Mercabarna inaugura el Foodback, el nou centre d’aprofitament alimentari de les instal·lacions del polígon alimentari. Es tracta d’un projecte pioner de bio economia circular que té com a objectiu incrementar l’aprofitament de fruites i hortalisses no comercialitzables, però que són aptes per al consum humà. El projecte, que és possible gràcies a la col·laboració i implicació 10 entitats i de les gairebé 600 empreses ubicades a Mercabarna, pretén multiplicar per 2,5 l’aprofitament alimentari a Mercabarna en 5 anys, passant de les 1.000-1.500 tones de productes recuperats actualment a les 3.000-4.000 tones.

Foodback
©Pere Cots. Façana del Foodback amb toro d’aliments que arriben per ser triats i distribuïts entre les entitats socials

Resposta a la lluita contra la crisi climàtica i la justícia social

El Foodback és un dels llegats del projecte de Barcelona Capital Mundial de la Alimentació Sostenible, com d’altres de diferents que estan sent presentats durant 2022. Durant l’acte de presentació, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha afirmat: “És un projecte col·laboratiu que garanteix que els aliments saludables arribin a les persones que més ho necessiten. El Foodback respon a la lluita contra la crisi climàtica i al dret a l’alimentació i a la justícia social. Cal destacar l’esperit solidari i la sensibilitat de les empreses de Mercabarna en l’aprofitament alimentari al llarg d’aquests darrers anys”.

Foodback té com a objectiu incrementar l’aprofitament de fruites i hortalisses no comercialitzables, però que són aptes per al consum humà

A l’acte de presentació hi ha assistit l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà; la regidora de Comerç i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de Mercabarna, Montserrat Ballarín; el president del Banc dels Aliments de Barcelona, Lluís Fatjó-Vilas; la directora de l’Àrea de Relacions amb Entitats Socials de la Fundació “la Caixa”, Joana Prats; el director de Planificació i Estratègia de Mercasa, Agustín García-Cabo i els representants de la resta d’entitats que col·laboren en el projecte (Formació i Treball Empresa d’Inserció SLU; ASSOCOME-Associació d’Empreses Majoristes de Mercabarna, Càritas Diocesana de Barcelona, Creu Roja de Catalunya i Alimenta).

Gestió més eficient de l’excedent

El Foodback és l’equipament clau en el nou sistema de gestió de matèria orgànica de Mercabarna, on es fa el triatge de fruites i hortalisses excedentàries aportades per les empreses majoristes del gran mercat per donar-los una segona vida. Després d’aquest cribatge, el producte aprofitable per al consum humà es distribueix a entitats socials de tot Catalunya perquè arribi a les persones que més ho necessiten. Paral·lelament a la distribució directa de les fruites i hortalisses, des del Foodback s’engegaran iniciatives de transformació dels aliments per aprofitar al màxim els excedents, com per exemple l’elaboració d’àpats per a menjadors socials.

Aquest centre d’aprofitament alimentari respon a un dels objectius estratègics del gran mercat, la lluita contra el malbaratament alimentari. Mercabarna treballa per l’aprofitament alimentari des de fa 20 anys, des que al 2002 va cedir un magatzem al Banc dels Aliments de Barcelona dins del seu recinte, perquè els majoristes poguessin lliurar els aliments excedentaris. En els últims anys, després d’un procés de triatge, en aquest magatzem, ja es recuperaven unes 1.500 tones que es repartien entre persones vulnerables, a través d’entitats socials. Ara amb el Foodback es pretén ampliar l’aprofitament alimentari i distribuir els aliments sobrants entre moltes més persones vulnerables.

Foodback
©Pere Cots. Representants de les entitats que col·laboren en el Footback, en l’acte de presentació

La col·laboració entre 10 entitats i 600 empreses el fan possible

El Foodback està gestionat per Mercabarna juntament amb actors de l’Economia Social com la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona i Formació i Treball Empresa d’Inserció SLU, i compta amb la col·laboració d’Assocome (Associació d’Empreses de Mercabarna), Càritas Diocesana de Barcelona, Creu Roja de Catalunya, el programa Alimenta impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i la Fundació “la Caixa”.

S’estima que el malbaratament alimentari és la segona font d’emissions del sistema alimentari

Per una banda, Formació i Treball és la responsable d’implementar la inserció sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat que fan el triatge de les fruites i hortalisses aportades pels empresaris de Mercabarna, separant les que són aptes per al consum humà i les que aniran per a matèria orgànica. Per l’altra, la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona és qui actua de coordinador general de la instal·lació i també qui organitza la distribució dels aliments triats entre totes les entitats socials. Sens dubte, és un projecte pioner, exemple de la suma d’esforços i aliances públics i privats (ODS 17), que contribueix amb l’Agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles.

