Quasi a tothom li agrada el dolç. Dins una dieta equilibrada i variada, rica en aliments vegetals frescos, no hauria de ser un problema menjar dolços de tant en tant. Però ho és. I ho és perquè no només es pren el dolç del que se n’és conscient, sinó que aquesta quantitat es multiplica per l’elevada presència de sucre en molts dels aliments que entren al rebost i als frigorífics de la majoria de llars. Els productes processats com són salses, refrescos i begudes energètiques, fruites en almívar, iogurts, flams i crema, xocolata amb llet, cereals per esmorzar, galetes, entre molts més, sumen i sumen, i, al final del dia, s’ha ingerit una quantitat exagerada de sucre que hi és amagat.
Sucre blanc, droga social
Una altra problemàtica del sucre és el seu potencial addictiu demostrat. En alliberar dopamina al cervell proporciona plaer i, inconscientment, es busca de nou aquesta sensació plaent, menjant més productes ensucrats. Algunes persones són més vulnerables a caure en el consum excessiu, i en general, la cosa empitjora per la combinació amb greixos saturats, que formen part dels ingredients de molts productes, per exemple, de brioixeria, i ataca la salut.
Al sucre se’l pot considerar una droga social. Està ben vist celebrar-ho tot amb pastissos: aniversaris, casaments, aprovar els exàmens, qualsevol ocasió convida a compartir dolços. I tampoc en volem prescindir. Tot i això, l’Organització Mundial de la Salut aconsella reduir el consum de sucre almenys per sota del 10% de la ingesta calòrica total, i encara millor reduir-lo per sota del 5%. Volem continuar endolcint la vida i els seus moments i el més intel·ligent és ferho amb moderació.
Segons el procés de producció a què s’ha sotmès la canya de sucre, variarà el sucre final
Però no tots els sucres són iguals
No, ni de bon tros. Segons el procés de producció a què s’ha sotmès la canya de sucre, variarà el sucre final. El sucre blanc, refinat, en haver estat desposseït del seu embolcall, és una substància inerta, i per ser metabolitzat, segresta minerals de l’organisme, afeblint els ossos. No té nutrients, només calories buides. Amb una càrrega glucèmica alta, el seu consum es relaciona a l’augment de problemes de salut com ara obesitat, diabetis, síndrome metabòlica, hipertensió arterial, nivells elevats de colesterol i triglicèrids, resistència a la insulina, etc.
Sucre integral i melassa
D’altra banda, hi ha el sucre integral. Hi ha diferents tipus de sucre integral segons el procés que s’ha seguit per a la seva producció. Pot tenir més o menys cristal·lització, però l’integral no es refina. No confondre amb el sucre “morè” refinat que només està a un pas de ser blanc.
El sucre integral amb melassa té en la seva composició vitamines i minerals
El sucre integral amb melassa, en canvi, té en la seva composició vitamines, com son niacina, àcid pantotènic i riboflavina, i minerals, amb riquesa en coure, calci i magnesi en una molt bona relació que ajuda al creixement i desenvolupament dels ossos. També és ric en ferro, per això la qualitat nutricional és alta i, en canvi, la càrrega glucèmica és moderada.
Per tot això, concloem que perquè sigui bo per al cos i la ment, el consum de sucre ha de ser moderat, en el conjunt d’una dieta sana, composta per fruites i verdures, llegums, cereals integrals i altres productes frescos, i sempre sucre integral o integral amb melassa.
RECOMANAT PER
Sol Natural
Autora: Montse Mulé, Editora
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Setembre 2023
