Els aliments són fonts de nutrients i altres substàncies que per al nostre organisme són aprofitables i útils per al seu funcionament o creixement o reparació de teixits, etc. Vegetals, animals, algues, alguns microorganismes (ferments), alguns minerals, poden ser aliments i a més a més del que ens poden aportar de forma natural, també se’ls pot afegir contingut nutricional “extra” de manera que serien el que es coneix col·loquialment com aliments enriquits. Però, són realment necessaris?, d’on sorgeix aquesta pràctica?, com es regula actualment?

Alimentos enriquecidos: adición de vitaminas, minerales y otras sustancias nutritivasEl concepte d’aliment enriquit i el d’aliment funcional fan referència a productes que tenen un valor afegit pel que fa als seus efectes nutricionals o de salut. En la normativa europea no són termes que s’hagin definit com a tals, però sí que s’ha regulat, des de l’any 2006, la seva possible composició i els missatges de salut que poden oferir de forma voluntària. Així, les empreses poden decidir si afegir nutrients o altres substàncies als seus aliments o no, i poden decidir si utilitzar algun missatge de salut dels que estan autoritzats. No obstant això, l’inici d’aquest tipus d’aliments se situa fa molts anys al Japó. Allà, després de la segona guerra mundial, el desenvolupament econòmic va donar lloc a una situació de benestar, de la qual van sorgir problemes de salut com les patologies cardiovasculars, etc. Per això, el govern japonès va promoure el desenvolupament d’aliments que aportessin beneficis nutricionals “extres”. En aquest cas l’objectiu era clarament de salut pública, així com ho és en l’actualitat en alguns països, com Xile, on també el govern promou, dins del seu sistema sanitari, el desenvolupament d’aliments enriquits com llets enriquides amb omega-3 per les dones embarassades i lactants.

Les empreses poden decidir si afegir nutrients o altres substàncies als seus aliments o no

Tanmateix, a Europa l’enfocament és comercial o publicitari. La legislació que regula l’addició de vitamines, minerals i altres substàncies és el Reglament 1925/2006* que indica que als aliments se’ls pot afegir aquests ingredients “extres” sempre que tinguin un efecte nutricional o fisiològic. Per exemple, es pot afegir calci, vitamina D, magnesi, vitamina E, ferro, vitamina C, proteïnes làcties, segó de blat, betaglucans de civada, extractes de plantes, etc. A més, el Reglament 1170/2009 ** aporta a les empreses la llista de les fonts de vitamines i minerals que poden afegir, és a dir, les formes químiques de cadascuna d’elles. Per exemple, per afegir calci es pot fer amb carbonat de calci, clorur càlcic, gluconat càlcic, etc., i amb aquest nom el trobarem a la llista d’ingredients. Així, quan un producte esmenta en el seu etiquetatge o en la seva publicitat que “conté calci” o que és “font de calci” o “ric en calci” el més probable és que se li hagi afegit alguna d’aquestes substàncies esmentades. No obstant això, darrere d’aquests missatges publicitaris pot haver també un producte que contingui aquest mineral de forma natural, ja que la normativa europea no limita la possibilitat de comunicar el benefici nutricional només als productes processats amb substàncies afegides expressament.

Alimentos enriquecidos: adición de vitaminas, minerales y otras sustancias nutritivas

Així, seguint amb l’exemple del calci, podem trobar begudes vegetals que el tenen afegit, per exemple, en les de civada, ja que aquest producte sol ser consumit en substitució de la llet de vaca i comparada amb aquesta té menys calci. De manera que una beguda de civada que esmenta en el seu envàs o publicitat que és “font de calci” o que “conté calci” és perquè l’hi han afegit. No obstant això, en la llet de vaca podem trobar el mateix missatge i fins i tot el de “rica en calci” sense que se li hagi afegit res doncs el conté de forma natural. En aquests casos les empreses poden decidir voluntàriament si posar la paraula “natural” o “naturalment”, cosa que és útil per al consumidor. Per això, davant d’un producte que indica que és “naturalment font de calci” no hi ha dubte que no se li ha afegit res, però si l’envàs només indiqués “font de calci” o “ric en calci”, hauríem d’anar a la llista d’ingredients per a comprovar si s’ha afegit alguna substància amb calci.

Un altre aspecte important sobre aquests missatges publicitaris és la diferència entre “font de calci” i “ric en calci”. En el primer cas, la quantitat de calci és més baixa, el producte tindrà, normalment per cada 100g, almenys 120 mg (un 15% del valor de referència d’aquest mineral que és de 800mg), i en el segon cas el producte tindrà com a mínim el doble, és a dir, 240mg (30% del VRN). Aquests percentatges seran a la informació nutricional de l’etiquetatge, cosa que no passarà quan a l’aliment se li afegeixin substàncies diferents de vitamines o minerals, per exemple, un extracte d’una planta, ja que per a elles no hi ha quantitats diàries recomanades establertes.

Per afegir calci es pot fer amb carbonat de calci, clorur càlcic, gluconat càlcic, etc

Així, actualment molts productes estan enriquits amb vitamines, minerals o altres substàncies i l’ideal és que les empreses facin propostes coherents i, com a consumidors, valorar si realment els necessitem, ja que l’important és que la nostra alimentació sigui rica i variada en aliments no processats i, si tenim dubtes sobre els nostres requeriments nutricionals, consultar amb un dietista-nutricionista, abans de comprar aliments “amb” sense cap criteri.

* Reglament (CE) no 1925/2006 de Parlament Europeu i de Consell, de 20 de desembre de 2006, sobre l’addició de vitamines, minerals i altres substàncies determinades als aliments.

** Reglament (CE) no 1170/2009 de la Comissió, de 30 de novembre de 2009, per la qual es modifiquen la Directiva 2002/46 / CE de Parlament Europeu i de Consell i el Reglament (CE) no 1925/2006 de la Parlament Europeu i de Consell pel que fa a les llistes de vitamines i minerals i les seves formes que es poden afegir als aliments, inclosos els complements alimentaris.

Autores: Núria Arranz, Enginyera tècnica industrial, Tecnòloga d’aliments | Laura I. Arranz, Farmacèutica – Nutricionista | www.gananutricion.es

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Abril 2020

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here