Jonas Gampe és un paisatgista de formació i un conegut dissenyador de permacultura d’Alemanya. En els seus llibres «Permaculture in Home Gardens»«Last Resort: Permaculture» proporciona elements per a la reflexió, exemples i consells d’aplicació per a l’agricultura permanent en parcel·les petites i grans. Segons ell, la permacultura no és només per als jardiners aficionats, sinó que, si s’implementa a gran escala, ofereix respostes a alguns dels grans reptes del nostre temps.

Jonas Gampe
©Fabian Weiss

Senyor Gampe, d’on ve la permacultura i a quina escala es pot aplicar?

El concepte de permacultura va ser desenvolupat pels australians Bill Mollison i David Holmgren a la dècada de 1970. Estaven convençuts que les estructures agrícoles permanents i diverses amb cicles naturals tancats són més sostenibles que la nostra agricultura industrial moderna, que es basa principalment en els cultius anuals.

Com a jardiner paisatgista i dissenyador de permacultura he ajudat moltes persones a convertir els seus jardins en ecosistemes permanents i sostenibles. És una feina gratificant i satisfactòria. Tanmateix, el meu equip i jo estem convençuts que la visió inicial de Mollison i Holmgren de l’agricultura permanent no només és factible a una escala més gran. Té el potencial d’abordar alguns dels problemes ambientals més urgents del nostre temps. Al meu llibre «Last Resort: Permaculture» (Últim recurs: permacultura) comparteixo idees, exemples i càlculs realistes per a jardins petits i per a grans parcel·les que cobreixen centenars d’hectàrees.

«Els ecosistemes de permacultura poden afrontar millor els extrems meteorològics als quals ja ens enfrontem avui»

Com és la seva visió de l’agricultura permanent i què la diferencia de l’agricultura ecològica?

En comparació amb l’agricultura convencional, l’agricultura ecològica és un pas molt important en la direcció correcta. Però ni la regulació ecològica de la UE, ni les directrius més estrictes de les associacions ecològiques impliquen canvis estructurals de gran abast. En la meva visió de permacultura, tots els béns agrícoles es conrearien en ecosistemes multifuncionals, permanents i diversos. En comparació amb l’actualitat, la meitat de les terres agrícoles estaria coberta amb una gran varietat d’arbres i arbustos. En lloc de centrar-se en monocultius que creixen en parcel·les enormes, els camps integrarien arbres fruiters, fruits secs i fusta d’alta qualitat, així com bardisses i arbustos. Creixerien entre els cultius anuals i els perennes.

Quins són els principals beneficis d’aquest sistema agrícola?

Transformar les nostres terres agrícoles en ecosistemes permanents i circulars ens pot ajudar a ser climàticament neutres i alhora afrontar la crisi de la biodiversitat. Les diverses plantes, arbres i tanques no només capturarien CO2, sinó que proporcionen un munt d’hàbitat i aliment per als animals. A més, els ecosistemes de permacultura poden afrontar millor els extrems meteorològics als quals ja ens enfrontem avui. Per exemple, els arbres i les bardisses poden servir com a trencavents i protegir els cultius de la pluja intensa i la calamarsa. Poden humidificar i refredar l’aire i regular petits cicles hidrològics. La gestió de l’aigua també es recolzaria en biòtops integrats i sòls sans i rics en humus. L’absència de productes químics perillosos als camps preservaria la nostra aigua potable. I gràcies a una major diversitat de cultius, la sobirania alimentària local augmentaria i es traduiria en menys emissions i costos de transport.

«Transformar les nostres terres agrícoles en ecosistemes permanents i circulars ens pot ajudar a ser climàticament neutres i alhora afrontar la crisi de la biodiversitat»

La seva visió de l’agricultura permanent pot alimentar el món?

Crec que, a la llarga, la permacultura pot alimentar més gent que el nostre sistema agrícola actual. El concepte redueix la fallada dels cultius i promou la diversitat. Així, fins i tot si un cultiu falla, hi ha moltes altres plantes que proporcionen rendiments. A més, la integració d’arbres fruiters i fruits secs implica que no només utilitzem la superfície d’un camp per produir aliments, sinó que cultivem aliments a diferents nivells. Com a resultat, els rendiments globals per acre són més elevats.

123rf Limited©kaliantye. Cobrint les plantes de pebrot amb mantel de palla per protegir-les de la dessecació ràpida

Quines són les principals reserves que tenen els pagesos envers la permacultura?

És comprensible que molts d’ells evitin conceptes complexos de permacultura que poden implicar tasques amb les que no estan familiaritzats, com ara podar i talar arbres. He trobat que la clau per convèncer-los és mostrar-los projectes que ja estan en marxa i que demostren que el concepte funciona.

«L’absència de productes químics perillosos als camps preservaria la nostra aigua potable»

Per a molts, la permacultura consisteix a crear paradisos comestibles i sostenibles. Però també és viable econòmicament?

En l’agricultura industrial, que se centra en alguns cultius anuals en grans camps, és possible aconseguir ràpidament rendiments relativament bons. Tanmateix, això sol desencadenar una sèrie d’esdeveniments que augmentaran costos de producció a llarg termini, com ara l’esgotament del sòl o la pèrdua d’animals beneficiosos que ajuden a la pol·linització i mantenen les plagues sota control. S’inicia un cercle viciós, en el qual es necessiten cada cop més aportacions externes per mantenir alts els rendiments.

En permacultura, és al revés: la inversió inicial, que sovint implica la creació d’estructures completament noves mitjançant la plantació d’arbres i la construcció de biòtops, pot ser relativament elevada. A més, els arbres fruiters i fruits secs triguen entre 30 i 50 anys a assolir el màxim rendiment. Però amb els anys, l’esforç requerit es redueix significativament, mentre que els rendiments augmenten gràcies a un creixement independent i natural. Per tant, estic convençut que la permacultura és el camí a seguir. Té el potencial d’assegurar la nostra supervivència.

Autora: Ina Hiester, Periodista independent del sector ecològic

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Novembre 2022