L’etiquetatge i publicitat dels aliments estan plens de missatges de salut i això condiciona moltes vegades la compra d’un producte o d’un altre. Segons la normativa europea, es pot parlar d’algunes propietats saludables d’ingredients, aliments o categoria d’aliments, i això és una cosa totalment voluntària que les empreses poden decidir fer o no. Si ho fan, han de complir la legislació adient, donant els missatges en les condicions que es permeten i sense donar lloc a confusió en el que es transmet. No obstant això, com a consumidors, de vegades la percepció de les propietats del producte pot estar lluny de la realitat.

Missatges de salut en els aliments, com es regulen?

Com poden afectar els missatges de salut a la nostra alimentació?

No hi ha dubte que l’alimentació és importantíssima per mantenir un bon estat de salut i segueix encara vigent aquell precepte que va divulgar Hipòcrates a l’antiga Grècia que deia alguna cosa així com “que l’aliment sigui la teva medicina”. Menjar saludable és importantíssim i hi ha moltes patologies que poden corregir-se, total o parcialment, a través de l’alimentació. No obstant això, quan entrem en el terreny de la publicitat dels aliments, la informació que es pot llançar cap als consumidors està limitada per la normativa. A nivell legal no es permet qualsevol missatge sobre la nostra salut quan es fa publicitat, directa o indirecta, d’un aliment. El més important és que de cap manera està permès dir o suggerir o donar a entendre que un producte pot prevenir o curar una malaltia, així que si en algun lloc veiem algun missatge d’aquest tipus hauríem de desconfiar de les expectatives que se’ns ofereixen. En un missatge publicitari, sigui en un etiquetatge, un anunci de televisió, ràdio o premsa, etc., dir que un aliment serveix per tractar o prevenir una malaltia és totalment il·legal.

A nivell legal no es permet qualsevol missatge sobre la nostra salut quan es fa publicitat, directa o indirecta, d’un aliment

Què pretén aquesta normativa?

L’objectiu de la Comissió Europea és evitar l’engany al consumidor respecte al poder curatiu d’un aliment, ja que l’alimentació en el seu conjunt sí que pot resoldre o millorar aspectes de salut, però no un sol aliment. No hi ha producte miracle, sí que hi ha pautes dietètiques que ajuden molt a mantenir-nos sans i fins i tot a recuperar-nos de certs problemes.

D’aquesta manera, la normativa indica molt clarament les condicions en què es pot i no es pot parlar de salut en missatges publicitaris.

Què es pot dir?

Es poden utilitzar molts missatges sobre la capacitat d’alguns nutrients en el manteniment de la salut, també es pot parlar sobre alguns ingredients i el seu potencial per reduir el risc d’una malaltia a través de la reducció, per exemple, del colesterol, i també es permeten alguns missatges respecte a la salut i el creixement dels nens. L’important de tot això és conèixer mínimament les condicions d’ús d’aquests missatges publicitaris. Per exemple, en el cas de les vitamines i minerals, es permet comunicar moltes de les seves propietats o funcions en la salut i això sempre que el producte aporti, almenys, un 15% de la quantitat diària recomanada o valor de referència de nutrients (VRN) que és el que trobarem indicat en una de les columnes del quadre nutricional. D’aquesta manera és relativament fàcil que un aliment destaqui una propietat saludable ja que amb només aquest percentatge d’una vitamina o d’un mineral pot al·legar missatges com que “el magnesi ajuda a combatre el cansament i la fatiga”. Amb aquest contingut aquest producte pot també dir que és “font de magnesi” i la pregunta és ¿val la pena comprar un producte amb aquest missatge si l’únic que té de particular és un contingut d’uns 56mg de magnesi per cada 100g de producte? Podem decidir comprar-ho o podem decidir que no val la pena pagar més, doncs aquest magnesi el trobaré molt més abundant en unes ametlles, per exemple, que, encara que no em donin aquest missatge en la seva publicitat, contenen uns 275mg de magnesi per cada 100g.

Per ser crítics i fer una bona compra ens cal llegir tota la informació que trobarem en l’envàs del producte

En aquest sentit, tot i que la normativa permet certs missatges i, ben interpretats, poden ser útils, per a ser crítics i fer una bona compra ens cal llegir tota la informació que trobarem en l’envàs del producte. Un altre exemple interessant és el de la fibra de segó de blat. En aquest sentit, a nivell legal el que es permet en un producte que conté aquest tipus d’ingredient és dir que “la fibra del segó de blat contribueix a l’acceleració del trànsit intestinal” sempre que cada 100g del producte aportin 6g, o més, d’aquesta fibra i, a més, s’informi al consumidor que l’efecte beneficiós s’obté consumint, almenys, 10g de fibra de segó de blat al dia. Què vol dir això? Que en realitat si haguéssim de obtenir aquest efecte sobre la nostra regularitat intestinal necessitaríem consumir o bé més de 100g del producte que fa la publicitat, cosa que pot suposar menjar una ració excessiva, o bé prendre segó de blat d’altres fonts alimentàries. En definitiva, aquest efecte beneficiós no s’aconseguiria, per exemple, prenent 30 o 40g de cereals rics en fibra de segó de blat ja que no s’arribaria a prendre els 10 g de fibra de segó de blat. Està clar que aquest aliment podria contribuir a la nostra funció intestinal, però per si sol no aconseguiria l’efecte de què es parla en la publicitat. Per això cal llegir tot i tenir en compte la ració que prendrem del producte i també valorar com és la nostra alimentació en general.

És per això que, quan veiem missatges publicitaris relatius a la nostra salut, hauríem de consultar la informació sobre el que realment és el producte, sobretot llegint la llista d’ingredients i la informació nutricional. Així, sí podrem veure el que realment conté i quant aporta de cada nutrient, fent-nos una idea de si pot ser saludable o no tant com el que diu la publicitat.

Fonts:

  • Reglament (CE) No 1924/2006 de Parlament Europeu i de Consell de 20 de desembre de 2006 relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments.

Nota: aquest article està dirigit al consumidor i és merament informatiu i no exhaustiu degut a la seva extensió limitada.

Autores: Núria Arranz, Enginyera tècnica industrial, Tecnòloga d’aliments | Laura I. Arranz, Farmacèutica – Nutricionista

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Gener 2021

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here