Miriam Martínez Biarge és pediatre neonatòloga i especialista en desenvolupament infantil i en alimentació vegetariana i vegana. Treballa al departament de Pediatria de l’Hospital Hammersmith de Londres, i com a investigadora a la Universitat de Bristol, Regne Unit. A més, col·labora amb el departament de Pediatria de l’Hospital Ruber Internacional de Madrid i és membre del comitè assessor del grup de professionals sanitaris vegans del Regne Unit (Plant Based Health Professionals UK).
Què t’ha motivat a escriure aquesta versió actualitzada de La Meva Família Vegana? Què faltava per dir?
La nutrició és una ciència en desenvolupament continu i cada any es publiquen noves investigacions sobre l’impacte de l’alimentació en la salut. Després de 4 anys d’haver-se publicat la primera edició, volia incorporar tots aquests avenços científics a la nova versió. A més, i com a resultat de comentaris de lectors de la primera edició, volia fer una versió que fos encara més didàctica i assequible. La nova edició té 40 infografies a color, i més de 50 taules i resums del contingut essencial, que faciliten trobar ràpidament la informació que necessites.
És difícil la teva posició com a metgessa de professió i vegana alhora en donar consells sobre alimentació? o bé es complementen?
No només es complementen, sinó que crec que és imprescindible que tots els metges tinguem una formació bàsica però actualitzada en nutrició. L’alimentació és un dels pilars de la salut; una bona alimentació pot ser la diferència entre emmalaltir o no emmalaltir, o entre recuperar-se d’una malaltia i no fer-ho. Com a pediatre, m’és impossible ignorar el paper de l’alimentació en la salut i en el creixement i el desenvolupament harmònic durant la infància. I com que els estudis científics mostren amb rotunditat que són les dietes vegetals les més beneficioses per a l’ésser humà, seria negligent per part meva no transmetre aquesta informació als meus pacients i a la societat sencera.
«La nostra única opció de supervivència com a espècie, a més d’altres mesures, és adoptar, de manera massiva, una alimentació 100% vegetal»
Quan passes consulta a un adolescent que s’està iniciant al veganisme, on perceps més preocupació, en l’adolescent o en els pares?
En els pares, sens dubte, principalment per l’allau d’advertiments i mites que fa anys que reben dels mitjans de comunicació i de professionals sanitaris desactualitzats. Però quan comencen a veure les coses de manera objectiva, la majoria s’adonen que es troben davant d’una oportunitat única de millorar l’alimentació de tota la família.
Aliments vegans processats, vegans ecològics o vegans naturals, quins hem de consumir i com diferenciar-los?
Totes les associacions mèdiques i de nutrició coincideixen en que la base de l’alimentació de qualsevol persona, sigui vegana o no, ha de ser els aliments vegetals en la forma natural: fruites, verdures, llegums, cereals integrals, fruita seca i llavors. Com més gran sigui el percentatge d’ells ecològic, millor. Els aliments ecològics contenen molt menys pesticides, però més vitamines, minerals i antioxidants. El segon grup que hem d’incloure són els productes vegetals mínimament processats: pa integral (millor de llevat mare), pasta, tofu, tempeh, seitàn, llet i iogurts de soja, formatges de fruita seca fermentada, olives i altres vegetals fermentats (xucrut, kimchi…). Això es pot complementar amb una petita proporció d’aliments vegans una mica més processats, sempre que siguin de bona qualitat, per exemple hamburgueses o embotits a base de proteïna de soja o de pèsol, patés de tofu i verdures, etc.
«La base de l’alimentació de qualsevol persona, sigui vegana o no, ha de ser els aliments vegetals en la forma natural»
Quins són els aspectes negatius del veganisme comercial a l’alimentació?
Desgraciadament cada vegada més empreses s’estan dedicant a produir substituts vegans de productes carnis i lactis que “tinguin bon gust” i s’assemblin el més possible als seus equivalents animals, i descuiden la qualitat i aportació nutricional.
La superpoblació del planeta ens obligarà al veganisme?
El planeta està superpoblat, però no per humans, sinó per bestiar destinat al consum humà. Si hem trobat els recursos per alimentar més de 60 bilions d’animals en granges industrials, com no podríem alimentar els 10 bilions d’humans que habitarem el planeta el 2050? La nostra única opció de supervivència com a espècie, a més d’altres mesures, és adoptar, de manera massiva, una alimentació 100% vegetal.
Autor: Enric Urrutia, Director
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Setembre 2023
