La medicina tradicional xinesa (MTX) és un conjunt de pràctiques mèdiques tradicionals (acupuntura, moxibustió, ventoses, tuina, tai-txi, qi gong, fitoteràpia i dietoteràpia) desenvolupades a la Xina al llarg de la seva evolució cultural. A través de l’observació de la natura i de l’entorn, fa un paral·lelisme amb les lleis que regeixen el cos humà per aprendre a mantenir l’equilibri.
Segons la MTX, la salut depèn de dos factors:
- El cel anterior. L’essència, la constitució, l’ADN. Ens acompanya sempre i se’n consumeix al llarg de tota la vida. El ritme de consum dependrà de si està en bones condicions o ve heretada feble.
- El cel posterior. Hi podem incidir de forma diària a través d’un bon descans, exercici físic adequat i bona alimentació. Si no està ben cuidat, l’organisme utilitzarà la reserva del cel anterior accelerant el procés de degenerar i emmalaltir.
En Medicina Tradicional Xinesa els aliments són la primera opció d’actuació davant d’un desequilibri
Abans d’usar fitoteràpia, s’intenta reequilibrar mitjançant els aliments, modificant-ne els hàbits dietètics segons les propietats. És habitual emprar plantes associades a aliments comuns per a l’elaboració de receptes específiques, tant amb finalitats de prevenció com de recuperació de la salut (per exemple: brous amb angèlica post part, xarop de pera per a la tos). Això recorda a l’aforisme hipocràtic: “Que el teu aliment sigui la teva medicina, que la teva medicina sigui el teu aliment” segle V a.n.e (abans de la nostra era). No és desestimable la coincidència temporal.
Textos xinesos que fan referència a l’alimentació com a prevenció
I Ching (hexagrames 5,27,48 i 50) es relacionen directament amb la nutrició, tant fisiològica com espiritual i els temps d’espera aplicables a la natura, per a una bona recol·lecta i la cura de l’ésser humà.
Huang di Nei Jing, clàssic intern de la medicina xinesa, p.e: cap.2 del Su Wen: “Els homes savis no esperen que es declari la malaltia, sinó que la prevenen. Remeiar la malaltia amb plantes medicinals, és actuar quan ja s’ha declarat el caos, com el que intenta excavar un pou quan està assedegat i exhaust, o pretén forjar les armes quan s’ha declarat la guerra!”. Es descriuen sabors, naturaleses i la relació de cadascú amb l’organisme, així com una relació mínima d’aliments associats.
Abans d’usar fitoteràpia, s’intenta reequilibrar mitjançant els aliments, modificantne els hàbits dietètics segons les seves propietats
Shen Nong Ben Cao Jing, segle II a.n.e. classificació de les matèries medicinals en tres categories, relacionades amb la seva acció general, el grau de toxicitat o innocuïtat, sabor i naturalesa.
Shang Han Lun, es plantegen nombroses receptes medicinals en què s’empren aliments, explicant-ne les funcions.
Receptes que valen mil monedes d’or, de Sun Si Miao, inclou recomanacions i prohibicions en l’ús dels aliments per a situacions específiques, com havia de ser la dieta per a la gent gran i receptes d’aliments específiques per a emergències.
La medicina xinesa no veu els aliments com proteïnes, greixos i hidrats, sinó que són classificats per les seves característiques de sabor, naturalesa, òrgans relacionats i fins i tot per la “direcció d’acció”.
Estacions i natura
Cada estació té els seus aliments. Per exemple, a l’estiu necessitem aliments frescos i freds que refresquin, com el cogombre, la síndria o el gaspatxo. A l’hivern l’organisme demana brous i guisats. La naturalesa es refereix a aquest efecte que produeix al cos un aliment. El tipus de cocció també hi influeix. Segons l’observació de la naturalesa, es va desenvolupar la teoria del Yin (representa el fred, la humitat, foscor, quietud) i el Yang (calor, sequedat, llum, moviment).
Les naturaleses yin són la freda i fresca: refresquen, hidraten, nodreixen i calmen en cas de febre, inflamació, calor. En excés alenteixen els processos digestius. La naturalesa yang és la calenta i la tèbia: escalfen i tonifiquen, assequen, mouen l’energia i són útils, per exemple, en cas de fred i fatiga. En excés poden sobrecarregar. La naturalesa neutra, ni yin ni yang, no fa canvis, encara que s’utilitzi un temps perllongat. Equilibren i harmonitzen, són diürètiques.
Segons l’observació de la naturalesa, es va desenvolupar la teoria del Yin i el Yang
Sabors i direccions
Els gustos dels aliments estan associats amb un òrgan particular o meridià específic. Associats a yin: àcid: astringent, fetge/vesícula biliar, amarg: elimina, purga, seca la humitat, cor/intestí prim, salat: purga, desfà, baixa, ronyó/ bufeta.
Associats a yang: dolç: tonifica, humiteja, melsa/estómac, picant: moviment cap amunt i cap a fora, fa suar, estimula, pulmó/intestí gruixut.
L’excés d’un sabor pot fer malbé l’òrgan corresponent. Per exemple, els aliments dolços naturals ajuden a tonificar la melsa/estómac i milloren la funció digestiva, però un excés debilitarà la capacitat digestiva i crearà desequilibris de sucre com la diabetis o la síndrome metabòlica. Exemples: Àcid: vinagre, llima, llimona, fermentats. Amarg: julivert, cols, dent de lleó, arrel de bardana, cafè. Dolç: arròs, grans sencers, col, pastanagues, cebes, carbasses, blat de moro, fruites, baies de goji. Picant: cebes tendres, rave, gingebre, wasabi, pebre. Salat: algues marines, miso, sal marina, tamari, cogombrets, formatges curats.
Combinar naturaleses, sabors i estils de cocció de manera individualitzada és primordial per al manteniment de l’equilibri.
Autora: Elisenda Codina, Diplomada en Medicina Tradicional Xinesa per l’Escola Superior de MTC i per CENAC. Naturòpata i Homeòpata
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Febrer 2023
