Deia el metge francès Jacques Ménétrier, pare de la Oligoteràpia moderna i de la que es va conèixer com “medicina funcional”, que “la immensa majoria de les malalties són simples disfuncions de l’organisme i que si no es corregeixen en aquest estadi, condueixen irremeiablement a malalties constituïdes”.

La Oligoterapia: el uso de los minerales imprescindibles para la salud (I)

Amb la frase anterior Ménétrier es referia a les malalties en fase funcional (quan hi ha símptomes com malestar, dolors, cansament…) en la qual encara no està afectada l’estructura; i a les malalties cròniques, on ja hi ha una afectació en l’estructura de l’organisme. I deia respecte als oligoelements que “aquests petits elements subministrats correctament milloren “el funcionament” del nostre organisme en el pla físic i en el psicològic”.

Els oligoelements són elements químics minerals que es troben en els éssers vius en molt petites quantitats. Són imprescindibles per activar la bioquímica de el cos i fer que l’organisme funcioni correctament, de manera que intervenen en el sistema digestiu, en la reproducció cel·lular, en la síntesi hormonal i en el sistema immunològic.

Actualment sabem que els éssers vius es regeixen per un conjunt de reaccions químiques molt complexes i harmòniques, anomenades metabolisme, que contínuament s’està adaptant a el medi que l’envolta per mantenir un equilibri (homeòstasi). Aquestes reaccions són catalitzades (accelerades) per molècules específiques anomenades enzims que, al seu torn, necessiten als oligoelements en la seva estructura per exercir la seva funció de forma correcta i eficient. S’ha vist que gran part dels enzims fins ara estudiats contenen en la seva molècula un oligoelement o són activats per la presència d’un oligoelement. Els oligoelements són, per tant, de vital importància per mantenir la salut i per a la recuperació de l’equilibri quan hi ha malalties.

Però el que Ménétrier va formular a mitjans del segle passat ja s’havia practicat de manera intuïtiva i empírica en l’Antiguitat, quan la plata ja s’utilitzava per purificar l’aigua i el coure per a la fabricació de polseres que milloraven els dolors articulars.

Al segle XIII, Arnaldo de Villeneuve i més endavant en el segle XV l’alquimista francès Valentino, es van adonar que subministrant trossets d’esponja marina torrada als seus pacients de goll, aquests milloraven. Segles més tard, el 1819, Goindet va comprovar que l’esponja contenia un principi terapèuticament actiu: el iode. Actualment, el iode té un paper biològic fonamental en la regulació dels processos de tiroides.

Els oligoelements són de vital importància per mantenir la salut i per a la recuperació de l’equilibri quan hi ha malalties

A poc a poc les investigacions van anar determinant quina és la millor dosificació per a la majoria dels oligoelements, els efectes positius de cada un, així com els símptomes quan hi ha mancances. Quan hi ha deficiències o excessos d’aquests oligoelements es produeixen certs estats que predisposen a l’organisme a malalties i el nostre sistema immune pot deixar de funcionar eficientment.

L’ oligoteràpia s’empra en base de la naturalesa particular de cada persona, en la seva tendència a emmalaltir i en com respon (el que Ménétrier va diferenciar i anomenar diàtesi).

Són considerats oligoelements: el calci, manganès, cobalt, coure, fluor, fòsfor, ferro, magnesi, liti, potassi, seleni, sodi, iode, zinc, etc.

En el proper número veurem com treballa l’ oligoteràpia catalítica i els principals oligoelements i la seva funció.

Autora: Marta Gandarillas, Periodista especialitzada en Salut Natural, Titulada superior en Naturopatia i Terapeuta de Jin Shin Jyutsu.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Abril 2020

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here