Des de començaments del segle XX, les polítiques comercials dels Estats Units han tingut un impacte pràcticament global, per la seva posició de potència mundial i el seu lideratge, especialment entre el 1990 i fins a la darrera dècada, de l’economia internacional, però també de l’agenda, les normes i els valors globals.
Tanmateix, la legislatura actual de Donald Trump, i els centenars de decrets signats en poc més de 150 dies, evidencien un canvi en les dinàmiques comercials que es poden resumir en dos aspectes clau: una evident pèrdua de l’hegemonia econòmica única, en favor d’un espectacular augment de les capacitats econòmiques xineses des de fa aproximadament uns 15 anys.
I, d’altra banda, la voluntat de la Casa Blanca de recuperar la seva posició hegemònica a través d’una reindustrialització i posant barreres, gairebé per primera vegada, a les lògiques de la globalització i el neoliberalisme.
El 2024, els Estats Units van ser el sisè país comprador de béns i serveis espanyols, amb un volum de 18.179,1 milions d’euros
Aranzels generalitzats
En aquest context, l’actual president dels Estats Units ha implementat una política comercial marcada pels aranzels als productes industrials, farmacèutics, tecnològics, electrònics, agrícoles o els metalls, entre d’altres.
El 2 d’abril, data coneguda com el “Dia de l’Alliberament”, dia d’imposició dels aranzels, Trump va afirmar que es tractava de “la nostra declaració d’independència econòmica”. Es referia a retornar la producció a les indústries nacionals després de la deslocalització iniciada a partir dels anys 2000 i que va portar la producció industrial manufacturera al Sudest Asiàtic, especialment a la Xina, a causa dels seus baixos costos laborals. Juntament amb altres factors, aquesta deslocalització ha contribuït a la reconfiguració d’un món multipolar amb el lideratge de la Xina i els BRICS com a associació de països amb economies emergents.
Situant-nos a la Unió Europea, l’administració Trump ha establert un aranzel general del 10% a totes les importacions i un 25% per a productes com l’acer i l’alumini, els automòbils o els productes farmacèutics. En resposta, la UE també ha imposat els mateixos aranzels a les importacions dels Estats Units. Aquest intercanvi de mesures proteccionistes marca un canvi en la dinàmica comercial entre ambdós actors, que històricament han estat socis i aliats estratègics, i que ens obliga a estar molt atents al 9 de juliol, data màxima establerta per negociar els termes aranzelaris.
Els aranzels a Espanya
El 2024, els Estats Units van ser el sisè país comprador de béns i serveis espanyols, fet que els converteix en un dels socis comercials més rellevants per a les exportacions d’Espanya, amb un volum de 18.179,1 milions d’euros.
No obstant això, la balança comercial entre ambdós països s’inclina a favor dels Estats Units, cosa que indica que exporta més a Espanya del que importa, segons dades del Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa. Pel que fa als productes exportats al país nord-americà, destaquen la maquinària, els olis (especialment l’oli d’oliva), els materials elèctrics, els productes farmacèutics, el vi i els olis essencials, entre d’altres.
Aranzels en el sector ecològic
En els darrers anys, els Estats Units han experimentat un creixement del sector ecològic, gràcies a l’augment de les tendències de consum i al increment de les hectàrees ecològiques produïdes, segons anàlisis del Departament d’Agricultura nord-americà. Tanmateix, les exportacions espanyoles també havien experimentat un creixement notable, especialment en productes com l’oli d’oliva, el vi, les fruites i les conserves.
Espanya és el major productor d’oli d’oliva del món, mentre que els Estats Units només produeixen el 3% de l’oli que consumeixen
Davant la nova situació aranzelària, és important destacar tres punts clau: Primer, és evident que els aranzels afecten la competitivitat dels productes ecològics espanyols. No obstant això, en el cas de l’oli d’oliva —el producte ecològic més exportat per Espanya— la seva capacitat de ser substituït és molt limitada. És a dir, no existeixen al mercat productes que puguin reemplaçar-lo fàcilment.
Espanya és el major productor d’oli d’oliva del món, mentre que els Estats Units només produeixen el 3% de l’oli que consumeixen. Per tant, els Estats Units, que no aconsegueix abastir la seva demanda interna, intenten substituir l’oli espanyol per l’oli d’un altre país, trobaran que els principals productors alternatius —Itàlia, Portugal o Grècia— també pertanyen a la Unió Europea i estan subjectes al mateix gravamen. En canvi, si l’objectiu fos substituir l’oli d’oliva per un altre tipus de producte, el resultat seria una pèrdua notable en qualitat i en les característiques pròpies d’aquest aliment.
D’altra banda, és rellevant destacar que l’administració Trump no ha introduït canvis en l’acord d’equivalència entre les normes de producció ecològica dels Estats Units i la Unió Europea, el qual determina que els sistemes de producció i control ecològics (orgànics) són equivalents en termes d’objectius i garanties. No obstant això, serà crucial estar atents als canvis que la UE està implementant en les normes de producció ecològica: passant de l’equivalència productes que són equivalents en garanties) a la conformitat (productes produïts amb les mateixes normes).
Tot i que aquesta modificació no implica directament canvis en l’acord amb els Estats Units, i ambdós actors han mostrat la seva voluntat de cooperar per mantenir-lo, caldrà estar molt atents a les possibles afectacions dels canvis normatius a nivell internacional.
És important considerar que el nostre país no es troba entre aquells en què necessiten
“recuperar terreny” en termes de producció
Per concloure, donat el superàvit comercial que mantenen els Es4tats Units respecte a Espanya, és important considerar que el nostre país no es troba entre aquells en què necessiten “recuperar terreny” en termes de producció. Per tant, les conseqüències per a Espanya podrien manifestar- se de forma indirecta, derivades d’una possible caiguda de la demanda internacional en un context de desacceleració comercial.
Autora: Gemma Isern Castells, Politòloga, Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2025
