L’alimentació infantil no només és una qüestió de nutrients, també és una oportunitat per construir uns bons hàbits i una bona relació amb el menjar. Per això, una pregunta que moltes famílies es fan és: he de deixar que el meu fill-a decideixi el que menja?
Està àmpliament acceptat que el nadó, des del primer dia de vida, ha de menjar “a demanda”. Això vol dir que bé sigui el pit o el biberó, el nadó ha de menjar quan i quant necessiti, i que això només ell o ella ho sap. Quan comença l’alimentació complementària, aquest enfocament ha de continuar. Obligar o distreure perquè “acabi el plat” ja no es recomana, ja que va en contra de la seva autoregulació natural, una habilitat que protegeix del sobrepès i afavoreix una relació saludable amb el menjar.
També es va estenent la idea que, entre els aliments que se li ofereixen, el nadó pot triar quins prefereix. La responsabilitat de l’adult és oferir opcions variades, saludables, preferentment ecològiques, de diferents grups alimentaris; la del nadó, explorar, provar, acceptar o rebutjar.
Tot i això, a partir de l’any, aquesta etapa d’harmonia sembla esquerdar-se. Els nens i nenes comencen a expressar la seva identitat i independència. El “no” es torna una expressió d’autonomia, i el menjar no és una excepció. Apareixen els rebutjos, les repeticions, les “manies”. Aquest és un procés natural i essencial per al desenvolupament adequat de la seva personalitat i no s’ha de reprimir, sinó acompanyar amb paciència, flexibilitat i afecte, sense pressionar ni forçar. Encara que la seva alimentació sembli més monòtona que abans, la majoria dels nens, si se’ls ofereix una varietat d’aliments saludables, són capaços de mantenir una dieta equilibrada.
És un procés natural i essencial per al desenvolupament adequat de la seva personalitat
Tot i això, a l’edat escolar, les influències externes guanyen terreny: la publicitat, l’entorn social i els models culturals comencen a modelar els gustos i ja no podem confiar només en l’instint infantil per garantir eleccions saludables. Per això, els adults han de decidir quins aliments entren a casa i quins s’ofereixen amb més freqüència. Això no implica rigidesa: si un aliment concret no agrada, es pot substituir per un altre del mateix grup; tots tenim dret a tenir les nostres preferències i aversions i això no vol dir ser capritxós o estar malcriat.
Es pot ensenyar bons hàbits alimentaris sense deixar de respectar la personalitat única i el dret a l’autonomia de cada infant. El millor instrument per fer-ho: el nostre exemple.
Autora: Miriam Martínez Biarge, Metge Pediatra
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Febrer 2026
