Entrevistem al President del Comité Certificador d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV), José Antonio Rico.
El creixement del sector ecològic a la Comunitat Valenciana d’aquest primer semestre ha estat espectacular. Felicitats!
És una notícia important perquè venim de dades molt bones dels últims dos anys i les hem superades, i superar el llistó quan està tant alt és difícil. També hem descobert que la gent continua apostant pel sector ecològic, tant la part primària com la part empresarial, i això també és una bona notícia.
Quan fas un projecte i el fas ben fet, el més probable és que acabi bé. En aquest cas tenim el primer Pla de Producció Ecològica de la Comunitat Valenciana i la promoció i la difusió que fa el Comité d’Agricultura Ecològica (CAECV). Però no ha acabat aquí el procés: tot això ha de fer que els operadors tinguin una bona experiència i que al final compensi introduir-se en el sector ecològic.
El sector ecològic no té el mateix suport per part de les Administracions a totes les Comunitats Autònomes. Quina importància li dones en el vostre cas a aquest suport?
Quan una Administració aposta per un sector d’una manera decidida, sigui el sector que sigui, el més probable és que hi hagi una corrent que el segueixi. El sector de l’alimentació ecològica a la Comunitat Valencia mai ha tingut un recolzament tan important per part de l’Administració com ara. És un sector que ha volat sol tota la vida i que ha demostrat que amb una mica de suport és capaç d’organitzar-se i d’estar a l’altura.
El recolzament de l’Administració ha estat molt important perquè per primera vegada s’ha fet un primer Pla de Producció Ecològica a la Comunitat Valenciana amb una sèrie de compromisos amb la societat i amb el sector. L’Administració ho ha fet molt bé perquè s’ha assegut amb el sector i amb els consumidors i ha intentat casar-ho tot. Ha estat un projecte que no s’ha fet al 100%, però ha funcionat molt bé. Esperem que el segon Pla de Producció Ecològica que ha de sortir pròximament complementi tot el que no s’ha pogut fer en el primer.
Dir també que després de 20 anys de vida del CAECV, el sector no ha deixat de créixer tot i la manca d’aquest suport. Ara està consolidat. És un projecte que té raons per triomfar a banda de la part política, gràcies a la part social: els consumidors demanen productes ecològics. I hem de tenir present que el consumidor és una prioritat imprescindible: és qui ha de mantenir el sector. Si falla, donen igual les subvencions.
En el CAECV doneu suport als operadors i promocioneu el consum de productes ecològics com per exemple heu fet amb la campanya de comunicació Ecologízate.
La combinació és la clau. Inicialment vàrem apostar per promoure una producció ecològica, un nou model de producció, entre els nostres veïns i companys. Una vegada ja tens desenvolupada aquest promoció, has d’anar a pel consum: si estàs intentant canviar la forma de produir has d’intentar canviar necessàriament la forma de consumir. I, per tant, les campanyes de promoció del consum ecològic són imprescindibles.
Per aconseguir canviar el model de consum no parlem només de consumir productes ecològics sinó que també siguin de proximitat: el model del sector convencional no convé a l’ecològic, ja que podríem acabar amb els mateixos problemes.
Hi ha veus dins del sector ecològic que consideren que amb el certificat de l’Euro Fulla no és suficient. Es necessita un segell que també inclogui la producció local?
En alguns productes, cultius i maneres de treballar no és suficient amb tenir el certificat de l’agricultura ecològica perquè els consumidors són cada vegada més exigents, no només amb la part productiva sinó amb la part social: es pregunten si facilites als teus treballadors l’accés amb transport públic a la teva empresa, si els dones participacions de la teva activitat, si estan mimats i protegits, o si treballes amb col·laboració amb altres agricultors perquè pugin fer una campanya completa i la feina no sigui temporal. Ja existeixen determinats grups de consum que demanen la certificació ecològica i també una social. I la tendència anirà per aquí a la llarga.
Aquests valors són els que al principi tenia el sector ecològic, que evidentment quan entren nous actors no sempre es poden mantenir. Com valoreu l’entrada dels grans actors al sector ecològic?
