En els darrers anys, és evident que hi ha hagut un augment de la consciència dels consumidors sobre la relació entre nutrició i salut. Afortunadament, l’alimentació és considerada cada cop més com un mitjà clau en la prevenció i en el tractament de moltes malalties. En aquest context, també la indústria alimentària va fent els canvis i les aportacions amb productes més saludables, productes vegetals nous i millora de les formulacions. I segurament un dels canvis en els hàbits dietètics més estesos entre els consumidors en l’última dècada sigui canviar la llet animal per begudes vegetals.
Les begudes vegetals ja formen part de l’alimentació i de l’estil de vida de moltíssimes persones i l’oferta és molt àmplia. Els ingredients bàsics més utilitzats són cereals com la civada, l’arròs o el mill, llegums com la soja, llavors com el sèsam, fruita seca com les nous, les ametlles o les avellanes i els pseudocereals com la quinoa. Entre totes elles la beguda de civada ha esdevingut l’abanderada d’aquesta categoria, segurament pel seu sabor dolç natural molt combinable amb tot. També és cert que la civada s’ha guanyat la seva fama gràcies a les seves característiques nutricionals i als seus beneficis per a la salut.
En la beguda de civada l’ingredient principal és l’aigua (un 80% o més) i en segon lloc la civada, però, la major part d’aquest cereal virtuós es reté a l’aigua durant la producció, cosa que permet ser totalment absorbit pel cos. En termes generals, el contingut d’hidrats de carboni de la civada és relativament alt, aconseguint el 40% de mitjana i 74% en algunes varietats. L’amilopectina representa del 72% al 75% del midó total, entre un 22 i un 40% del qual és midó resistent i entre un 25 i un 29% són midons d’absorció lenta. Això és una bona notícia ja que significa que, encara que la civada té molt hidrat de carboni, el seu índex glucèmic serà relativament baix comparat amb altres cereals. Això implica que, en quantitats iguals, genera molt menys pic de glucosa a la sang que el blat o l’arròs, per exemple. A més, el contingut de greix de la civada també és més gran, entre un 2,02% i un 10,76%, principalment amb un 80% o més d’àcids grassos insaturats com l’àcid oleic i l’àcid linoleic. Si bé és cert que té molt poca quantitat d’àcid alfa-linolènic, que és l’omega-3 essencial. La proteïna de la civada és gairebé equivalent en qualitat a la proteïna de la soja i el seu contingut sol ser més gran respecte a altres cereals, entre un 11 a un 20% respecte a xifres normalment inferiors al blat (10,69%–13, 68%), arròs integral (7,50%), ordi (9,91%), melca (10,62%), mill (11,02%) i sègol (10,34%). A més, la proteïna de civada proporciona un millor equilibri d’aminoàcids essencials incloent principalment lisina, treonina, metionina i cistina.
Entre totes, la beguda de civada ha esdevingut l’abanderada d’aquesta categoria
També és molt rica en fibra sent una excel·lent font de betaglucans (3,90%–7,50%) component que té molts beneficis per a la salut. L’evidència mostra que una dosi de 3 gr. dia de betaglucans de civada redueix el risc de malaltia cardíaca pel seu efecte reduint els nivells de colesterol. A més, també actuen reduint la glucosa a la sang, tenen activitat antitumoral, normalitzen el microbiota intestinal, protegeixen contra possibles danys a l’ADN i augmenta la sensació de sacietat. A Europa, els aliments amb betaglucans de civada es poden comercialitzar amb alguns missatges de salut si s’aporta 1 gr. per porció i si s’informa el consumidor que l’efecte beneficiós s’obté amb una ingesta diària de 3 gr. de betaglucans. En termes de micronutrients, la civada és particularment rica en fòsfor i potassi. Les vitamines que aporta la civada són sobretot la vitamina E i també vitamines del grup B. A més, conté flavonols i altres compostos fenòlics molt interessants per a la salut pel seu potencial antioxidant i antiinflamatori.
Per totes aquestes qualitats nutricionals, el seu consum és molt recomanable per a les persones amb problemes gastrointestinals, nivells de colesterol i triglicèrids alts o per ajudar en el control de pes per la seva capacitat saciant i de regulació dels nivells de glucèmia. I presenta molts avantatges davant de les llets animals ja que té menys calories, menys greixos totals, menys greixos saturats, més hidrats, més fibra i més quantitat d’alguns minerals com el fòsfor o el potassi i menys sodi. Tot i que pot tenir menys calci i menys proteïna, això no és un problema en el nostre context de dieta habitual ja que proteïnes en tenim en molts altres aliments i calci també.
Les begudes vegetals ja formen part de l’alimentació i de l’estil de vida de moltíssimes persones i l’oferta és molt àmplia
El procés típic per produir beguda de civada inclou barrejar la farina de civada amb aigua per crear una suspensió, un procés de hidròlisi enzimàtica (o predigestió), una homogeneïtzació i finalment esterilització. Aquests processos tenen importants efectes sobre les seves propietats de qualitat, valor nutricional, sabor, textura i beneficis per a la salut. El procés de producció de la beguda de civada a nivell industrial inclou molts més passos que els que podem fer a nivell domèstic, per això es poden aconseguir textures i aromes més refinades. També es pot enriquir la beguda de civada amb certs nutrients com el calci i la vitamina D perquè sigui més semblant nutricionalment a la llet animal en aquest sentit. I també es poden eliminar alguns nutrients com els sucres naturalment presents a la civada per oferir al consumidor beguda de civada sense sucres, és a dir, que no tindrà més de 0,5gr. de sucre per cada 100ml versus els 4-5gr. que tindria de forma natural.
És clar que la beguda de civada, dins de la seva senzillesa, representa un gran aliment amb diferents varietats disponibles, que cada cop és més present en el nostre dia a dia.
Autora: Laura I. Arranz, Doctora en Nutrició, farmacèutica i dietista-nutricionista | www.dietalogica.com
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Setembre 2023
