Pocs dies després que Rússia comencés la guerra d’Ucraïna, es va obrir un nou debat sobre la seguretat alimentària a Europa. Els temors que el conflicte pogués provocar grans tensions en les cadenes de subministrament i escassetat d’aliments en tot el continent van créixer ràpidament. Amb l’accés a les exportacions d’aliments i pinsos ucraïnesos (i russos) dràsticament tancat, i l’amenaça d’una greu interrupció del subministrament d’energia i fertilitzants, les institucions de la UE es van mobilitzar per a acordar una resposta d’emergència.
Ucraïna: Guerra alimentària en dos fronts
Els lobbies de l’agroindústria estan pressionant als governs europeus perquè retardin o reverteixin els compromisos clau de la UE en matèria de sostenibilitat de la iniciativa «De la Granja a la Taula». Els grups ecologistes diuen que la seva tàctica és clara: promoure una falsa dicotomia entre sostenibilitat i seguretat alimentària.
La guerra a Ucraïna afecta l’agricultura ecològica en les importacions d’aliments essencials i als cultius de pinsos en els mercats ecològics de tot el món, i en implicacions més àmplies per a la política alimentària i agrícola en un moment d’extrema precarietat ecològica.
Per a entendre el primer impacte, hem de tenir en compte la importància que té la producció ecològica d’Ucraïna a Europa. Segons dades de la Comissió Europea (2019), Ucraïna és el proveïdor individual de productes ecològics més gran a la UE, i el segon en l’àmbit mundial. La gran majoria dels cereals bio, per exemple, s’importa d’Ucraïna (32% del blat, 77% d’altres cereals). També és un important productor de llavors oleaginoses, herbes medicinals, plantes aromàtiques i mel ecològiques.
Ucraïna és el proveïdor individual de productes ecològics més gran a la UE, i el segon en l’àmbit mundial
La guerra està pressionant als agricultors de tota Europa, que s’han vist afectats per l’augment dels costos dels fertilitzants, els pinsos i el combustible. Però lluny d’interpretar-ho com un senyal urgent per a construir un sistema agrícola més resistent i ecològicament sostenible, veus de la indústria alimentària i la política exigeixen una major intensificació agrícola.
A principis de març, la Comissió Europea va anunciar que convocaria una reunió d’emergència dels ministres d’agricultura europeus per a tornar a examinar els objectius clau de les seves estratègies «De la Granja a la Taula» i «Biodiversitat». La Comissió temia que la guerra minvés considerablement la capacitat d’Europa per a produir aliments. Fins i tot el comissari d’Agricultura, Janusz Wojciechowski, va advertir que els objectius de sostenibilitat “haurien de ser revisats si es posa en perill la seguretat alimentària».
Aprofitar-se de la tragèdia
La «seguretat alimentària» cobra força en temps de guerra. Els poderosos grups de l’agroindústria l’utilitzen com a arma de la por per a intentar fer retrocedir l’ambiciós programa de la UE per a la transició ecològica. «El lobby agrícola europeu no ha perdut temps a explotar aquesta tragèdia per al seu propi benefici econòmic», assenyala l’ONG Birdlife International.
El sector ecològic està molt atent a aquestes maniobres. Paul Holmbeck, membre del Consell Mundial d’IFOAM, va advertir: «La guerra a Ucraïna s’utilitza com a ariet pels clàssics interessos dels lobbies agroindustrials. Volen més plaguicides i que s’eliminin les reserves naturals. Això ignora per complet el fet que la nostra major vulnerabilitat alimentària es deu a l’ús de tanta terra per a produir aliments per als animals, en lloc de per a les persones».
Volkert Engelsman, director general de l’importador ecològic Eosta, va dir que el lobby dels fertilitzants i els pesticides empra la crisi «per a bombardejar la política ‘De la Granja a la Taula’ i revertir el progrés cap a l’agricultura sostenible en diverses dècades».
Suport renovat a «De la Granja a la Taula»
Per a l’alleujament de la comunitat ecològica europea, el 23 de març la Comissió Europea va reafirmar formalment el seu compromís amb l’estratègia «De la Granja a la Taula» (inclòs l’objectiu del 25% d’agricultura ecològica per a l’any 2030), en anunciar una sèrie de mesures d’emergència destinades a salvaguardar la seguretat alimentària europea.
Però hi va haver frustració, i fins i tot empipament, per la decisió de posposar importants reformes en matèria de plaguicides, que reduirien el 50% del seu ús en tot el bloc l’any 2030. També s’han posposat objectius rellevants en matèria de biodiversitat.
L’agroindústria utilitza la seguretat alimentaria com a arma per a intentar fer retrocedir el programa de la UE per a la transició ecològica
El Parlament Europeu va donar el seu suport a la iniciativa, en aprovar les mesures de la Comissió, i IFOAM Organics Europe va dir que considerava el fet com un «senyal polític positiu, especialment tenint en compte les setmanes d’intensa pressió per a soscavar l’ambició de la UE a favor d’una agricultura més sostenible». No obstant això, va lamentar les concessions fetes en matèria de biodiversitat i pesticides.
La crisi ucraïnesa sembla que no remet, i les seves repercussions seran potencialment duradores. El Partit Verd del Parlament Europeu ha advertit que «els atacs sistemàtics als objectius de sostenibilitat del Pacte Verd» continuaran sent duts a terme per interessos particulars. Però altres creuen que la lògica errònia de les demandes de l’agroindústria per a una relaxació de les normes ambientals està sent un èxit. Segons la Soil Association, «ara és el moment exacte d’acabar amb la dependència de l’agricultura dels fertilitzants químics». També el president d’IFOAM Organics Europe, Jan Plagge, afirma que la guerra pot ser el factor determinant: «Ens obliga a repensar fonamentalment el nostre sistema de producció d’aliments per a fer-lo més independent i intensiu dels factors externs, i més resistent».
Autor: Jim Manson, Periodista
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2022
