La Comissió Europea s’ha fixat com a objectiu que al 2030 es cultivi el 25% de la superfície agrícola en producció ecològica. Parlem amb Teresa Jordà, Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, sobre la producció ecològica i la transformació necessària dels mètodes convencionals per assolir aquest repte, així com de la implicació del govern de Catalunya per a fer-ho possible.
El passat juliol, en la presentació del Pla Reactivem Transformem, vostè va dir que “Fem un salt sense precedents per reactivar i transformar el sector agroalimentari, forestal i marítim català”. Quin grau de presència té i tindrà la producció ecològica en aquesta transformació?
La oportunitat que se’ns ha brindat (fruit d’aquesta pandèmia i de les seves derivades econòmiques i socials) ha donat peu a poder treballar des del Govern, amb els fons de reestructuració que han d’arribar des de la Unió Europea, en les diferents línies, cadascun dels departaments, i hem presentat 10 projectes, que se’ns han acceptat tots 10. Això vol dir que són polítiques que portàvem molt treballades. Evidentment aquestes polítiques van extremadament lligades amb les agendes globals i les agendes europees i amb l’Agenda Verda, el “greendeal”, com no podia ser d’una altra manera.
Pensa que no tindrem problema per arribar al 25% de sòls ecològics al 2030?
Sí que estem totalment concernits en arribar a aquest 25% i per fer-ho s’han de fer polítiques molt valentes i molt fortes en favor de la producció ecològica, però ara estem al voltant del 7% (gairebé el 17% si parlem de superfície conreada) i arribar al 25% no és fàcil. Nosaltres seguim amb aquest model també de producció sostenible, que ens agrada el concepte i que ens fa englobar tot aquest tema de forma transversal.
El departament, pel que fa a tot l’univers ecològic, desenvolupa dues línies de treball: una que va en relació a tota la normativa (certificació, inspeccions, autoritats competents, control oficial) i una altra que és la de foment de les polítiques, i és aquí on justament hem de seguir treballant perquè, tot plegat augmenti i poder arribar a aquest 25% al 2030.
En què es basa el Pla Reactivem Transformem en el seu apartat de producció sostenible?
Tots aquests projectes i la política de transformació, tota aquesta revolució (nosaltres li diem un salt endavant) i la revolució en el sector, van dirigits a la societat i a tots els reptes de les Agendes Globals per garantir la qualitat de vida dels ciutadans; impulsar la cohesió territorial, que es fa incentivant nous projectes o noves línies de negoci en el nostre àmbit, nous filons d’ocupació en l’entorn de l’economia verda i blava, elaborant circuits curts per apropar productor amb consumidor. I tot plegat, amb una producció agrària que és el que és més sostenible. Aquesta és la clau: fer-ho tot més sostenible i més respectuós amb el medi, amb la biodiversitat. En definitiva, establir relacions entre productors i consumidors, que és el que busca aquesta revolució.
Entenent la importància que té la producció ecològica, com a factor central d’aquestes pràctiques sostenibles en l’agricultura: com gestionen les accions concretes perquè la part del sector agrari que potser vol convertir-se però no pot per el motiu que sigui no se senti discriminada?
Primer, és vital i importantíssim que el Departament d’Agricultura no funcioni en direccions generals estanques. Jo soc de les que sempre ha dit que el Govern del país, ha d’elaborar un Pla de Govern que concerneixi, perquè gairebé totes les polítiques són transversals i toquen més d’un departament. Hem de ser capaços de treballar conjuntament, i de manera interdepartamental d’allò que ens ocupa i ens toca a tots.
Què entenen vostès per producció sostenible?
Va lligat amb la agroecologia. Es veritat que és un model nou que s’ha treballat molt des de la Direcció General. És un model de producció nou, voluntari, certificable i que el que busca és augmentar la sostenibilitat en tots els aspectes de les explotacions agràries, en tots. La Direcció General d’Agricultura i Ramaderia té aquest model per fer-lo extremadament integrador amb tota la resta de direccions generals, englobant la producció ecològica, integrant aspectes que la normativa comunitària no preveu (com son per exemple la part social que és importantíssima, la part d’energia, l’adaptació al nou canvi climàtic, etc…). Hem de ser capaços de trobar un equilibri entre la producció d’aliments, que és la nostra feina i n’estem concernits, i la sostenibilitat dels recursos, que d’alguna manera ens ofereix el nostre entorn natural, de manera que les explotacions agrícoles siguin econòmicament rendibles, ambientalment sostenibles i socialment acceptables, i no comprometin els recursos que les generacions que han de venir haurien de trobar-se.
Com valora el creixement continuat de dobles dígits de la producció ecològica a Catalunya en la darrera dècada fins arribar als 700 milions d’euros de facturació anuals?
Molt positivament. De fet s’hi està treballant des de fa molt de temps, des del 2008 que s’està empenyent amb diferents plans. Ara s’està a punt d’acabar aquest 2020 però ja estem començant a treballar un nou pla en aquest sentit per fomentar-la.
També val a dir que si hem arribat a aquesta facturació vol dir que les coses s’han fet bé i tot i que encara trobem esculls i problemes, jo crec que a Catalunya podem estar molt contents i satisfets dels resultats, també ho hem de dir, perquè són excel·lents.
Per què, si Catalunya té el major nombre de transformadors ecològics i el mercat de consum més gran d’Espanya, no té una fira de primer ordre impulsada des del govern català?
Bàsicament perquè el Ministerio l’ha posat a Madrid. És un tema interessant i també a explotar. Nosaltres estem treballant des de fa temps amb la Setmana Bio, i n’estem contents i satisfets i ens va donant els resultats, però en qualsevol cas, continua sent una qüestió de recursos i de temps. Nosaltres no tenim un departament que es dediqui a fer fires, sí esdeveniments, però és una assignatura pendent. Pot ser que, la Setmana Bio sigui l’embrió d’un esdeveniment molt més gran.
Han considerat promoure (i aplicar), com es fa a diversos països d’Europa, la compra pública de productes ecològics?
És vital i en això hi estem treballant. Aquest tema concerneix també a altres departaments de la Generalitat. De fet, tenim un mandat del Parlament de Catalunya que ens insta a fer-ho. Ho estem treballant i ho hem treballat molt bé amb la Direcció General de Joventut del Departament de Treball i Afers Socials, els albergs de la Generalitat ja van en aquesta línia, també les escoles.
Vol donar un missatge al sector a nivell de compromís?
Primer de tot els hi dono les gràcies per haver-hi apostat, perquè no és fàcil: estan sotmesos a moltes normatives i certificacions. Tots sabem que això té uns costos i això vol dir que darrera de fer-ho, hi ha una militància i unes creences i no només una qüestió de voluntat.
El missatge és seguir animant i treballant-hi i nosaltres estarem al seu costat impulsant polítiques per fomentar-ho com ho hem fet des del primer dia, ara ja més sòlids i sens dubte per arribar a assolir aquest i tots els objectius possibles.
Autor: Oriol Urrutia, Co-Editor, Politòleg.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2020
