Quan parlem d’agricultura extensiva ens estem referint a un sistema de producció agro-ramader on es cultiven grans extensions de terra incorporant el mínim treball i capital per unitat considerada, així com d’insums (fertilitzants, pesticides, pinsos i medicaments), tant en relació a la superfície de terra que es conrea com d’animals que es crien. Evidentment, es tracta d’un concepte oposat al d’agricultura intensiva, que justament es caracteritza per una elevada utilització de capital i treball per unitat, així per un alt ús de tecnologies agro-productives.

Cultius extensius
©Bio Eco Actual. Enciams de l’horta de Gumendi

Quan parlem dels cultius extensius, els més habituals són els cereals, com el blat, l’ordi o la civada; les lleguminoses, com ara els pèsols o les llenties; els anomenats cultius industrials, com el girasol, la colza o el cànem, i fins i tot hi podríem incloure els farratges, com ara l’alfals, els favons i la trepadella. Els productes dels cultius extensius sovint es destinen a l’alimentació del bestiar o a la indústria alimentària.

En el cas dels cultius hortícoles, així com també els fructícoles, estan destinats principalment al consum humà directe i en els que la frescor i la qualitat juguen un paper molt important. Es tracta de cultius que, moltes vegades, es conreen en superfícies més petites que les destinades als cultius extensius, on es necessita més intensitat de treball per unitat de superfície i s’utilitzen tècniques de producció més intensives.

La ratlla entre els mètodes extensius i intensius, a vegades, no és nítida. Hi ha cultius de cereals, per exemple el blat de moro, que degut a un ús intensiu d’adobs, aigua, herbicides i llavors seleccionades, està més a prop d’un sistema intensiu que extensiu.

Els cultius extensius ecològics utilitzen terres amb una gestió minimitzada d’insums químics

Si considerem les tècniques que s’utilitzen en el cas dels cultius extensius, sovint s’utilitza el guaret, que és la tècnica per la qual la terra es deixa sense cultivar durant un o més anys, amb el propòsit que pugui recuperar el seu contingut en matèria orgànica, humitat, i de netejar el sòl de plagues i patògens. Acabat el període de guaret, s’incorporen les herbes i també fems al terreny i es prepara el sòl per a la sembra d’un nou cultiu. També s’utilitzen les rotacions de conreus, que consisteixen en anar alternant el tipus de conreus en un mateix terreny al llarg del temps, pràctica que també té un efecte positiu en la sanitat dels diferents conreus que es van succeint al llarg de la rotació, el que ajuda a mantenir una bona estructura del sòl i una millor nutrició dels cultius.

En el cas de les tècniques més pròpies dels cultius intensius, com s’ha dit, estaríem parlant de mètodes de regadiu que, especialment en llocs perjudicats per la sequera, han de ser el més eficients possible, el que sempre comporta més inversió, tant a nivell d’infraestructures generals com en els propis camps. També parlem d’un ús elevat d’adobs, ja que com més intensiva és una producció, més nutrients s’exporten dels camps i cal retornar-los per evitar el seu esgotament. També estaríem parlant d’ús de maquinària específica segons cultius per treballar el sòl, eliminar les herbes i, evidentment, d’un elevat ús de fitosanitaris i herbicides.

Cultius extensius
©Marta Montmany. Llimoners

En produccions molt intensives de fruita, trobem sistemes de cobertura i protecció contra les pedregades, i en horticultura, l’ús d’hivernacles per obtenir gran quantitat de productes fora de temporada. Finalment, la forma més extrema és la hidroponia, que és un mètode de conreu de plantes hortícoles sense fer servir cap mena de terra, on les arrels s’alimenten de solucions químiques de nutrients minerals dins l’aigua.

Si considerem les produccions ecològiques, veurem que tant les produccions extensives com les intensives es poden realitzar de forma ecològica, si be hi ha tècniques que no estan permeses, com la producció de plantes sense sòl o en contenidors, així com l’ús de la majoria dels pesticides de síntesi i la prohibició total de l’ús d’herbicides químics. Així doncs, el problema més important que pot anar associat a l’ús dels mètodes intensius, que és la presencia de residus nocius no-desitjats, tant en els aliments com en el medi ambient i en els pagesos que realitzen els tractaments, queda reduït al mínim.

Aquestes pràctiques no només beneficien el medi ambient, sinó que també ofereixen als consumidors aliments més saludables i nutritius

Així doncs, la producció ecològica és un pilar fonamental per a la sostenibilitat agrícola i la biodiversitat, ja que utilitza pràctiques que respecten els cicles naturals i promou la salut del sòl, com ara la rotació o l’associació de cultius, l’ús de fertilitzants orgànics i el control biològic de plagues. Els cultius extensius ecològics utilitzen terres amb una gestió minimitzada d’insums químics, mentre que l’horticultura ecològica busca la diversificació de productes en espais més reduïts. Ambdues formes de producció juguen un rol clau en la preservació de l’ecosistema, ja que ajuden a mantenir la fertilitat del sòl i a reduir l’erosió, així com a fomentar la presència d’insectes pol·linitzadors i altres organismes beneficiosos.

Aquestes pràctiques no només beneficien el medi ambient, sinó que també ofereixen als consumidors aliments més saludables i nutritius. Els esforços de recerca i desenvolupament en aquest àmbit són crucials per millorar la resiliència dels sistemes de cultiu davant del canvi climàtic i per incrementar la producció de proteïna vegetal, essencial per a una dieta equilibrada i que pugui proveir d’alimentació a una creixent humanitat.

Finalment, i amb l’objectiu de promoure la sobirania alimentària i disposar d’un territori proper cuidat per la pagesia, cal triar productes ecològics de proximitat, i si els podem obtenir a partir de sistemes de comercialització locals i de cadena curta, fugint de la gran distribució, molt millor, ja que el valor dels productes anirà així a mans dels seus autèntics protagonistes.

Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Febrer 2025