A partir del segon any de vida molts nens i nenes travessen una fase de rebuig a certs aliments, especialment les verdures. Aquesta etapa forma part del desenvolupament normal, però molts pares no ho saben i pensen que els seus fills/es estan desenvolupant mals hàbits que cal corregir; o es preocupen perquè creuen que la seva alimentació no és completa i això afectarà el seu creixement.

123RF Limited©liudmilachernetska

“De bebè li agradava molt el bròquil i ara no vol ni mirar-lo.” “Si veu alguna cosa verda o taronja al plat, ja no vol menjar.” Aquestes frases, i semblants, s’escolten sovint a les consultes de pediatria i a les converses entre famílies amb nens petits.

Per què passa això?

Al segon any de vida apareix un comportament típic anomenat neofòbia alimentària, o por als aliments nous (o aliments coneguts que es presenten de forma diferent a la usual). Aquest comportament té una raó evolutiva, i és protegir el nadó que comença a caminar i per tant ja és independent, de tastar aliments que podrien ser verinosos o estar en mal estat. A més de la neofòbia, en aquesta etapa és també típic el rebuig específic a les

verdures, principalment pel seu sabor amarg i la seva textura rugosa. Un altre factor important és que a aquesta edat les necessitats de calories són molt altes. Els nens instintivament prefereixen aliments rics en hidrats de carboni (pa, patates, pasta…) sobre les verdures, que són pobres en calories.

Com més pressió exercim, més rebuig generarem

Com hem d’actuar?

Recordeu que és una fase normal del desenvolupament i que passarà. Encara que la seva dieta et sembli limitada, en la majoria dels casos és suficient per proporcionar tots els nutrients que necessiten. La bona notícia és que a la majoria de nens i nenes els segueixen agradant les fruites, i això compensa en gran part la falta temporal de verdures. Permet que mengin totes les fruites que desitgin (sempre al natural, no en sucs, i quan sigui possible, ecològiques), i segueix oferint una petita quantitat de verdures als menjars principals, però no els obliguis a menjar-les, ni tan sols a tastar-les.

Amb què vegin els altres menjar-les, n’hi ha prou. Recorda que com més pressió exercim, més rebuig generarem. En els casos en què també rebutgin les fruites o si la dieta no inclou més de 7-8 aliments diferents dia rere dia, sí que convé valorar amb el pediatre la suplementació temporal amb un multivitamínic.

Autora: Miriam Martínez Biarge, Metge Pediatre.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Febrer 2026