L’augment de la demanda de productes ecològics és una tendència creixent tant en països desenvolupats com en vies de desenvolupament. Això respon a l’augment de la preocupació de la ciutadania en temes com el medi ambient, el benestar animal, la salut humana i la seguretat alimentària. No obstant això, tant els productors ecològics com els consumidors encara afronten diversos reptes, com ara la competència amb l’agricultura massiva convencional, la qual és insostenible i comporta riscos ambientals, o bé la dificultat d’identificar correctament productes ecològics al supermercat, ja que sovint l’etiquetatge pot ser confús per als consumidors
Els grangers, productors i distribuïdors de productes ecològics han de complir amb estrictes requisits si volen vendre els seus productes com a tal. A la Unió Europea, el Reglament (UE) 2018/848 estableix el marc normatiu per a l’alimentació ecològica i per a l’etiquetatge de productes ecològics. Aquest reglament té com a objectiu la promoció de sistemes de cultiu sostenibles, el foment de la biodiversitat i l’establiment d’estàndards alts de protecció als animals.
Pel que fa a l’ús de pesticides, el Reglament restringeix l’ús de fertilitzants i fitosanitaris químics en els productes ecològics. No obstant això, els agricultors poden optar per alternatives més sostenibles. Aquestes alternatives es poden consultar als annexos I i II del Reglament (UE) 2021/1165, que autoritza certes substàncies actives en productes de protecció vegetal, així com fertilitzants, condicionadors del sòl i nutrients. Per exemple, olis essencials com la citronel·la, el clau o la taronja es poden utilitzar com a protectors de cultius, o poden usar microorganismes per afavorir les condicions del sòl i la disponibilitat de nutrients.
Amb la promoció de la investigació i el desenvolupament es poden trobar maneres
d’optimitzar el conreu ecològic
Les diferències entre la producció ecològica i la convencional encara representen reptes a dia d’avui. Per exemple, en comparació amb l’agricultura convencional, la producció ecològica té un rendiment entre un 20% i 25% inferior. Això és degut al fet de que, al no usar productes químics i pesticides, la productivitat pot ser menor. Tanmateix, també es pot entendre que el rendiment de l’agricultura convencional és molt per sobre del que és sostenible, i per tant convida a reflexionar sobre el model de producció i consum actual. A més, l’agroecologia es basa en la diversificació i rotació de cultius, un enfocament que requereix més temps i recursos si ho comparem amb els mètodes més convencionals.
D’altra banda, la producció ecològica també pot afrontar costos més elevats en mà d’obra. Al no usar maquinària intensiva, aquesta pot requerir més treball manual. Finalment, el procés d’obtenir certificacions ecològiques pot ser complicat i costós sobretot per als agricultors més petits, tenint en compte que han de superar un període de transició de tres anys per a terres que han estat prèviament explotades de manera convencional.
Tot això pot ser un gran obstacle per als productors, ja que és probable que durant aquest període de temps les parcel·les siguin menys productives i per tant és una inversió elevada.
Més enllà dels reptes, també hi ha un gran potencial de millora en aquest tipus d’agricultura. Amb la promoció de la investigació i el desenvolupament es poden trobar maneres d’optimitzar el conreu ecològic. Per exemple, una de les línies de recerca és la millora en la fertilitat del sòl, la rotació de cultius i la combinació de lleguminoses amb d’altres conreus per a millorar la biodiversitat funcional. L’ús intel·ligent de tècniques modernes, d’altra banda, també pot permetre millorar la productivitat de les explotacions.
És important que els consumidors puguem reconèixer els productes ecològics als supermercats. El Reglament sobre alimentació ecològica defineix els termes clau “ecològic”, biològic” i “orgànic”, així com les seves abreviatures, com ara «bio» i «eco», en l’etiquetatge dels productes. Per tant, és clau per als consumidors identificar aquestes paraules en el envàs dels productes i no confondre’s amb altres termes que podrien induir a errors. Per exemple, trobar la paraula “natural” en una etiqueta no implica necessàriament que un producte sigui ecològic.
Trobar la paraula “natural” en una etiqueta
no implica necessàriament que un producte
sigui ecològic
A més, a Europa, tenim un logotip distintiu per identificar aquests productes. Es tracta d’ una fulla blanca sobre un fons verd, l’anomenada Euro Fulla. Aquest distintiu només es pot utilitzar en productes certificats per un organisme de control autoritzat i, de fet, al costat del logotip hi ha d’aparèixer un codi identificador tant de l’organisme com del lloc on s’han cultivat les matèries primeres agrícoles que componen el producte.
La presència d’aquest logotip és una garantia de compliment de la normativa en els productes. Per exemple, en el cas dels aliments processats, aquest distintiu ens indica que almenys el 95% dels ingredients d’origen agrícola son ecològics. Addicionalment, alguns països i organitzacions han desenvolupat els seus propis logotips ecològics, opcionals i que poden coexistir amb la Euro Fulla en un mateix producte.
La presència de l’Euro Fulla és una garantia de
compliment de la normativa en els productes
L’alimentació ecològica és essencial per a la millora de la salut humana, animal i del planeta i el seu èxit requereix d’esforços en conjunt: des de la granja fins a la taula. Això inclou incentivar la recerca cap a nous mètodes sostenibles i fomentar la consciència i canvi d’hàbits en els consumidors. Tot i els reptes encara presents, la transició cap a sistemes ecològics és cada cop una realitat més sòlida. Si la tendència segueix en augment, l’alimentació ecològica podrà acabar sent en un futur la norma en lloc de l’excepció.
Autora: Roser Fabrés, Tecnòloga d’aliments
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2025
