Quan parlem d’homes i dones i del risc de patir certes malalties, sabem que hi ha diferències. Per exemple, les dones tenen més risc de patir artrosi, però els homes tenen més risc de malalties cardiovasculars. Pel que fa a aquestes últimes, concretament, les dones poden patir problemes cardiovasculars, però sempre a una edat més avançada que els homes. Aquestes diferències s’han atribuït tradicionalment a la fisiologia diferent entre homes i dones, sobretot en el pla de la regulació hormonal. Tot i això, el paper del microbioma intestinal en la salut i en la malaltia ha suscitat un gran interès i hi ha indicis de diferències segons el nostre sexe també a aquest nivell. Encara queda molt per conèixer, però les dades fins ara dibuixen un paradigma nou.

microbiota
123rfLimited©kanvictory

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món i també a Espanya. Es tracta d’un conjunt de trastorns del cor i dels vasos sanguinis, dins dels quals s’hi inclouen la hipertensió arterial, la cardiopatia coronària (angina de pit i infart de miocardi), la malaltia i l’accident cerebrovascular (ictus), la malaltia vascular perifèrica, la insuficiència cardíaca, etc. Els factors de risc per patir aquestes patologies són molts, per exemple tenir el colesterol elevat, la diabetis, la hipertensió arterial, l’obesitat, el sedentarisme, el tabaquisme o una mala alimentació. Afecta una mica més els homes i de manera més prematura. De mitjana, les dones experimenten esdeveniments cardiovasculars com infart de miocardi a una edat més avançada que els homes i, de mitjana, tenen menys tendència a generar placa d’ateroma que els homes a qualsevol edat. Aquesta afectació diferent segons el sexe sembla relacionada amb diferències en algunes proteïnes involucrades en respostes inflamatòries, en la resposta a l’estrès oxidatiu, la coagulació i la formació de plaques d’ateroma tant no calcificades com mixtes.

El microbioma que es considera clau pel que fa a les malalties metabòliques i vasculars és el microbioma intestinal

L’estudi del microbioma, o microbiota, intestinal va començar fa uns 300 anys i recentment s’ha fet evident que juga un paper clau a l’aterosclerosi i el risc cardiovascular. Tenim dades que influeixen en una sèrie de factors de risc cardiovascular i que hi ha diferències de composició entre homes i dones. Per exemple, la malaltia periodontal i el microbioma dental s’han implicat en l’aterosclerosi per diversos mecanismes, un d’ells el d’augmentar la inflamació sistèmica. I si bé hi ha microorganismes importants que habiten a la nostra boca, pell o mucoses genitals, el microbioma que es considera clau pel que fa a les malalties metabòliques i vasculars és el microbioma intestinal.

microbiota
123rfLimited©pinkomelet

Al nostre intestí hi viuen bilions de microorganismes que serveixen com a barrera i que tenen funcions metabòliques importantíssimes. La microbiota intestinal ajuda a la digestió, l’absorció i la producció de substàncies actives a partir dels nutrients ingerits, com ara vitamines, aminoàcids, àcids grassos de cadena curta com el butirat, etc. A més, compleix una funció immunoprotectora en competir amb els microorganismes patògens per l’espai a l’intestí, així com en produir substàncies antimicrobianes i donar suport a la funció del sistema immunitari. Les alteracions en la composició i funció del microbiota intestinal, la disbiosi, està relacionada amb moltíssimes malalties, entre les quals les cardiovasculars. La composició del microbioma i algunes substàncies generades a l’intestí tenen un paper important en el desenvolupament i la progressió de l’aterosclerosi. És probable que aquesta relació sigui bidireccional entre els factors de risc com l’obesitat, la diabetis, la dislipidèmia i la hipertensió i la disbiosi.

Les diferències segons el sexe al microbioma intestinal humà s’han postulat com una explicació addicional i aclaridora entre els factors de risc tradicionals per a l’aterosclerosi. En estudis en animals ja s’ha observat el paper de les hormones sexuals, inclòs l’estradiol o la testosterona, a la modulació de la composició del microbiota. Per tant, l’augment del risc de malaltia cardiovascular que confereix la menopausa probablement estigui intervingut, no només pel canvi hormonal, sinó també, en part, pel canvi al microbioma. En alguns treballs s’ha demostrat que la proporció del gènere Bacteroides era menor en els homes que en les dones, i, curiosament, disminuïa a mesura que augmentava el pes en els homes i romania relativament igual a tots els rangs de pes i índex de massa corporal per a les dones. També altres microorganismes com Veillonella i Methanobrevibacter van ser més abundants a les mostres fecals masculines que a les femenines, mentre que altres, com Bilophila, va ser més gran en les dones. Aquestes diferències també repercuteixen en la formació de substàncies com el butirat, que es produeix pels microbis intestinals, com ara els Bacteroides, a partir de la fermentació de fibra dietètica, i que té un paper biològic importantíssim en la prevenció de l’aterosclerosi. També s’ha observat una relació entre la proporció més gran de bacteris gramnegatius, que tenen menor capacitat de producció de butirat, amb els factors de risc cardiovascular tradicionals.

El futur estarà ple d’estudis que ens donaran més informació sobre el paper del microbioma sexualment diferent i la seva relació amb el risc de les malalties cardiovasculars. Actualment, del que no hi ha dubte és que tant homes com dones hem de cuidar la nostra salut intestinal per cuidar així també el nostre cor.

Autora: Laura I. Arranz, Doctora en Nutrició, farmacèutica i dietista-nutricionista | www.dietalogica.com

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Desembre 2023