Fa més de 5.000 anys la humanitat va descobrir el sabó. Una llegenda romana ho atribueix als sacrificis realitzats a la muntanya Sapor on el greix dels animals es barrejava amb les cendres dels focs cerimonials i aquest primer sabó, arrossegat pel riu Tíber, va ser descobert per esclaus que rentaven la roba. Però ja hi havia constància del procés en els escrits de l’antiga Babilònia.
El sabó, la pastilla de tota la vida, va tenir les seves hores baixes amb l’aparició dels gels de bany i, sobretot, amb els dispensadors de sabó líquid per rentar-se les mans. Però els mestres i les mestres saboneres van mantenir l’esperit i l’essència de la pastilla de sabó oferint els seus productes artesans en fires, mercats i botigues especialitzades.
El sabó s’obté mitjançant un procés químic conegut com saponificació en què un greix reacciona amb una base forta, normalment hidròxid de sodi (o sosa càustica). La composició d’un sabó natural és molt simple. El seu principal component són els greixos saponificats als quals se’ls afegeixen altres ingredients com olis essencials, glicerina, argila, sal, colorants, etc. en funció de les propietats, l’olor o el color que es vulgui.
La normativa obliga a indicar en el llistat dels ingredients d’un sabó d’una banda els olis o greixos utilitzats i de l’altra l’hidròxid sòdic o potàssic. És a dir en l’INCI trobarem el nom de l’oli utilitzat: Cocos Nucifera Oil, Brassica campestris Seed Oil, Olea Europaea Oil a més de la paraula Sodium Hydroxide. No obstant això, és possible en algunes etiquetes trobar el nom del greix saponificat indicat com Sodium Palmate, Sodium Cocoate o Sodium Olivate. Es tracta d’una estratègia comercial per evitar que aparegui un compost químic i en aquest cas l’etiqueta és errònia.
El consumidor ja no busca sabons de colors sinó aquells basats en ingredients naturals i millors per a la cura de la pell
El món del sabó ha evolucionat molt, incorporant nous olis i eliminant ingredients no necessaris com els colorants artificials. El consumidor ja no busca sabons de colors sinó aquells basats en ingredients naturals i millors per a la cura de la pell. Aquesta major conscienciació dels consumidors ha ajudat a l’augment de la demanda i estem veient el ressorgir de la petita indústria sabonera tradicional.
Un altre factor clau en aquesta evolució és la demanda de productes amb menys embalatges. Una pastilla de sabó no deixa de ser un concentrat sòlid del que seria un gel de bany. No necessita envàs de plàstic i dura més. A més, juntament amb els perfums, és l’únic producte d’higiene i cosmètica que la legislació permet vendre a granel. El sabó sempre ha estat relacionat amb l’economia circular ja que tradicionalment era una forma de convertir l’oli usat en un producte per al rentat de la roba.
A més, no hem d’oblidar que, al rentar-nos, les restes del sabó passen a l’aigua. Quan fem servir un producte detergent pot afectar els microorganismes de les depuradores i també a la qualitat de l’aigua. El sabó tradicional és biodegradable ja que en la naturalesa existeixen microorganismes capaços de degradar-lo, cosa que no passa amb alguns ingredients químics més complexos que són font de contaminació.
La pastilla de sabó és una de les alternatives més ecològiques que ens ofereix el mercat actual per a la nostra higiene: de composició senzilla, d’acord amb el moviment zero waste i altament biodegradable. Si a més fem servir un sabó certificat econatural tindrem la seguretat d’haver triat la millor opció per al planeta.
ESPAI PATROCINAT PER
Tria ecològic i artesanal amb Essabó | www.essabo.com
Autora: Montse Escutia, Co-fundadora del Projecte Ecoestètica Associació Vida Sana
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2020
