En l’actualitat, la forma més habitual d’obtenir els aliments que arriben a botigues i supermercats és a través del sistema de producció que anomenem convencional. En aquest mètode s’utilitzen tecnologies modernes com ara maquinària agrícola, fertilitzants químics i pesticides, amb l’objectiu d’augmentar les produccions dels cultius i homogeneïtzar l’aspecte final dels productes. Això permet produir aliments de manera eficient i econòmica, i oferir una gran varietat de productes durant tot l’any.
Tanmateix, a mesura que els consumidors som cada cop més conscients dels efectes dels cultius convencionals en el medi ambient i la salut, hi ha un creixent interès per productes alternatius, com son els procedents de producció ecològica, que utilitza tècniques agrícoles més sostenibles i naturals per produir aliments sans i nutritius.
Els productors ecològics acostumen a tenir per veïns productors convencionals, pel que existeix la possibilitat que els cultius ecològics puguin ser contaminats per productes químics o pesticides que s’utilitzen en els camps veïns o en zones properes, ja que els contaminants químics poden viatjar a través del vent, l’aigua i la terra, i arribar als camps i productes ecològics.
Les autoritats reguladores també tenen un paper important en la prevenció de la contaminació dels cultius ecològics
Per prevenir aquesta contaminació, allò ideal seria que els productors ecològics i convencionals estiguessin en comunicació constant i treballessin junts per garantir que els seus mètodes de cultiu no interfereixen entre si. Això podria incloure acords sobre quins productes químics o pesticides es poden utilitzar a les zones properes als camps ecològics, els millors moments o mètodes per realitzar els tractaments, així com pactar i respectar distàncies mínimes de seguretat entre els camps de cultiu convencional i ecològic.
En principi, la responsabilitat de prevenir la contaminació dels camps i dels productes agroalimentaris recau en tots els actors implicats en la cadena alimentària, des dels productors fins als consumidors.
Les autoritats reguladores també tenen un paper important en la prevenció de la contaminació dels cultius ecològics, ja sigui arran de l’establiment de normes i regulacions que restringeixen l’ús de productes químics i pesticides en els camps de cultiu, així com la supervisió i l’aplicació d’aquestes normes per garantir el seu compliment.
Malgrat aquesta responsabilitat “compartida”, la realitat és que la normativa europea de producció ecològica estableix que la responsabilitat de garantir la integritat dels aliments ecològics i l’establiment de totes les mesures específiques necessàries per garantir que els productes ecològics mantinguin aquesta integritat i prevenir la seva contaminació, correspon als operadors ecològics implicats en la cadena alimentària, incloent els productors, els processadors i els distribuïdors.
Per evitar la contaminació dels camps ecològics per la proximitat de camps convencionals, els productors ecològics poden prendre, per exemple, les següents mesures:
- Mantenir una distància mínima entre els seus camps i els convencionals.
- Establir barreres vegetals i altres tècniques per evitar la deriva de plaguicides i altres contaminants.
- Realitzar anàlisis regulars dels seus camps per avaluar la presència de contaminants.
- Garantir que els materials de plantació, llavors i adobs no estiguin contaminats.
- Millorar la comunicació i la cooperació amb els productors convencionals veïns.
- Seguir les normatives de seguretat alimentària i bones pràctiques per evitar la presència de contaminants en els seus productes.
A més de totes aquestes mesures, per garantir la integritat dels aliments ecològics, la normativa europea també exigeix la certificació de tota la cadena de producció, elaboració i distribució, i la realització de controls periòdics en cada fase. El sistema de control europeu es basa en el principi de la “traçabilitat”, que permet seguir el recorregut dels aliments ecològics des del camp fins al consumidor final.
Els contaminants químics poden viatjar a través del vent, l’aigua i la terra, i arribar als camps i productes ecològics
Així doncs, a modus de conclusió, els productors ecològics tenen una sèrie d’obligacions addicionals i costos de certificació, mentre que els productors convencionals no estan subjectes a aquestes exigències, el que no deixa de suposar una paradoxa si considerem que el sistema de producció ecològica és més sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Malgrat tot, cal tenir en compte que els productors ecològics operen en un mercat diferent dels productors convencionals, on els consumidors estan disposats a pagar un preu més elevat per als aliments ecològics, que reflecteix la seva qualitat i els beneficis per a la salut i el medi ambient i on el sistema de certificació ecològica ajuda a diferenciar els productes ecològics dels convencionals i a proporcionar garanties als consumidors sobre la seva integritat.
No obstant, els productors ecològics no tan sols estan en desavantatge respecte dels productors convencionals a nivell local, també ho estan en relació al flux creixent de productes ecològics d’importació provinents de països amb costos de producció més baixos, degut a unes condicions socioeconòmiques diferents que es tradueixen en preus més baixos. Davant d’aquesta situació, l’estratègia que ens cal seguir com a consumidors és cercar la qualitat i frescor dels productes ecològics locals i de temporada, en un mercat sostenible de proximitat.
Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2023
