Al supermercat, tot està pensat al detall. La disposició i l’ordre dels productes mostrats és estratègic, buscant captar l’atenció del consumidor a través d’un aspecte curós, una olor agradable i envasos colorits. Però darrere d’aquesta aparença desitjable, moltes vegades passa desapercebut el conjunt de químics que passa als aliments en diferents fases del procés productiu, ja sigui durant el cultiu, el processament o la presentació final.
Additius alimentaris, els ingredients protagonistes
Probablement hagis detectat que a la majoria d’aliments i begudes que consumeixes diàriament s’inclouen ingredients amb noms estranys o codificats per la lletra E seguida de números. Es tracta dels additius alimentaris, substàncies químiques que s’afegeixen amb la intenció de modificar una o diverses característiques d’un producte i allargar-ne la vida útil (conservants), millorar l’aspecte (colorants i espessidors), realçar el sabor (potenciadors de sabor) o substituir certs ingredients, com el sucre (edulcorants artificials), entre altres objectius. Tot i això, el factor determinant és el seu origen: els additius naturals s’obtenen de plantes, animals o minerals, mentre que els artificials es creen mitjançant processos químics.
Residus que procedeixen del camp
En aquest còctel de substàncies és habitual trobar restes de pesticides i herbicides utilitzats durant el cultiu de les matèries primeres. L’agricultura convencional es recolza en productes de síntesi química per al maneig de les males herbes i control biològic de plagues, com el glifosat, que poden romandre com a residu a les fruites, verdures i cereals que trobem al mercat.
Alguns processos industrials desencadenen transformacions en els aliments que poden suposar un risc per a la salut
En el cas de les carns, els lactis i altres productes d’origen animal, també s’hi afegeixen restes d’antibiòtics i hormones utilitzats durant la cria intensiva de bestiar per augmentar la producció. Un d’ells és la somatotropina bovina, més coneguda com a rBGH o l’hormona de creixement bovina recombinada, present a la llet de vaca.
Originats durant el processament
Alguns processos industrials desencadenen transformacions en els aliments que poden suposar un risc per a la salut. Un exemple és l’acrilamida, una substància química que es genera en certs midons quan se sotmeten a altes temperatures, per exemple, en fregir, enfornar o torrar patates, pa, galetes o productes arrebossats. Una cosa similar passa amb els olis hidrogenats, és a dir, olis líquids que es transformen en greixos sòlids, donant lloc a la formació de greixos trans.
La migració de substàncies químiques dels envasos
L’embolcall dels aliments és un altre element de risc. Les substàncies químiques presents en els materials utilitzats als envasos —especialment els que estan fabricats a base de plàstic— poden migrar als productes i, per tant, infiltrar-se al nostre organisme, amb la capacitat de provocar alteracions en la salut.
És el cas de substàncies com el BPA (també coneguda com a bisfenol A) i els PFAS (substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquiladas), presents en multitud d’envasos i utensilis que entren en contacte amb els aliments. Es poden trobar en ampolles i taps de plàstic, les tapes hermètiques dels envasos de vidre o el film transparent que envolta les fruites tallades, a més d’estar presents en objectes culinaris utilitzats diàriament, com ara les paelles antiadherents o les pinces de plàstic.
Riscos potencials demostrats
Si bé a la Unió Europea i als Estats Units aquests químics estan regulats, el seu consum a llarg termini continua sent objecte d’estudi. Reiterades investigacions científiques impulsades per autoritats de control i salut alimentària, com l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), fa anys que estudien i adverteixen del potencial risc que aquestes substàncies tòxiques poden tenir sobre la salut, entre els quals destaquen efectes nocius per al sistema hormonal, metabòlic i immunològic. De fet, algunes d’aquestes substàncies es vinculen amb al·lèrgies o intoleràncies, alteracions hormonals (actuant com a disruptors endocrins) o un risc més gran de contraure malalties cròniques, diabetis o càncer.
És recomanable prioritzar aquells aliments frescos i mínimament processats, i sempre que sigui possible, optar per aliments de producció ecològica
Com podem evitar-los?
El primer pas, i un dels fonamentals, és revisar atentament les etiquetes dels productes. Hi consta el llistat d’ingredients i totes les substàncies que componen un producte, inclosos els additius, ordenades de major a menor quantitat per pes. És un mètode pràctic per evitar comprar productes amb llistes llargues d’additius innecessaris, a més d’obtenir informació addicional sobre alguns ingredients, la procedència, la qualitat, la caducitat o el consum preferent del producte. Així mateix, és recomanable prioritzar aquells aliments frescos i mínimament processats.
Per reduir al màxim els residus de pesticides, convé rentar correctament les fruites i verdures abans de consumir-les, especialment quan es tracta d’espinacs, maduixes, col kale, raïm, préssecs o cireres, les fruites i verdures més contaminades amb pesticides segons la llista «The Dirty Dozen» 2025. És aconsellable fer-ho també encara que ens les mengem pelades, ja que els residus es poden transferir del ganivet a l’interior de la fruita en fer els talls.
Sempre que sigui possible, opta per aliments de producció ecològica. Aquest model agrícola utilitza tècniques que respecten els cicles naturals de la terra i minimitzen o eviten l’ús de fertilitzants i pesticides sintètics, promovent la biodiversitat i una alimentació més saludable. Recorda que els pots identificar ràpidament gràcies al segell de l’Euro Fulla.
Autora: Ariadna Coma, Periodista
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Setembre 2025
