A Espanya, prop de 5 milions de dones entre 45 i 55 anys travessen la menopausa. La menopausa és una transició natural que comporta canvis profunds, no només hormonals, sinó també a l’ecosistema de microorganismes que habiten a l’intestí i la vagina. Comprendre aquesta relació permet desenvolupar estratègies preventives amb un impacte real al benestar diari.
A l’intestí adult habiten uns cent bilions de microorganismes vius. Aquest ecosistema, conegut com a microbiota, està format per bacteris, fongs i virus que conviuen principalment al còlon i que poden arribar a pesar al voltant d’un quilo. Encara que s’han identificat prop de mil espècies bacterianes, a cada persona solen coexistir entre dues-centes i tres-centes, configurant una comunitat única.
La seva influència és àmplia: participen al metabolisme, modulen el sistema immunitari i també es relacionen amb l’estat d’ànim i el pes corporal. Sovint s’utilitza el terme microbioma com a sinònim, encara que, en sentit estricte, inclou no només els microorganismes, sinó també els gens i els productes que generen. En aquest article utilitzem el terme microbiota per referir-nos a aquest conjunt.
Com influeix la menopausa a la microbiota?
La disminució d’estrògens i progesterona que succeeix en aquesta etapa s’associa a canvis en l’ecosistema microbià en dos fronts.
A l’intestí. Diversos estudis han observat menys diversitat bacteriana i canvis en la composició de la microbiota, cosa que es relaciona amb alteracions en el metabolisme, el sistema immunitari i, en alguns casos, l’estat d’ànim.
A la vagina. Els estrògens afavoreixen la presència de glucogen a la mucosa, que és el principal substrat dels lactobacils. En reduir-se els estrògens, aquests poden disminuir i l’entorn vaginal tornar-se més vulnerable.
A més, hi ha un mecanisme d’interacció rellevant: certs bacteris intestinals participen en el metabolisme dels estrògens, permetent que una part tornin a activar-se i circular a l’organisme. Quan la diversitat bacteriana disminueix, aquest procés pot ser menys eficient, cosa que s’associa amb nivells més baixos d’estrògens actius i amb canvis metabòlics i inflamatoris propis d’aquesta etapa. Tot i que no és una relació causal directa, aquesta interacció suggereix que la microbiota pot influir en la intensitat d’alguns símptomes i en la salut global durant la menopausa.
Símptomes que es poden veure influïts per la microbiota
Moltes dones refereixen canvis en la seva salut digestiva durant la menopausa, com sensació d’inflor abdominal, gasos, restrenyiment o reflux. També és més freqüent l’aparició d’infeccions vaginals, com la candidiasi o les cistitis de repetició, relacionades en part amb els canvis a la microbiota vaginal i amb la major sequedat.
En l’àmbit emocional i del son, la microbiota també pot tenir un paper, ja que alguns bacteris participen en la producció de serotonina i en la regulació del cortisol i la melatonina. Són relacions complexes que continuen en estudi, però amb una base biològica ben establerta.
D’altra banda, alguns canvis metabòlics característics d’aquesta etapa, com la tendència a augmentar de pes, especialment a la zona abdominal, o més sensibilitat a la glucosa, també s’han relacionat amb l’estat de la microbiota. Així mateix, s’està investigant el seu possible paper en l’absorció del calci i la salut òssia.
Estratègies per cuidar la microbiota a la menopausa
La bona notícia és que la microbiota respon als canvis de costums. No es tracta de mesures dràstiques, sinó d’ajustaments sostenibles que es poden començar a notar en poques setmanes.
Alimentació
La base és una alimentació predominantment vegetal, rica en fibra i acompanyada d’activitat física regular. Convé incloure: fermentats, com el iogurt natural, el quefir, la xucrut, el kimxi, la kombutxa o el tempeh, que aporten bacteris vius; fibra prebiòtica, present en cereals integrals, llegums, civada i pa de sègol amb massa mare; midó resistent, present a la patata, la pasta o l’arròs cuinats i consumits freds o temperats; fitoestrògens de soja, lli i llegums, amb possible efecte modulador; polifenols, antioxidants presents al te verd, el cafè i la xocolata negra.
També és recomanable reduir el consum d’ultraprocessats, sucres afegits i additius, ja que poden alterar l’equilibri de la microbiota.
Pel que fa als probiòtics, alguns ceps del gènere Lactobacillus (com acidophilus, rhamnosus, plantarum o reuteri) són els que tenen més suport en el context de la salut intestinal i vaginal femenina.
Pel que fa a l’estil de vida, l’exercici regular i el contacte amb entorns naturals afavoreixen la diversitat bacteriana, mentre que l’estrès crònic, l’ús innecessari d’antibiòtics i l’exposició a determinats contaminants poden alterar-la. Optar per aliments ecològics, quan sigui possible, pot ajudar a reduir aquesta exposició.
Conclusió
La menopausa és, entre altres coses, una invitació a parar esment a l’ecosistema intestinal i vaginal. Hormones i microbiota s’influeixen mútuament, i aquest equilibri es pot cuidar amb eines a l’abast de la majoria: alimentació, activitat física i hàbits quotidians. Atendre la microbiota en aquesta etapa pot contribuir a millorar el benestar general i a modular alguns símptomes, dins d’un enfocament complementari als tractaments habituals.
Autora: Dra. Marta Castells, Farmacèutica.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juny 2026