Claus per multiplicar per 2,5 l’aprofitament alimentari

S’estima que el malbaratament alimentari és la segona font d’emissions del sistema alimentari i, per tant, és la causa d’un terç de les emissions provocades per la nostra alimentació. Per tant, qualsevol estratègia per fer front al canvi climàtic des del sistema alimentari ha d’incloure mesures per reduir el malbaratament.

El Foodback ocupa un magatzem de nova construcció de 900 m2 situat al costat del Punt Verd de Mercabarna, fet que facilita la gestió dels residus als empresaris majoristes del Mercat. Els factors fonamentals que faran multiplicar per 2,5 l’aprofitament alimentari són els següents:

  • La recepció centralitzada de productes destinats tant al Foodback com al Punt Verd, perquè permet que personal de Mercabarna format per aquesta tasca decideixi quins aliments poden ser aprofitables per al consum humà i, per tant, han d’anar al Foodback, i quins directament al Punt Verd, per ser revaloritzats com a compostatge.
  • La professionalització del personal del Foodback permet poder assolir la recepció dels quilograms anuals d’aliments previstos i distribuir-ne, en 5 anys, unes 3.000-4.000 tones en estat òptim, després del procés de triatge efectuat.
  • A més del Banc dels Aliments, la participació de Càritas, Creu Roja i el programa Alimenta impulsat per l’Ajuntament de Barcelona permeten fer arribar els aliments aprofitats a moltes més persones vulnerables.
  • La suma d’esforços entre sector públic, privat i entitats socials permet portar a terme el projecte i finançar-lo.
©Pere Cots. (D’esquerra a dreta) Ada Colau, Montserrat Ballarín, Teresa Jordà i Lluís Fatjó-Vilas durant la visita al Foodback

Inversió i Pressupost

La inversió, realitzada per Mercabarna, ha estat d’1 milió d’euros: 800.000€ en la construcció de l’edifici i la resta en adaptacions diverses de la nau i la càmera frigorífica. L’Ajuntament de Barcelona s’ha fet càrrec d’algunes d’aquestes inversions (mobiliari, bàscules, balances per les taules de triatge…). El pressupost anual de despeses d’explotació s’ha calculat en quasi 400.000 euros, entre el personal involucrat en la recepció, el triatge i la distribució dels productes; els vehicles, els consums; les iniciatives de transformació dels aliments; amortitzacions, etc. Aquestes despeses seran assumides per la Fundació “la Caixa”, el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i Mercabarna.

En 5 anys, Mercabarna ha aconseguit reduir el malbaratament alimentari un 69%

Mercabarna disminueix el malbaratament 6.400 tones en 5 anys

Al setembre de 2020 Mercabarna va crear la Càtedra UPC–Mercabarna per lluitar contra el malbaratament alimentari. Una de les tasques inicials de la Càtedra ha estat l’actualització de l’estudi de 2015 encarregat per Mercabarna a la Universitat Autònoma de Barcelona, Spora Synergies i la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA). Aquest estudi va estimar que el malbaratament alimentari a Mercabarna representava un 0,5% sobre el total d’aliments que entraven al gran mercat.

L’estudi de la Càtedra UPC-Mercabarrna, realitzat durant la segona meitat de 2021, ha xifrat el malbaratament que es produeix al polígon alimentari actualment en un 0,14%. Per tant, en 5 anys (2016-2021) Mercabarna ha aconseguit reduir el malbaratament alimentari un 69%, passant de les 9.400 tones el 2015 a les prop de 3.000 tones de l’any 2021. Una disminució molt important si tenim en compte que el gran mercat comercialitza uns 2.300.000 milions de tones d’aliments a l’any.

Més enllà de les males pràctiques, el malbaratament és un problema estructural relacionat amb un sistema alimentari globalitzat

Objectiu: un malbaratament zero

Les raons per les quals Mercabarna ha aconseguit reduir el malbaratament alimentari són: la refrigeració dels punts de venda dels 7 pavellons del Mercat Central de Fruites i Hortalisses que ha fet que no es malmetin tants aliments, sobretot a l’estiu; la millor gestió dels estocs per part de les empreses majoristes; les campanyes de sensibilització dutes a terme per Mercabarna, dins del seu recinte, i la bona resposta dels empresaris del polígon alimentari, que han anat augmentant les aportacions d’aliments excedentaris al magatzem del Banc dels Aliments situat a Mercabarna.

L’objectiu de Mercabarna és seguir lluitant per un malbaratament Zero, ja que Mercabarna treballa conjuntament amb les empreses situades al seu recinte perquè aquests excedents es redueixin el màxim possible. A banda, cal seguir treballant, en l’àmbit del malbaratament, en polítiques més integrals enfocades en la prevenció i en la necessària transformació del sistema alimentari cap a models més sostenibles que malbaratin menys en tots els punts de la cadena. Perquè el malbaratament, més enllà de les males pràctiques, és un problema estructural relacionat amb un sistema alimentari globalitzat.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Abril 2022

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here