botigues de descompte, ha irromput en la cadena ecològica de comercialització, restant ràpidament quota de mercat al canal especialista. A això ha contribuït l’estructura del canal de venda nacional, amb una major concentració i varietat d’establiments que a Europa (3,4 botigues per 1.000 habitants el 2017 enfront de 2,6 a Europa, segons dades Nielsen) que ha augmentat i diversificat l’oferta de producte al client de proximitat en perjudici del canal especialista.

 

Los grandes capitales desembarcan en el sector bio

Alhora, grans multinacionals de la indústria i empreses distribuïdores – convencionals i ecològiques– han vist també l’oportunitat, i pres el mateix camí, incorporant al seu negoci divisions de producte bio o, directament, comprant empreses tradicionals prou desenvolupades com per adaptar-les sense grans esforços, i prou petites com per absorbir-les sense grans desemborsaments.

Aquesta doble via de concentració repercuteix també sobre productors i elaboradors tradicionals, dificultant la competència amb les produccions ben ajustades dels grans fabricants i la disponibilitat dels volums de producte que requereix la Gran Distribució.

Sembla que l’eclosió del consum interior i el seu creixement constant a dos dígits durant els últims 10 anys han agafat al mercat nacional amb les seves estructures a mig fer. Espanya enfronta la mateixa dinàmica de mercat que els principals veïns europeus, però amb menys força de vertebració i organització sectorial. Associacions de botigues bio com Biocoop a França, associacions intersectorials i interprofessionals de diferents departaments com Llenguadoc-Rosselló, Nouvelle Aquitània o Gard a França; AIAB a Itàlia, BÖWL o BNN a Alemanya, són estructures que s’han creat i consolidat a temps per fer front amb solidesa a l’arribada dels grans capitals i moviments de concentració al sector bio.

Les conseqüències en el mercat interior i la seva previsible evolució

El servei de consultoria PRODESCON-PROVOTEC, en les seves col·laboracions amb els estudis anuals del MAPA sobre el sector bio espanyol, parla de dos models de mercat europeu: l’anglosaxó-nòrdic, en el qual la major part de la quota de mercat bio es queda al canal de venda convencional; i el mediterrani, en el qual la quota es queda al canal especialista.

Tradicionalment, el mercat espanyol ha seguit clarament el model mediterrani amb quotes de mercat dels supermercats ecològics, ecobotigues i grups de consum molt per sobre del 50%, i amb una representació minoritària de la cadena convencional (hiper, super i descompte).

Espanya enfronta la mateixa dinàmica de mercat que els principals veïns europeus, però amb menys força de vertebració i organització sectorial

L’últim estudi MAPA del sector, referit a la situació el 2017, atorga al canal especialista ecològic un 40-45% de quota de mercat, un 35-40% al canal convencional, i la resta a altres canals. Les seves previsions per al 2020 inverteixen aquesta proporció: 35% enfront de 45%. Però tot indica, vista la ràpida evolució de la cadena convencional en els dos últims anys, que les proporcions ja han canviat i ho seguiran fent a curt i mig termini, superant fins i tot aquestes previsions.

L’altre efecte de la concentració en la cadena de comercialització afecta els petits i mitjans productors, elaboradors i distribuïdors ecològics, que perden capacitat d’accés a un canal de venda cada vegada més dominat per les grans corporacions, a les que resulta més còmode treballar amb grans grups productors i industrials que recolzar-se en la capacitat limitada d’oferta de producte i servei dels petits i mitjans.

I si el sector ecològic especialista -productors, elaboradors i distribuïdors- continua posposant la prioritat d’enfortir la seva vertebració i organització amb iniciatives associatives ràpides i eficaces, perdran cada vegada més pes en el mercat fins a arribar, en el pitjor dels casos, a un model anglosaxó dur propi de països nòrdics, amb quotes de mercat a l’entorn del 10%, el que suposaria la desaparició de bona part de petits productors, industrials, distribuïdors i ecobotigues independents per donar pas a un model de sector bio basat en el domini dels grans grups.

Autor: Pedro López Salcedo. Provotec. Consultoria avançada per al sector agroalimentari | www.provotec.es

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2019

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here