Créixer. És la lògica i també, els fets. És el que està fent el sector ecològic a tots els seus àmbits, des de la superfície cultivada i la producció fins al consum. Si prenem les primeres dades estadístiques del 1991 del Ministerio d’Agricultura i Pesca d’Espanya (MAPA), l’agricultura ecològica representava una superfície total de 4.235 hectàrees, amb 396 productors i 50 elaboradors. Més de 30 anys després, el 2022, aquestes dades són considerablement diferents: 2.635.442 ha de superfície destinada a la producció ecològica a Espanya, 58.485 productors i 5.921 elaboradors.
Pel que fa al consum, les estadístiques recollides per l’informe del MAPA “Anàlisi de la caracterització i projecció de la producció ecològica a Espanya el 2020”, assenyalen que l’evolució del consum de productes ecològics ha estat del 151,33% (de 21, 25€ per càpita a 53,41€). L’ecològic ha deixat de ser un nínxol de mercat ignorat, amb un mercat total de productes que el 2022 ha arribat als 2.856 milions d’euros. I la previsió és que continuï així també a nivell global. Des de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE) convidem a una reflexió: De quina manera creix la producció i el consum ecològics? Volem repetir els errors de la cadena agroalimentària convencional al sector ecològic?
L’exemple de la comercialització ens pot donar algunes respostes. Però no hem d’oblidar que la producció ecològica respon a uns principis de producció i consum sostenibles i responsables, que des de l’agricultura i la ramaderia familiar construeixen alternatives a partir d’altres formes de relació econòmica basades en el bé comú i en l’impuls del desenvolupament rural, contribuint a la viabilitat econòmica del sector primari i a dignificar la tasca de petits productors i productores.
La producció ecològica respon a uns principis de producció i consum sostenibles i responsables
La dificultat consisteix a posicionar-se entre les estructures convencionals i buscar camins alternatius basats en sistemes, contribuint així a experimentar relacions comercials sostenibles en termes ecològics, socials i també econòmics, capaços de donar resposta a les emergències globals.
La comercialització, com a última baula a la cadena, pot aportar fortalesa i equilibri, transmetent el valor afegit a cada pas. Per això, des de l’enfocament agroecològic, la comercialització s’entén com quelcom que va més enllà del pur intercanvi mercantilista de compra i venda. No és només un preu. Es tracta d’un intercanvi d’un producte i els seus valors, que transmet el veritable valor del que es compra. És a dir, en els productes ecològics, el valor comença a l’origen, amb aliments d’alta qualitat que tenen cura de la nostra salut i la del nostre entorn. I aquest valor ha d’acabar a l’últim pas, la comercialització, aportant aquest valor afegit com és el social, cultural i ètic. Tot aquest conjunt és el que una persona consumidora de petits productors ecològics, locals i amb productes de temporada s’emporta a la cistella de la compra.
Des de SEAE seguirem treballant per impulsar nous enfocaments de producció i consum que siguin veritables alternatives i models que promoguin la transformació agroecològica del model econòmic actual, tal com representa el model col·laboratiu de sistema alimentari local dels ecoterritoris o biodistrictes. La nostra aposta és la producció ecològica de base agroecològica, i sota aquest paraigua treballarem per al futur desenvolupament del sector.
Autores: Aina Calafat, Coordinadora de Projectes Internacionals i Incidència Política, i Helena Cifre, Coordinadora de SEAE
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2023
