La coexistència entre cultius transgènics i no transgènics és molt més difícil del que es creia, i perjudica especialment els agricultors ecològics.

La contaminación que nos llega de los transgénicos

La pol·linització natural de les plantes es produeix per la transferència o intercanvi del pol·len de les flors, segons ens explicaven els llibres de biologia d’educació primària. La pol·linització creuada, més en concret, és el transport del pol·len d’una planta a una altra en espècies en què les flors de sexes masculí i femení no es troben separades.
A la natura, aquest procés es produeix principalment per l’acció dels insectes pol·linitzadors i el vent, i pot ser determinant en la qualitat i quantitat dels cultius.

Amb l’aparició dels vegetals transgènics (organismes genèticament modificats, OGM) la pol·linització creuada ha pres un nou camí ja que el pol·len de les noves varietats pot arribar a les plantes convencionals (o naturals) i modificar la seva genètica. A més de la pol·linització creuada durant el cultiu, hi ha moltes altres etapes de la cadena alimentària en la qual es pot produir contaminació procedent d’organismes transgènics, des del transport i l’emmagatzematge de grans fins a les etapes de processat.

Els primers cultius transgènics van ser autoritzats a Espanya el 1998

Alguns experts consideren que en la fase de cultius es poden posar en pràctica mesures de control i aïllament per evitar aquest fenomen conegut també com a transferència genètica, garantint la coexistència dels cultius de plantes convencionals i les varietats transgèniques.

De fet, a la Unió Europea i en altres molts països hi ha normatives que estableixen les condicions de separació física i barreres per reduir la pol·linització creuada (o contaminació) entre aquests dos tipus de vegetals.

A la pràctica, la coexistència entre transgènics i no transgènics és molt més difícil del que es creia, sobretot quan els perjudicats són els agricultors compromesos amb la producció ecològica.

Durant els últims anys, a Espanya s’han dut a terme alguns estudis que mostren la complexitat d’aquesta pretesa coexistència, el primer i potser més important dels quals va ser publicat el 2008 a la revista Journal of Agricultural and Environmental Ethics per Rosa Binimelis, en aquella data investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) en el projecte europeu ALARM.

La contaminación que nos llega de los transgénicos

Els primers cultius transgènics van ser autoritzats a Espanya el 1998, seguint la legislació aprovada per la Unió Europea. A la pràctica fins ara només s’ha cultivat a Espanya una varietat transgènica, el blat de moro Bt (MON 810, patentat per la companyia Monsanto). Encara que només es poden trobar extensions importants d’aquesta varietat transgènica en camps de comunitats com Andalusia, Aragó o Catalunya, la pràctica ha demostrat que la coexistència en el cas concret del blat de moro pràcticament és inexistent.

Segons explicava la investigadora Rosa Benimelis en un article publicat el 2007 (Deu anys de transgènics a Espanya: La impossible coexistència), “la introducció d’OGM ha suposat, en primer lloc, una retallada a la llibertat d’escollir productes no transgènics tant en el camp com al plat. Actualment és extremadament difícil aconseguir pinso no modificat genèticament pel fet que la immensa majoria de cooperatives on es produeix blat de moro modificat genèticament no separa les seves línies de producció a causa de la no diferenciació de preus, amb grans repercussions per als agricultors que no produeixen transgènics en zones on aquests predominen i que volen mantenir la seva producció lliure de transgènics”.

Rosa Benimelis, en l’actualitat investigadora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Uvic-UCC, explicava que existien “nombrosos casos de contaminació que han estat reportats per ONGs, sindicats i comitès de certificació d’agricultura ecològica a l’estat espanyol des de 2001 al llarg de tota la cadena alimentària”, aportant per a això una relació de casos i denunciant que “de moment el govern no ha reconegut aquests casos, ni ha dut a terme cap estudi sistemàtic per analitzar l’abast de la situació”.

A les zones en què s’ha estès el cultiu de blat de moro transgènic han anat desapareixent els conreus de blat de moro convencionals o de producció ecològic

En un sentit molt semblant, el 2015, el president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Daniel Valls, va comparèixer a la Subcomissió d’estudi dels transgènics del Parlament de Catalunya per explicar els problemes del sector de producció ecològica provocats per els cultius de blat de moro transgènic.

Davant l’expansió del blat de moro Bt, els escassos productors de blat de moro ecològic que es resisteixen a desaparèixer es veuen obligats “a sembrar més tard per no coincidir amb l’època de floració del blat de moro transgènic, amb la consegüent baixada de producció, i sense que això garanteixi que no es produeixi la contaminació”, segons va explicar Valls en seu parlamentària.

Els problemes de contaminació s’estenen a les fàbriques de pinsos que processen blat de moro de les dues procedències i obliguen a prendre mesures de neteja que encareixen el producte dels agricultors ecològics, recordava Valls.

Les explicacions del president del CCPAE i els treballs de Rosa Benimelis deixen en evidència que a les zones en què s’ha estès el cultiu de blat de moro transgènic han anat desapareixent els conreus de blat de moro convencionals o de producció ecològica, i no necessàriament perquè els agricultors estiguin convençuts dels avantatges dels transgènics sinó simplement perquè en la pràctica es converteixen en una competència deslleial que fa impossible seguir conreant un altre tipus de blat de moro.

Igual que feia l’article de Benimelis, la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica va publicar el 2005 un informe sobre coexistència de cultius convencionals i transgènics amb una llista en la que van incloure una vintena de “casos i sospites” de contaminació per transgènics a Navarra, Aragó , Catalunya, Castella-la Manxa, Andalusia, Extremadura, Madrid i País Basc.

Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Desembre 2019

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here