És sorprenent allò que s’ha esbrinat en estudiar com les plantes utilitzen els olis essencials per comunicar-se entre elles, adaptar-se als canvis i mantenir un ecosistema. Per això ha calgut l’observació minuciosa de l’ecologista, afegint-hi els descobriments de la bioquímica que investiga l’efecte de les feromones entre els éssers vius. En observar la naturalesa així s’entén com s’influeixen mútuament els insectes, els animals i les plantes que comparteixen un medi ambient, mentre evolucionen i s’adapten juntes a través del temps.

Els olis essencials
123rfLimited©joseantona. Oli essencial de romaní per al tractament de la pell

El paper de l’olor de les flors

La fragància de les flors exerceix un paper fonamental com a atractiu de tots els éssers vius, des dels insectes a l’home. Sembla que l’olor és un estímul més primitiu que el color i la forma de les flors. Moltes flors primitives que són pol·linitzades per escarabats manquen de color, però posseeixen fortes olors.

A la majoria de plantes la quantitat d’oli essencial i la seva composició està coordinada amb el moment en què el pol·len està madur i la flor llesta per a la pol·linització. La composició varia al llarg del dia i està perfectament coordinada, de manera que al matí produeix l’olor per als pol·linitzadors diürns, i al final de la tarda pels nocturns.

Els olis essencials com a feromones per als insectes

El comportament dels insectes està condicionat per substàncies volàtils segregades per un insecte per comunicar-se amb un altre. Un exemple de l’estreta unió entre un insecte i una flor ocorre en unes abelles solitàries que són atretes per “orquídies abella” perquè les pol· linitzin. La forma i el color d’aquestes flors són com l’abella femella, i el mascle acudeix a la planta per realitzar el que s’anomena “pseudocopulació”, pol·linitzant la flor a l’acte. L’orquídia també copia l’olor sexual de l’abella femella i l’insecte ho relaciona amb la forma i el color de la flor, que és igual que a l’abella femella. D’aquesta manera la flor s’assegura la visita del mascle per a la pol·linització.

En analitzar l’essència d’orquídia es va comprovar que els seus components principals són similars als que es van trobar a les glàndules sexuals de l’abella. Probablement, les molècules de l’essència de l’orquídia són tan similars, en olor, a les feromones sexuals femenines, que “embadaleixen” els mascles, donant-los la sensació que s’acosten a femelles veritables.

Els olis essencials
123rfLimited©serenko. Abella pol·linitzant flors de lavanda

Els olis essencials com feromones de rastre, alarma i defensa

L’abella que fabrica la mel obté la feromona de rastre directament de les plantes. Utilitza el geraniol de l’essència de les flors, concentrant-lo a l’interior del seu cos i exsudant-lo quan ho requereix com a guia per a l’alimentació. Així que, en el viatge de tornada, pot seguir el rastre perfumat que havia deixat anteriorment.

Una altra de les funcions que exerceixen els olis essencials és la de servir com a substàncies de defensa.

Els olis essencials poden tenir un efecte irritant, produint cremades i picor. Un bon exemple de l’ús de l’oli essencial com a arma defensiva és el cas de la larva de processionària del pi, que té el desconcertant hàbit de descarregar un raig d’essència de pi quan és molestada o se sent atacada. Les larves separen els components essencials de la resina durant la seva alimentació i els emmagatzemen en dues bosses comprimibles de l’esòfag. En acostar-se un atacant, comprimeix les bosses i el líquid surt a raig cap al seu adversari.

Algunes de les substàncies seleccionades per la processionària són benzaldehid, citral i citronelal, que formen part dels olis essencials i s’utilitzen per elaborar repel·lents d’insectes naturals.

És possible que els enemics més perillosos a què s’enfronten les plantes siguin els microorganismes. Bacteris, virus i fongs que troben a les cèl·lules vegetals tot el que necessiten per viure i reproduir-se. La presència a l’oli essencial de substàncies que inhibeixen la germinació dels microorganismes, el seu creixement o les dues coses alhora, és la característica més comuna dels olis essencials. La majoria de les propietats antibiòtiques i antisèptiques dels olis essencials es deuen als terpens i als fenols presents en la seva composició química. Aquestes molècules impregnen la fusta, l’escorça i les fulles de les plantes fent-les molt resistents a la putrefacció. És el cas de les resines dels pins i de les essències de sàndal, encens, mirra i canyella, que són molt resistents als microorganismes.

Els olis essencials en la interacció entre les plantes i el cicle dels incendis

Les plantes aromàtiques, com la sàlvia, farigola, romaní, pi o eucaliptus produeixen grans quantitats d’oli essencial que es dispersen a l’aire i al terra. Les molècules que conté l’oli essencial tenen un efecte antibacterià que altera la composició del microbiota del sòl, però també poden penetrar a les llavors d’altres espècies de plantes afectant negativament la germinació de les llavors.

El bosc de pins segueix cicles naturals d’incendi cada vint-i-cinc anys. Els olis essencials faciliten els incendis periòdics ja que són altament inflamables i en aquests casos són consumits totalment per les flames inclosos els del terra.

Autor: Cristóbal Vidal, Director de l’Institut Europeu de Dermocosmètica

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Març 2024