Els oligoelements són imprescindibles per al metabolisme del cos i fan de catalitzadors (permeten que altres substàncies entrin en reacció) de multitud de reaccions que tenen a veure, per exemple, amb la reproducció cel·lular, amb el sistema immunològic, hormonal o digestiu.

La Oligoterapia: los oligoelementos, los grandes equilibradores en la medicina funcional

L’empobriment dels sòls, les recol·leccions prematures amb maduració en càmera o la substitució de varietats tradicionals per híbrids, són alguns dels factors que fan que els aliments vegin reduït el seu potencial nutritiu, per exemple la quantitat de minerals. La contaminació de les ciutats, els metalls pesants, l’estrès, la mala absorció intestinal, els medicaments o els mals hàbits, són altres factors que expliquen la manca generalitzada de minerals en la major part de les persones.

Alguns minerals, com ara el calci, el fòsfor o el sodi, es necessiten en grans quantitats en l’organisme, però d’altres, els anomenats oligoelements, es necessiten en quantitats mínimes, però són igualment fonamentals per mantenir la salut. Com explicàvem en l’article anterior, el nostre organisme no produeix els oligoelements, sinó que han de ser ingerits a través de l’alimentació.

El nostre organisme no produeix els oligoelements, sinó que han de ser ingerits a través de l’alimentació

L’oligoteràpia catalítica es considera dins dels que es diu medicina funcional, ja que aborda tots aquells processos que afecten la funció normal de l’organisme sense que hi hagi lesions en els teixits o alteracions en l’estructura.

Menetrier va fonamentar la oligoteràpia en el concepte de diàtesi o terreny, és a dir, la predisposició o forma de reaccionar i el conjunt de símptomes, comportament físic i característiques psicològiques i intel·lectuals que presenta la persona en un moment determinat. Es diferencia així entre hiperreactiva (els sistemes funcionen en excés), hiporreactiva (els sistemes funcionen amb lentitud), distònica (els sistemes funcionen anàrquicament) i anérgica (quan gairebé no funcionen). Una última diàtesi seria la cinquena desadaptació en què es produeixen alteracions endocrines a nivell hormonal i pancreàtic (trastorns menstruals, calvície, impotència … i sobrepès, resistència a la insulina, somnolència després de dinar …) D’aquesta manera es pot distingir entre oligoelements diatèsics i oligoelements complementaris. Serà a la consulta i després d’una exhaustiva presa de dades de la persona, quan el professional valori la diàtesi en la que es troba la persona i l’oligoelement corresponent.

Llegeix la primera part de l’article. L’Oligoteràpia: l’ús dels minerals imprescindibles per a la salut

 

Autora: Marta Gandarillas, Periodista especialitzada en Salut Natural, Titulada superior en Naturopatia i Terapeuta de Jin Shin Jyutsu.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2020