L’ús de les plantes amb finalitats terapèutiques és tan antic com l’home, així que podem afirmar que la fitoteràpia és la medicina més antiga i provada del món, encara que el terme “fitoteràpia” com a tal va ser emprat per primera vegada pel metge francès Henry Leclerk a principis del segle XX.
La fitoteràpia al llarg de la història
Les societats prehistòriques, s’adonaven d’allò que els danyava de forma accidental i de la mateixa manera, identificaven les substàncies que tenien propietats curatives. Restes arqueològiques trobades a Itàlia i estudis científics a partir de les restes de neandertals trobats a la cova de Sidrón, a Astúries, van descobrir que ingerien plantes amargues (concretament aquilea i camamilla) i donat el seu escàs valor nutritiu fan suposar que ja eren utilitzades amb fins medicinals.
Els documents més antics en relació a l’ús de plantes medicinals daten de l’imperi sumeri (3000 A.C.) i la Xina. L ‘Ayurveda, la Medicina Tradicional Xinesa, Egipte, Mesopotàmia, l’Antiga Grècia, Roma … totes les civilitzacions han emprat la fitoteràpia com a medicina.
Què són els fitocomplexes?
A diferència de la farmacopea de síntesi (que aïlla la molècula amb el principi actiu que li interessa), la fitoteràpia empra el fitocomplex, és a dir, el conjunt dels principis actius i resta de components naturals continguts en la droga vegetal (la part de la planta que conté tots els principis actius).
La forma més estesa d’extreure i administrar aquests fitocomplexes és la forma líquida, els anomenats “hidròlits fitofarmacèutics” en què s’empra l’aigua com a dissolvent i la calor per facilitar l’extracció i solubilitat dels principis actius. Dins d’aquests hidròlits estan les conegudes infusions, encara que en realitat anomenem infusió al que seria un infús o una tisana (quan es barregen diverses plantes). Segons la farmacopea espanyola, en la infusió es porta a ebullició l’aigua, s’aboca la planta i després deixar macerar 30 minuts, mentre que en el infús, la maceració és de 3 a 5 minuts.
Respecte a prendre’ns una infusió, infús o tisana, aprofitem per recordar a l’admirada i recentment difunta Palmira Pozuelo (farmacèutica naturista gran amant i divulgadora del poder de les plantes) que deia: “sentir que ens estem cuidant, amb cada glop ens sentirem connectats amb el sabor de la Mare Terra que generosament ens l’ha ofert i que, amb el mateix amor que la nostra mare, ens protegeix, ens sana i ens alimenta“.
BIOFLORAL està situat a les terres volcàniques d’Auvergne (França).
- El silici de biofloral orgànic procedeix de l’ortiga (Urtica dioica), conreada biodinàmicament. Posseeix un alt contingut de silici, amb una dosificació òptima i una alta qualitat vibratòria que ho fa un producte viu i completament natural amb un fort poder d’assimilació i sense efectes secundaris.
- El mètode d’extracció del silici és innovador, artesanal i totalment natural, a partir de plantes fresques. L’aigua de font volcànica es dinamitza en una cascada sobre vidres, per una major eficàcia i energia.
- Sense molècules químiques, sense silici de síntesi o mineral, ni conservants químics.
ESPACI PATROCINAT PER
Biofloral
Autora: Marta Gandarillas, Periodista especialitzada en Salut Natural, Titulada superior en Naturopatia i Terapeuta de Jin Shin Jyutsu.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2020
