Al desembre, la BBC va informar que la paraula de l’any 2022 del diccionari Collins era permacrisi, que significa “un llarg període d’inestabilitat i inseguretat fruit d’esdeveniments catastròfics”. El terme capta perfectament la vertiginosa sensació que tenim d’anar d’un esdeveniment mundial sense precedents a un altre. Alguns creuen que l’estat de permacrisi podria convertir-se en el tret definitori de la nostra era. I a vegades sembla que gairebé hem oblidat com eren l’estabilitat i la seguretat. Aquesta és la nova realitat per la qual ha de navegar el sector ecològic. Però, com hi hauria de respondre? Està preparat?
Mantenir-se rellevant
L’any 2019 vaig fer una xerrada titulada Utilitzar en cas d’emergència: Refer la defensa de l’ecològic en una crisi climàtica. Volia explorar com el moviment bio podria necessitar reposicionar-se per a demostrar la seva rellevància a una nova generació de consumidors preocupats pel clima. Llavors, les etiquetes ètiques alternatives -vegà, plant-based i local- estaven augmentant ràpidament, ja que alguns consumidors les troben més alineades amb les seves prioritats climàtiques, i començaven a restar quota de mercat als productes ecològics.
L’agricultura ecològica també s’enfrontava a dificultats polítiques. En el resum de l’Informe de l’IPCC sobre el Canvi Climàtic i la Terra, publicat aquest mateix any, l’agricultura ecològica només rebia una referència específica. Amb dècades de desenvolupament i comercialització a la seva esquena, hauria de ser el referent de l’agricultura sostenible. Però en aquesta conjuntura crucial, la veu del moviment ecològic corria el risc de perdre’s en els debats crucials sobre el futur de l’alimentació i l’agricultura.
Haurem de lluitar contra lobbies i interessos que volen fer descarrilar la transició cap a una agricultura realment sostenible
A principis de 2023, el món és encara més perillós i impredictible. La crisi climàtica està més present que mai, però la pandèmia va consumir la major part de l’energia política entre el 2020 i el 2021. Aquesta també ens va introduir en el concepte de “nova normalitat”. Després, la invasió russa d’Ucraïna va detonar una crisi mundial de la cadena de subministrament d’aliments i de l’energia, que va provocar una inflació galopant a tota Europa.
Desafiant als crítics agressius
Els lobbies del sector agroalimentari van aprofitar la guerra com una oportunitat per a fer marxa enrere en els compromisos clau de les iniciatives De la Granja a la Taula i el Pacte Verd de la UE. A alguns experts de la indústria bio, com Bavo Van Den Idsert, els ha sorprès “l’extrema agressivitat” dels lobbies de la indústria química i de pesticides en utilitzar la guerra com a pretext per a soscavar els ambiciosos plans de la UE per a la transició a una agricultura sostenible. Creuen que el sector ecològic ha estat massa amable en el passat i que podria aprendre dels activistes climàtics radicals com Extinction Rebellion i Greenpeace.
Un dels motors del ràpid creixement del veganisme (+260% en 10 anys al Regne Unit) és la forma en què el moviment ha captat l’atenció de consumidors i mitjans de comunicació. Ha captat l’estat d’ànim del moment i ha ajudat a reclutar a nous seguidors. Sorprenentment, els missatges vegans se centren molt sovint a impulsar el canvi cultural i no tenen por de comprometre’s amb qüestions que giren entorn de la justícia. Per contra, els missatges ecològics, que en els últims anys s’han inspirat en gran manera en el llenguatge del màrqueting de la indústria alimentària dominant, no sempre han estat a l’altura del moment.
Paul Holmbeck creu que cal trobar un equilibri. Està d’acord que l’agricultura ecològica hauria d’inspirar-se en moviments afins que competeixen per l’espai de “l’alternativa sostenible”, i posa com a exemple la forma en què el sistema de Certificació Ecològica Regenerativa està ajudant a revitalitzar l’escena ecològica estatunidenca. Al mateix temps, afirma, cal denunciar el greenwashing que s’amaga en el cor de l’agenda regenerativa de les empreses.
Els missatges ecològics, en els últims anys s’han inspirat en gran manera en el llenguatge del màrqueting de la indústria alimentària dominant
El moment de l’ecològic?
Si bé és clar que no hem de subestimar la determinació dels nostres crítics per a atacar-nos, hem d’entendre que les crisis que caracteritzen el nostre temps són una enorme oportunitat per al nostre moviment. La guerra a Ucraïna ha posat de manifest la vulnerabilitat de les cadenes de subministrament d’aliments quan existeix una gran dependència dels inputs agroquímics. La necessitat de sistemes alimentaris més resistents i sostenibles a nivell local, com els ecològics, s’ha fet més palès amb aquestes crisis (no és casualitat que des de l’esclat de la guerra l’augment dels preus dels aliments convencionals dependents de fertilitzants químics hagi superat amb escreix al dels ecològics). Al mateix temps, el debat sobre el “cost real” dels aliments -que té en compte els costos ecològics posteriors- està guanyant atenció a nivell polític. Aquest podria ser el moment de l’agricultura ecològica.
El que diguem sobre l’ecològic, i com ho diguem, serà crucial en els pròxims mesos. Haurem de lluitar contra lobbies i interessos que volen fer descarrilar la transició cap a una agricultura realment sostenible. Però hem de comunicar amb veritable confiança que el bio és la solució més basada en l’evidència que tenim per a la crisi climàtica, i la nostra millor opció per a produir aliments sans i sostenibles en un món altament estressat. Hauríem de treballar per a canviar el debat sobre l’agricultura vegetal cap a l’agricultura ecològica, i aprofitar les noves i prometedores recerques en aquest camp. I mostrar com l’ecològic ja està integrat en els sistemes alimentaris locals de tota Europa. Per sobre de tot, comenta Paul Holmbeck, “necessitem comunicar amb més cor el que representa l’ecològic”.
Autor: Jim Manson, Periodista
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Febrer 2023
