Al llarg de la història, la dieta humana ha estat predominantment omnívora, incorporant una àmplia gamma d’aliments d’origen tant animal com vegetal. L’aparició i el desenvolupament de la ramaderia va fer créixer la incorporació dels aliments d’origen animal.
Les proteïnes animals tenen un perfil d’aminoàcids complet i són més fàcilment digeribles i absorbibles que les d’origen vegetal, que sovint es consideren “incompletes”, perquè els hi pot mancar algun aminoàcid essencial. Per aconseguir una proteïna completa a partir de fonts vegetals és necessari complementar diferents aliments.
Tot i que algunes llavors i llegums tenen una alta densitat proteica, altres fonts vegetals, com els cereals, acostumen a tenir-la menor, tot i que en els vegetals sovint s’acompanya d’antioxidants, fibra i diversos micronutrients necessaris. Així doncs, una dieta estrictament vegetariana pot ser completament saludable i equilibrada, sempre que es planifiqui adequadament.
Amb la industrialització i la globalització, les dietes s’han diversificat, amb la inclusió creixent dels aliments processats i més carn, fruit de la industrialització de la ramaderia, comptant amb polítiques de suport econòmic i fruit d’una demanda creixent. Si considerem les dades del consum de carn per càpita i any, el consum varia considerablement entre regions i països.
Els països d’alt consum sovint superen els 100 kg, com els Estats Units, mentre que els països en desenvolupament poden estar per sota dels 20 kg. L’any 1961, el consum a Espanya era inferior als 22 kg, mentre que l’any 2021 va sobrepassar els 100 kg. La producció ramadera industrial comporta una sèrie d’importants impactes:
Impactes ambientals
- Emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI): la ramaderia és responsable d’aproximadament el 18% del total mundial de les emissions, principalment a causa del metà produït pel procés digestiu dels remugants i la gestió dels fems.
- Desforestació: la necessitat de terres per a pastures ha portat a la desforestació, especialment a regions com l’Amazones.
- Consum d’aigua: la ramaderia requereix grans quantitats d’aigua, afectant els recursos hídrics i contribuint indirectament a les emissions.
Impactes econòmics
- Producció de pinsos: la producció de pinso per alimentar el bestiar requereix grans extensions de terres cultivades, sovint allunyades del lloc de consum.
- Costos de producció: la ramaderia industrialitzada requereix inversions significatives en infraestructures, alimentació i tecnologies de producció i transport de productes i animals.
Impactes socials
- Maltractament animal: especialment en granges industrials, les condicions de vida i el tractament dels animals són absolutament qüestionables des d’un punt de vista ètic, igual que el procés de sacrifici dels animals.
- Salut pública: el consum excessiu de carn pot tenir repercussions negatives, com un major risc de malalties cardiovasculars, així com contribuir a l’obesitat i altres problemes relacionats amb el sobrepès, i fins i tot al càncer. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha classificat la carn processada com a carcinògena per als humans. Un altre problema important deriva de l’ús intensiu d’antibiòtics i hormones que poden afectar la salut humana i provocar resistències.
La producció vegetal, comparant-la amb la producció ramadera, requereix menys superfície. Per produir un quilo de proteïna animal es necessita unes 18 vegades més terra que per produir un quilo de proteïna vegetal.
Pel que fa a l’ús d’aigua, tot i que el conreu de plantes també en necessita, el consum per unitat d’aliment produït és sovint menor. Per exemple, produir un quilo de cereal requereix uns 1.500 litres d’aigua, mentre que per un quilo de carn de vedella en necessita 10 cops més.
Produir un quilo de cereal requereix 10 cops més aigua que un quilo de carn de vedella
Pel que fa a les emissions, la producció vegetal també en genera, principalment associades a l’us de la maquinària agrícola, el transport i la producció i aplicació d’adobs. No obstant, aquestes emissions són significativament menors comparades amb les de la producció ramadera.
Per acabar, considerem el desafiament que planteja el creixement de la població mundial en la producció alimentària. La majoria d’experts creuen que la Terra podria suportar fins a una població d’uns 10 mil milions de persones, tot i que s’hauria de disminuir el nivell de consum actual i s’incrementaran les desigualtats a mesura que creixi la població actual. Per assegurar que tothom accedeixi a una alimentació adequada, les dietes hauran d’evolucionar, bàsicament amb l’increment del consum de productes vegetals, que requereixen menys recursos. El desenvolupament de nous aliments també pot contribuir a l’alimentació.
La producció agrícola ha de millorar la seva sostenibilitat i s’ha de fomentar la producció i el consum de proximitat i l’educació cap a un consum més responsable i informat. L’evolució de les dietes cap a models més sostenibles, saludables i equitatius és essencial per assegurar el futur.
Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Febrer 2026
