De l’11 al 22 de novembre de 2024 es va dur a terme la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, més coneguda com a COP, en aquest cas en la 29a edició. La trobada va reunir a Bakú, Azerbaidjan, líders i representants de la majoria de països del món, juntament amb especialistes de l’ONU i d’altres organitzacions no governamentals, però també grans empreses, bancs i lobbies. Es tractava d’un gran emplaçament per a tots els actors en un context en què cada cop és més evident la problemàtica que suposa el canvi climàtic a nivell global i que es reprodueix de manera local amb fenòmens com ara inundacions, sequeres o augments de temperatures.

Producció ecològica
123rfLimited©ilixe48

Azerbaidjan: una seu polèmica

Azerbaidjan és un petit país del Caucas que obté prop del 50% del producte interior brut de la indústria dels hidrocarburs, és a dir, de l’extracció de petroli i gas per a la venda externa, suposant la venda un 90% de les exportacions totals .En aquesta línia, en el seu plantejament econòmic per a la propera dècada destaca l’objectiu d’augmentar la seva producció d’hidrocarburs com a motor principal per al seu creixement econòmic.

Les intencions de l’Azerbaidjan amb la indústria dels hidrocarburs mai no van ser ocultades, altrament, el president Ilham Alíyev a la seva ponència inaugural de la COP29 va assegurar que “el petroli és un regal de Déu”. En aquest escenari, començava una conferència en què es pretenia aprovar “uns pressupostos”, anomenats Nou Objectiu Quantitatiu Col·lectiu (NCQG), amb què “els estats en desenvolupament” poguessin crear o millorar els seus plans per frenar les emissions.

Manca de compromís real per a l’eliminació dels combustibles fòssils

La COP29 i la producció ecològica

Pel que fa al sector de la producció ecològica, la COP29 no va canviar la línia general: la decepció. Tal com hem comentat, la conferència va estar molt centrada en el finançament per als plans de frenar les emissions. Per tant, les temàtiques vinculades a la producció ecològica, les transicions energètiques i el consum sostenible, van quedar en segon pla tot i ser temes de crucial interès com a models respectuosos amb el medi ambient i de mitigació del canvi climàtic.

Un cop més es va subestimar la capacitat dels models de producció i de consum com a eina de canvi de la crisi climàtica. Per tant, es va obviar que la producció ecològica és un mecanisme crucial per a la reducció d’emissions de gasos efecte hivernacle i, per tant, del causant principal de l’augment de les temperatures terrestres, és a dir, d’un dels efectes evidents del canvi climàtic . Així mateix, tampoc no es va comentar el seu paper en el fre del malbaratament alimentari, per protegir els recursos hídrics i els ecosistemes, i per fomentar el desenvolupament rural, en definitiva, és l’opció més sostenible mediambientalment.

Tot i això, en aquesta línia, cal destacar la participació del president de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) qui va argumentar sobre la necessitat de transformar els sistemes agroalimentaris com a element imprescindible per reduir les emissions i per crear societats justes.

Cada cop és més evident la problemàtica que suposa el canvi climàtic a nivell global

Grans decepcions de la COP29

En primer lloc, va cridar l’atenció la gran absència dels líders internacionals, entre els quals van destacar Joe Biden (president dels Estats Units), Ursula von der Leyen (presidenta de la Comissió Europea), Xi Jinping (president de la República Popular de la Xina) , Narendra Modi (Primer ministre de l’Índia), Vladímir Putin (president de Rússia) o Lula da Silva (president de la República del Brasil), entre altres. En el seu lloc, van enviar representants dels seus governs, però, però, van deixar entreveure la manca de prioritat que les grans potències mundials donaven a la conferència, en contraposició, de forma paradoxal, a les grans catàstrofes que està deixant el canvi climàtic.

Tal com s’ha comentat anteriorment, els que sí que van acudir a la cita van ser grans empreses, entre les quals hi va haver representants del món dels hidrocarburs, les principals marques de la indústria tèxtil “fast fashion” o grans empreses alimentàries, que van representar els seus interessos.

