Els moniatos figuren a la llista d’aliments més importants del món, després de l’arròs, el blat, el blat de moro i la mandioca. Són una gran font d’hidrats de carboni i destaquen molt especialment pel seu alt contingut en betacarotens antioxidants, precursors de la vitamina A, així com en vitamines C, B i minerals com ferro i potassi.

Com treure el màxim partit als moniatos

Moniatos rostits

La forma més lleugera de menjar-los és rostir-los, sense amaniments, apreciant-los en estat pur. A la brasa semblen pedres, i un cop pelats s’ofereixen incandescents com un magma fumejant, ple d’aroma i sabor. Al forn, es rosteixen durant una hora a 190º C i serveixen de refrigeri o de berenar, que es pot dur a l’escola, o com sopar amb una amanida. Però més enllà de rostits, s’obre un ventall de possibilitats culinàries diverses.

Receptes dolces amb moniatos

Els de polpa molt ataronjada són els més dolços i es fan servir per a rebosteria. S’utilitzen per fer compotes, com a farciment de crestes i pasta de full, en galetes, confitures i com a ingredient de pastissos. Per a això s’acostumen a coure amb pell durant 20 minuts i es pelen abans de barrejar-los amb la resta d’ingredients com ametlla, pinyons o figues, panses, dàtils i prunes dessecades. També és amic de la ratlladura de llimona, la canyella i la vainilla. Combina bé i contrasta el seu sabor amb fruits secs com ametlles i pinyons, i amb fruites dolces de temporada, com les magranes.

  • En massapans, com massa per elaborar “Panellets”, amb ametlla i sucre.
  • Per omplir crestes i pasta de full, amb panel·la, ratlladura de llimona i canyella.
  • En brownies, amb dàtils, ametlles, cacau i farina.
  • En pans, junt amb la massa de farina i llevat.

Receptes salades amb moniatos

El seu valor alimentari i la seva saborosa polpa els fan indicats en l’elaboració de molts plats. Els de polpa més clara són un ingredient molt apreciat en potatges, estofats i purés. Pelats i a trossos, combinen bé amb ceba i hortalisses que contrasten colors i sabors, com el pebrot verd o el porro. El seu sabor es potencia amb espècies picants, com el pebre.

  • Rostit per la meitat i farcit de saltejat de verdures.
  • Saltat amb ceba, bolets i tofu.
  • En paté, amb iogurt de soja, julivert i espècies.
  • En hamburgueses, amb mongetes, arròs i ceba.
  • En estofat, amb seitan, ceba, tomàquet i comí.
  • En llesques xips, rostides al forn o fregides, amb romaní, pebre vermell i herbes.
  • En dahl de llenties coral, amb gingebre, ceba, pastanaga, curri i coriandre.
  • Com a complement ideal d’amanides lleugeres.

Autora: Mercedes Blasco. Nutricionista, Màster en Nutrició i salut

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Novembre 2020

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here