El iode és un nutrient essencial que l’organisme necessita per fer correctament funcions metabòliques i fisiològiques bàsiques. Es troba en petites quantitats a l’aigua i al terra, sent component d’alguns aliments.

yodo
123rfLimited©serezniy. La col de Brussel·les ens aporta iode

Hipotiroïdisme i hipertiroïdisme

Estem parlant d’un oligoelement que, com a tal, té funcions directes i indirectes indispensables per a l’organisme. La glàndula tiroide necessita el iode per fabricar la tiroxina, l’hormona tiroidal. És imprescindible per regular el metabolisme cel· lular. La hiposecreció de l’hormona tiroidal, hipotiroïdisme, té com a conseqüència l’engrandiment de la glàndula tiroide (boci), alenteix el metabolisme, que origina augment de pes, debilita la muscular, disminueix el ritme cardíac, produeix retard físic i mental sever, conegut com cretinisme. Per contra, una hipersecreció de l’hormona produeix hipertiroïdisme, que accelera el metabolisme amb un augment de la gana, pèrdua de pes, irritabilitat, nerviosisme i taquicàrdia

L’altra gran funció corporal en què participa la tiroxina és en la regulació del creixement, especialment del sistema nerviós. Juntament amb l’hormona del creixement (GH), intervé en aquest procés. Si durant el desenvolupament fetal es produeix un dèficit de tiroxina, el desenvolupament neuronal s’alenteix o s’atura. Si el dèficit de l’hormona es produeix durant les primeres etapes de creixement, les conseqüències són una reducció a l’estatura, al desenvolupament del cervell i dels òrgans reproductors

La deficiència de iode és una de les mancances de nutrients més comú, afectant gairebé un terç de la població mundial

La deficiència de iode és una de les mancances de nutrients més comú, afectant gairebé un terç de la població mundial. Si falta durant l’embaràs, ocasiona hipotiroïdisme fetal, avortament, naixement prematur i alteracions neurològiques al nounat. El iode és essencial per al correcte desenvolupament del cervell dels nadons. Les dones embarassades, les mares lactants i l’etapa infantil són els períodes crítics i vulnerables a la deficiència de iode, per la qual cosa cal fortificar-lo, incrementant-lo a la dieta.

L’organisme necessita diàriament de 80 a 200 micrograms (μg) de iode. La ingesta diària recomanada (IDR) de 150 μg/dia en adolescents i adults, 220 en dones embarassades i 290 μg/dia en dones en període de lactància. Durant l’embaràs i la lactància, tant el fetus com el nadó depenen totalment de l’aportació de iode per part materna per a la síntesi de l’hormona tiroidal. Per cobrir les pèrdues diàries de iode cal estimar ingerir 2 μg/dia per quilo de pes corporal. Un adult de 70 quilos de pes ha d’ingerir almenys 140 micrograms d’aquest oligoelement.

La millor manera d’obtenir el iode que necessitem és a través dels aliments. Les principals fonts naturals de iode són les algues marines, els cereals i grans. Deu grams d’alga nori seca conté 232 μg de iode, més d’1,5 vegades el mínim diari requerit. Vegetals com la soja, les verdures crucíferes com la col, el bròquil, la coliflor i les cols de Brussel·les, en contenen sent bones fonts per obtenir-lo. Els nivells de iode en cereals i grans estan determinats per la riquesa en iode del sòl on s’han cultivat. És una pràctica comuna afegir iode a la sal de taula, clorur sòdic al 99%, que es comercialitza com a sal iodada. A diferència de la sal refinada, la sal marina conté iode juntament amb altres minerals i oligoelements, cosa que contribueix a la salut de l’organisme.

ESPAI PATROCINAT PER
Cofenat
La evidencia científica demuestra que las terapias naturales también curan

Autor: Raúl Martínez, Dietista-nutricionista, biòleg

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Gener 2023