Si entren grans empreses a produir ecològic em sembla estupend. Conec algunes d’elles que treballen en el sector des de fa 20 anys i són exemplars a tots els nivells. No em fa por la part productora, que té una sèrie de compromisos que compleix, em fa més por la part comercialitzadora perquè els compromisos han d’estar a tota la cadena. Si a mi com a productor, sigui petit o gran, m’exigeixen que el factor social estigui molt implantat en la meva activitat i ho faig, després no pot venir l’intermediari i només tenir en compte el factor preu… perquè sempre hi haurà algú mes barat que tu. Per tant, el nivell de compromís de la part primària l’hauria de tenir tota la cadena i la realitat és que no és sempre així.
Es juga amb la desinformació dels consumidors. Quan un consumidor està informat, té capacitat de decisió. Però quan tu tens davant quatre tomàquets i no saps res d’aquests tomàquets, agafaràs els més barats. Si tens informació, podràs votar amb els teus diners. La informació al consumidor ha de ser completa: no només de la part productora sinó de la part social. Si un agricultor desenvolupa una activitat a una zona desfavorida té un preu i el consumidor ha de saber que s’està menjant, per exemple, una varietat tradicional d’albercoc que no és molt productiva d’una zona de secà, i que per això s’ha de vendre al doble d’un albercoc normal. Tot això si ho expliques al consumidor pot acabar bé, però no si entres en un mercat en que l’únic factor és el preu.
Com ha funcionat el mercat ecològic online que vàreu llançar durant el confinament?
El mercat ecològic online buscava primer donar suport al canal HORECA, que ha estat el gran perjudicat durant el confinament. L’objectiu era aproximar els consumidors als productors. Si es generen llaços d’unió el més probable és que el consumidor ho sigui per tota la vida. I això dóna certa confiança i estabilitat a tots dos. Els operadors estan molts satisfets perquè han pogut visualitzar la seva existència. Així que mantindrem la iniciativa en el futur.
Falta més coordinació entre els Comités d’Agricultura Ecològica de les diferents Comunitats Autònomes per enriquir-vos de les idees i de les accions que feu?
Ja ho fem a través d’INTERECO, l’Associació sense ànim de lucre que agrupa a les autoritats públiques de control d’Agricultura Ecològica. El que passa és que els recursos i les prioritats de cada entitat són independents i no es pot portar tot a un mateix ritme. Tots tenen idees molt bones, però la capacitat d’executar-les és diferent.
El més important és tenir un projecte amb recursos econòmics i tècnics e intentar lluitar per aquest projecte, i desenvolupar accions perquè el sector ecològic pugi mantenir la seva atracció que té a la societat en general. En aquest aspecte, hem de fer molt i hem d’aprendre del sector convencional perquè hi ha moltes coses que no es poden repetir.
Hem après moltes coses d’altres organismes, per tant l’únic que puc fer és convidar-los a participar de qualsevol projecte que sigui facilitar la connexió entre un consumidor activista i un producte.
El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació s’implica suficient en el sector ecològic?
Mai m’ha semblat que faci prou. Hem sigut sempre el germà xiquitet i és possible que sigui real dintre del sector de l’agricultura en general a Espanya, però som el primer productor europeu d’agricultura ecològica. I per tant el Ministeri hauria de tenir una lectura d’aquest tema molt pràctica i molt real, i a partir d’aquí determinar accions que puguin facilitar que els operadors continuïn en el sector ecològic i que hi hagi una reconversió al sector ecològic el més atractiva possible i el menys patidora possible.
La PAC s’ha aplaçat a l’any 2023 i l’estratègia de producció ecològica del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació s’acaba aquest any. Ens quedem en un buit d’acció pública en el que tota la responsabilitat us cau a vosaltres?
Esperem que no. Esperem que entenguin que és un treball de tots, que el concepte projecte no té nom i cognoms, que és del sector ecològic, de les Comunitats i d’Espanya i que el Ministeri no pot ni deu -ni crec que ho faci- rentar-se les mans simplement perquè la PAC s’ajorni. Té la capacitat i l’obligació d’estar-hi, com ha estat sempre que ha pogut, aportant tot el que sigui en benefici del sector. Estic convençut de què no s’apartaran. Ha fet algunes coses bàsiques molt bé, com l’assistència a fires, però considero que ha de millorar el tema de la promoció.
Autor: Oriol Urrutia, Co-Editor.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2020
