La demanda de cacau augmenta i la producció decreix. Això ha portat a aquesta gran crisi del cacau pel gran augment de preus al mercat internacional en els últims anys. Els preus del cacau s’estableixen segons l’oferta i la demanda, així com les expectatives de producció i altres factors, a les borses de Nova York i de Londres.

L’arbre del cacau creix a l’anomenat cinturó de l’Equador. Al continent africà, a Costa d’Ivori, Nigèria, Camerun i Ghana, i a l’americà, al sud de Mèxic i a Bolívia, Colòmbia, Costa Rica, Equador, Veneçuela, Brasil i Perú. També es dóna a la mateixa latitud al continent asiàtic, encara que és considerat de menor qualitat.
Els majors productors de cacau són encara Costa d’Ivori i Ghana, cobrint un 60% de la producció mundial, encara que la tendència és el decreixement als països productors africans. Des de principis dels 2000, els preus del cacau se situen per sobre dels 2.000 dòlars, i fins al 2022 van fluctuar entre els 2.000 i els 3.000 dòlars. Un excés de pluges el passat any 2023 va fer malbé una bona part dels fruits i va causar infeccions per fongs als arbres del cacau. El canvi climàtic amb sequeres persistents o pluges torrencials unit a un sistema de cultiu extenuant pel monocultiu i l’ús de fertilitzants i pesticides, així com l’avenç de la mineria de l’or (en moltes ocasions il·legal) són els principals causants d’aquesta crisi i del tret dels preus.
Treball infantil, desforestació i pèrdua de biodiversitat
El sistema convencional de cultiu del cacau en monocultiu provoca l’esgotament del sòl, la seva contaminació per pesticides i fertilitzants, i la fragilitat dels cultius davant del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. També cal tenir en compte l’extrema pobresa de molts dels milions de petits productors que no reben ni el 37% de la renda mínima de subsistència per la feina; el treball infantil amb al voltant de dos milions de nens i nenes entre Ghana i Costa d’Ivori treballant en aquest sector perillosament, en detriment de la seva salut i educació, carregant pes i amb matxets; i la desforestació deguda a la tala de boscos per al cultiu del cacau, l’explotació forestal i l’augment de la mineria de l’or.
El consumidor conscient busca el segell de la producció ecològica, l’Euro Fulla, i el de Comerç Just
Especulació, mineria il·legal i canvi climàtic
Aquests són alguns dels motius que han portat a la crisi mundial actual del cacau. Aquesta crisi ha disparat els preus. A finals d’abril d’aquest any, el preu del cacau s’havia incrementat un 367% respecte a l’any anterior, no només per l’acció del canvi climàtic. L’especulació i l’acaparament han tingut repercussió immediata: poca oferta per a una gran demanda. Són unes quantes multinacionals les que dominen el negoci del processament del cacau i el mercat del consum global.
Els grans processadors europeus de cacau han acumulat el cacau disponible i per a molts petits productors ha estat difícil o impossible complir amb els contractes que tenien de lliurament a les seves cooperatives i al seu torn, no han pogut complir els contractes amb els seus clients, segons les fonts consultades. D’altra banda, les borses de valors, amb robots comercials que pugen per elevar el preu, han empitjorat la situació.
Per als productors de Ghana i Costa d’Ivori, un factor important de la seva desgràcia és la mineria il·legal de l’or, que ha provocat la desaparició dels seus cultius de cacau. Els grups miners contaminen el sòl amb cianur i desforesten ràpidament grans extensions a la recerca d’or, pressionant els productors de cacau a abandonar la seva activitat, cosa que fan forçats per la necessitat i la manca de protecció per part de les autoritats. Els estudis indiquen que a l’Àfrica Occidental s’hauran perdut un 50% de cultius en pocs anys per la mineria il·legal, el canvi climàtic i les malalties dels arbres.
L’especulació i l’acaparament han tingut repercussió immediata a l’alt preu del cacau: poca oferta per a gran demanda
Probablement, sigui Equador el país que passi a ser el segon productor mundial, i en general, que sigui Amèrica Llatina on es concentri la producció de cacau. Els arbres del cacau creixen bé als ecosistemes de les selves tropicals, però aquests estan molt amenaçats, amb més calor i menys aigua.
Superaliment molt cobejat
La demanda de cacau és molt gran i el preu disparat ha afectat el mercat mundial. El cacau és un superaliment molt beneficiós per a la salut per la seva alta aportació d’antioxidants, polifenols, vitamina C, fibra i serotonina, que en són alguns dels components principals. És, a més, molt saborós en les diferents elaboracions, des del cacau pur 100% fins al 70%. Per sota d’aquest percentatge ja no es considera tan saludable, pel sucre o greixos que pot portar el producte incorporats a la seva formulació. Els consumidors més grans són a Suïssa amb 11 quilos a l’any per persona, segueix Alemanya amb nou quilos i Espanya està dins dels deu consumidors més grans.
Comerç just i alternatives al cacau
Com ja sabeu, s’anomena comerç just al que contempla els aspectes socials, econòmics i mediambientals de tot el procés productiu i té en compte les necessitats de les famílies productores, pagant prou per evitar el treball infantil i promovent el creixement de les comunitats de agricultors. Es tracta d’assegurar unes condicions mínimes en matèria d’habitatge, salut i educació per als treballadors del cacau. El consumidor conscient busca el segell de la producció ecològica, l’Euro Fulla, que garanteix que s’ha cultivat seguint les normes de respecte i sostenibilitat del medi i el de Fairtrade, o Comerç Just, que garanteix un preu mínim als productors sense tenir-los a la corda fluixa dels parquets de les borses de negocis.
A la nostra zona geogràfica mediterrània tenim també un excel·lent producte alternatiu al cacau, la garrofa. Sense teobromina, no produeix el mateix efecte estimulant i permet elaborar pastissos amb molt bon valor nutricional i organolèptic.
Autor: Redacció.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2024





























