El món desaprofita més de 1.000 milions de plats de menjar al dia, una cinquena part de tots els aliments disponibles per al consum humà, segons l’Índex de Rebuig d’Aliments 2024 de les Nacions Unides. Tot i això, el creixement del mercat de fruita i verdura ecològica podria contribuir a reduir aquesta xifra en els propers anys.
Sens dubte, l’objectiu de minimitzar el malbaratament de menjar és inherent al concepte d’agricultura ecològica. És cert que no hi ha una norma explícita que obligui el sector a implementar mesures a aquest efecte, però el màxim aprofitament dels aliments està vinculat a molts dels requisits del certificat ecològic de la UE, entre ells, el reciclatge de residus, el foment de la biodiversitat i la millora de la riquesa del sòl.
En efecte, malbaratar menjar innecessàriament aniria en contra d’aquests principis, ja que, segons dades recents, la pèrdua d’aliments genera entre el 8% i el 10% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle i suposa una pèrdua important de biodiversitat al ocupar bona part de les terres agrícoles del món.
En aquest sentit, Pilar Galindo, vocal de la Junta Directiva de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, assegura que la minimització del malbaratament alimentari al sector ecològic té lloc en totes les etapes del cicle de vida dels productes, des del camp fins a les llars, passant pel triatge i la distribució.
Per començar, els agricultors ecològics, diu, no descarten aliments per a la venda per qüestions estètiques. De fet, moltes vegades es nota que en aquest mercat hi ha una diversitat més gran de formes, de mides, fins i tot d’aspectes, dins de la mateixa varietat. “En una mirada ecològica de no unificar i estandarditzar les qualitats, hi ha menys malbaratament, ja que els productors no et donen totes les fruites i verdures del mateix calibre ni es busca una bellesa artificial”, afirma Galindo.
Tampoc les petites imperfeccions impedeixen que un producte ecològic arribi al consumidor, com pot passar al mercat convencional. L’estiu passat, per exemple, la picada de la mosca va afectar molts cultius, i segons apunta Galindo, el mercat ecològic va integrar aquesta tara per evitar el desaprofitament de tota la fruita. “Nosaltres hem tolerat la picada de mosca i el que hem fet és posar-li un preu de descompte perquè si tu agafes la poma i li treus la part de la picada, la resta està igual de bona o fins i tot millor que la que no té picada perquè la mosca no és ximple”.
La pèrdua d’aliments genera entre el 8% i el 10% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle
Així mateix, la transformació dels aliments és una altra de les tècniques que fan servir alguns productors per evitar que la fruita i la verdura ecològica es desaprofitin. “Hi ha qui fa i ven els seus propis sucs en casos com a les gelades, que no fan malbé tota la fruita, però que potser deixa ferides significatives, i llavors les transforma el mateix agricultor”, afirma.
D’altra banda, el percentatge mínim d’aliments ecològics que inevitablement es desaprofiten al camp acompanya les restes de collita, és a dir, a les fulles, branques, tiges i arrels que queden després de la recol·lecció de fruita i verdura, per compondre els adobs orgànics o compost, reintroduint aquesta matèria orgànica al sòl.
Seguint el cicle, la fase de la distribució també és clau per reduir al màxim la quantitat de menjar que acaba a les escombraries. Segons comenta Galindo, els descomptes juguen un paper molt rellevant i aplicar-los “implica fer una feina de separació de qualitats i informar d’aquests descomptes perquè qui vulgui se’n pugui beneficiar.”
En molts casos, diu, el consumidor en surt doblement beneficiat. “El producte pot estar més arrugat perquè té menys aigua, però un aliment que couràs augmentarà amb l’aigua igualment, o sigui que estàs disminuint el pes i a més tens una reducció en el preu per quilo”, explica
De la mateixa manera, els distribuïdors de productes ecològics també solen aplicar un major grau de “tolerància amb l’agricultor”. “Que no vol dir que val qualsevol cosa”, aclareix, “sinó que som corresponsables dels problemes que hi ha al camp i procurem integrar-los, diferenciant preus, incorporant aquest treball de filtre, el cost que té i convencent el consumidor final que participi també en aquest objectiu de malbaratament zero”.
Precisament, aquesta tasca de divulgació que descriu Galindo és una tasca fonamental per donar suport a la resta de tècniques d’aprofitament que es desenvolupen al llarg de la cadena. “Si no intervé l’educació del consumidor, no es pot fer res”, adverteix, ja que es tracta que el comprador accepti deixar d’externalitzar aquest problema”, i comenci a “fer-se’n càrrec”.
A més, apostar per cuidar la cadena i assumir-ne una certa responsabilitat en l’aprofitament alimentari a la cuina pot incloure aprendre tècniques per conservar o accedir a que la fruita pugui madurar a casa. Per Galindo, la implicació del consumidor de productes ecològics té un gran impacte, ja que “col·laborar en la maduració o assumint productes que cal sanejar, ajuda, primer, a generar més compromís i segon, a establir una cooperació amb aquest agricultor per a que no ho hagi de llençar a la finca.”
Com que el malbaratament d’aliments continua perjudicant l’economia mundial, i intensificant el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació, segons Galindo, resulta evident que “l’Administració hauria de donar suport i apostar pels models que sí que estan fent aquesta feina de malbaratament alimentari zero, diferenciar-los i fer una publicitat positiva d’aquest tipus de models de cara a l’estranger.”
Autora: Clara Ceballos, Periodista especialitzada en medi ambient
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juny 2024