Pel que fa als resultats finals de la conferència destaca l‘aprovació del Nou Objectiu Quantitatiu Col·lectiu (NCQG), però, és considerat per la majoria d’experts com a insuficient, ja que no atén les necessitats reals dels estats per frenar la crisi climàtica actual i no té en compte l’augment de les catàstrofes futures si no es finança correctament la reducció d’emissions.

Una altra de les grans qüestions de la COP29 era la necessitat de transparència sobre les emissions i sobre les afectacions al canvi climàtic. En aquest sentit, únicament 13 estats, entre els quals hi ha Espanya, van aportar informes de transparència. En aquesta línia, queda molt de camí per recórrer, començant per un augment significatiu d’estats que aportin informes, però també per establir unes pautes clares perquè aquests informes siguin veraces.

Finalment, una problemàtica important en les negociacions de la cimera va ser la manca de compromís real per a l’eliminació dels combustibles fòssils. Començant per l’amfitrió, entre altres països, empreses i lobbies presents, per als quals la transició energètica, temàtica de la COP28, no va ser un tema rellevant de negociació.

Un cop més es va subestimar la capacitat dels models de producció i de consum com a eina de canvi de la crisi climàtica

Principals èxits de la COP29

Dins del marc de desil·lusió hi ha alguns punts positius de la cimera. L’aprovació del finançament climàtic, amb capacitat d’augment en el futur, és positiu, ja que reconeix la necessitat de finançament conjunt per aturar i mitigar el canvi climàtic, acceptant la naturalesa global del desafiament, però alhora reconeix que “els estats desenvolupats” han de contribuir de manera equitativa a les seves capacitats econòmiques. És a dir, es va acceptar la relació estructural que hi ha a la capacitat de reduir les emissions i la capacitat econòmica dels països, i, per tant, les relacions de desigualtat entre estats per fer front al canvi climàtic.

En definitiva, la COP29 ha deixat un sabor agredolç per la poca ambició en la negociació, fet evident per finançament insuficient, per la manca de compromís de transició energètica dels hidrocarburs i per la manca de voluntat política, representada en l’absència de líders de potències internacionals. En la mateixa línia, també va estar marcada per l’absència del reconeixement de la producció ecològica com a eina crucial per frenar el canvi climàtic i com a mecanisme per transaccionar un món més sostenible mediambientalment.

No obstant això, a causa de les greus situacions que ens trobem a causa del canvi climàtic, de les quals podem veure exemples a tot el món gairebé diàriament, tenim l’obligació de seguir atents a les futures negociacions. La cimera següent serà al Brasil el proper any i s’espera que a la COP30 s’estableixin indicadors i resultats per al finançament negociat aquest any.

Referències:

FAO. (2024, December 3). COP29: La FAO afirma que la transformación de los sistemas agroalimentarios tiene soluciones para la crisis climática. FAO. https://www.fao.org/newsroom/detail/cop29–fao-says-agrifood-systems-transformation-holds-solutions-for-the-climate-crisis/es

Ministerio de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación. (n.d.). Azerbaiyán: Ficha país. Gobierno de España. https://www.exteriores.gob.es/documents/fichaspais/azerbaiyan_ficha%20pais.pdf

Pacto Mundial. (2024, December 3). COP29: La financiación climática, un tema clave para la transición hacia un futuro sostenible. Pacto Mundial. 

UNFCCC. (2024, December 3). COP29 acuerda triplicar la financiación a los países en desarrollo, protegiendo vidas y medios de subsistencia. UNFCCC. https://unfccc.int/es/news/cop29-acuerda-triplicar-la-financiacion-a-los-paises-en-desarrollo-protegiendo-vidas-y-medios-de

Autora: Gemma Isern, politòloga, màster en relacions internacionals, seguretat i desenvolupament.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Desembre 2024