Fa 15 anys, ANDA, al juntament amb l’associació Alemanya Animals’ Angels, van alertar sobre les conseqüències nefastes que per al benestar animal tenien les llavors incipients exportacions d’animals vius des de la Unió Europea cap a països del Pròxim Orient, alimentades pel ja previsible creixement exponencial de la demanda de productes carnis en aquests països.

Reflexión sobre la exportación de animales vivos a oriente próximo

En aquell moment, demanàvem que la Unió Europea prohibís aquest tipus de transports i es substituís pel transport de canals. La sol·licitud es justificava per les duríssimes condicions del viatge, la seva durada eterna i la manca de garanties en matèria de benestar animal en els escorxadors de destinació. Després d’aquests 15 anys, les campanyes i iniciatives denunciant aquesta situació han estat recurrents però malgrat la seva heterogeneïtat, totes conserven la mateixa fórmula fonamentada en l’exposició de les condicions del viatge i la impossibilitat de complir en destí amb les normes europees de benestar animal.

Després de gairebé dues dècades de denúncies i campanyes som on érem a l’inici, fins i tot pitjor, ja que les companyies de transport terrestre, els ports i els animals afectats i involucrats s’han multiplicat per una demanda que no deixa de créixer. I això és així perquè més enllà de missatges per a xarxes, sol·licitud de prohibicions contundents i altres quimeres virtuoses és probable que ens hàgim deixat en el camí una reflexió desapassionada del perquè d’un fenomen que respon a una tendència lògica de mercat i a uns interessos legítims, per molt que aquests ens repugnin.

Analitzem en primer lloc la vessant de la demanda en els països de destinació. El creixent nivell adquisitiu i la progressiva urbanització de les seves poblacions impliquen una major presència dels productes carnis en les seves dietes. És inevitable. La carn, i la carn europea en particular, tenen una imatge social de qualitat i opulència que la fan molt seductora. Intentar satisfer aquest mercat amb productes carnis en comptes d’animals vius, passa necessàriament per l’estudi detallat d’aquesta demanda, els formats de presentació, els canals de distribució i, sobretot, la confiança en els mètodes de sacrifici emprats en la producció càrnia “Halal” europea. Hi ha variables regionals relacionades amb diferents interpretacions de caràcter religiós, però si no som capaços d’estudiar-les, assumir-les i oferir des dels escorxadors europeus les mateixes seguretats i garanties pel que fa a l’acompliment dels estàndards religiosos de la carn “Halal”, la tan anhelada substitució d’animals vius per productes elaborats està perduda per endavant.

La sol·licitud es justificava per les duríssimes condicions del viatge, la seva durada eterna i la manca de garanties en matèria de benestar animal en els escorxadors de destinació

També hem de considerar les característiques estructurals des del costat de l’oferta a la Unió Europea. La realitat és que després d’anys d’aplicació de la Política Agrària Comunitària, la UE és excedentària en certes produccions ramaderes, com el boví, o no presenta una sortida comercial per a altres, com l’ovella per sacrificar. El comerç d’animals cap a destinacions orientals suposa una sortida i solució lògica per a aquestes circumstàncies europees. Així mateix, per al ramader europeu, el client de Pròxim Orient representa una alternativa molt interessant a la indústria càrnia local. Paga més i en millors condicions. Les empreses càrnies de la UE mantenien als ramaders en una situació de dependència que ara aquests poden desafiar canviant de client. Les expectatives obertes per la possibilitat de canvi són massa reals i atractives i, mentre el ramader europeu no les vegi igualades en la pràctica econòmica de la transformació càrnia local, seguirà enviant animals vius cap a orient.

L’exportació d’animals vius a Pròxim Orient és tan rendible per a uns i altres degut, en gran part, a uns preus artificialment baixos dels ports per animal transportat. Això és possible perquè actualment en el càlcul de costos per unitat transportada no s’inclou el preu que en impacte mediambiental té la mobilitat dels camions o vaixells implicats.

Reflexió sobre l'exportació d'animals vius

Finalment, tots aquests anys d’exportacions d’animals vius han creat una clientela estable tant en origen com en destí d’importadors, exportadors, transportistes, distribuïdors i tractants. El canvi cap a un comerç de productes carnis ha de comptar amb l’estructura que ja hi ha muntada al voltant del comerç d’animals vius. No podem deixar-la al marge sinó que hem de buscar fórmules per integrar-la. Els canals de transmissió des de la granja fins a la taula són complexos i costa molt establir-los. Són interessos ja creats la defensa dels quals impedirà el seu canvi tret que apareguin involucrats en els beneficis aportats per aquest canvi. El pas d’un comerç a un altre implicarà costos en la transformació dels mitjans de transport o en l’establiment d’una cadena de fred en els països de destinació i segurament apareixeran actors nous, però qualsevol intent realista de transformació de l’actual moviment d’animals vius ha de intentar buscar l’aliança dels que ja existeixen, no la seva confrontació.

En conclusió, la sol·licitud de prohibició del transport d’animals vius a Pròxim Orient i la seva substitució pel transport de productes carnis (tant si aquesta sol·licitud va adreçada a les institucions comunitàries com als països particulars) pot tenir molta lògica des de la perspectiva mediambiental, de desenvolupament rural o de protecció animal però si no té en compte els aspectes aquí exposats correm el risc de o bé convertir la sol·licitud de les ONG en una altra reivindicació “clàssica” (reiteradament demanada i mai aconseguida), o bé (en el cas de que la prohibició europea es faci realitat) obligar a l’entramat industrial carni dels països de Pròxim Orient a buscar fonts d’abastament alternatives (Amèrica de Sud, Sud-àfrica, Austràlia) més allunyades i, per tant, més problemàtiques.

Autor: Alberto Díez Michelena, Director de l’Asociación Nacional para la Defensa de los Animales | ANDA és membre de l’Eurogroup for Animals (Brussel·les), inscrita en el R.N.A. amb el núm: 87.568.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2020

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here