Antigament, les “fires de mostres” eren un gran esdeveniment. Un espectacle en si mateix i l’oportunitat de conèixer novetats de tota mena. Al món de l’alimentació ecològica i les alternatives, el naixement de les grans fires, com Marjolaine, BioCultura o Biofach, ja fa molts anys hi va jugar un paper semblant.
Si algú es plantejava obrir un negoci o volia estar al dia sobre les novetats, hi havia d’anar per conèixer productes, serveis i proveïdors. A dia d’avui, la informació flueix en múltiples formes, i les empreses han crescut, s’han especialitzat i han millorat enormement la qualitat i l’abast de la comunicació.
Tot i que, com ho ha demostrat durant la pandèmia el fracàs de les fires virtuals, el contacte entre persones, incloses les trobades no programades pels passadissos, és difícilment substituïble. Per això continuen sent útils les fires. Però s’han d’especialitzar i ajustar la seva oferta. Només cal observar la pràctica desaparició de l’oferta de vi, o de fruita i verdura, a Biofach, en benefici de sengles fires específiques. Per necessitat de sector i també perquè l’agroindústria tendeix a incorporar allò ecològic com una variant en la seva oferta.
Està també per veure el paper que jugaran: han de continuar sent exposicions o més aviat fòrums de trobada? Quantes n’hi caben? Amb quina freqüència?
Autor: Joan Picazos Cardó, Conseller Delegat de BIOCOP Productos Biológicos, S.A
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2024
