El Reglament sobre envasos i residus d’envasos (PPWR, per les sigles en anglès) representa un dels canvis més profunds de les darreres dècades en la política ambiental de la Unió Europea en matèria d’envasos. Aquest nou reglament, adoptat com a Reglament (UE) 2025/40, substitueix progressivament l’antiga Directiva 94/62/CE i estableix un marc molt més homogeni i vinculant. A diferència de les directives, que cada país pot adaptar amb matisos, un reglament s’aplica directament als Estats membres. A la pràctica, això significa que les regles seran iguals per a tothom, eliminant diferències nacionals i reduint la fragmentació del mercat europeu.
El PPWR va entrar en vigor el febrer del 2025, però la seva aplicació serà progressiva. La data clau serà el 12 d’agost del 2026, quan es començaran a aplicar la majoria dels requisits generals. A partir d’aquí, noves obligacions tècniques s’aniran introduint de manera esglaonada fins al 2030 i més enllà. Aquest calendari gradual permet a les empreses adaptar-se a poc a poc a un marc regulador molt més exigent.
El reglament té com a objectiu principal millorar la sostenibilitat dels envasos al llarg de tot el seu cicle de vida, des del disseny i la fabricació fins a la reutilització, el reciclatge o l’eliminació. A més, segons defineix el Reglament, s’aplica a «tots els envasos, independentment del material utilitzat, i a tots els residus d’envasos», fet que implica un impacte transversal de gran abast. En aquest marc, es promou la reducció dels envasos innecessaris, la reutilització i la millora de la gestió dels residus, fomentant una economia circular amb menys malbaratament.
A més, harmonitza les normes a la UE per protegir el medi ambient i la salut, contribuint a l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica el 2050.
Un dels canvis més rellevants és el pas d’una lògica centrada en la gestió dels residus a una altra basada en el disseny. El reglament estableix que tots els envasos hauran de ser reciclables «a la pràctica i a escala». Això implica que no n’hi ha prou que un material sigui tècnicament reciclable: ha d’existir una infraestructura real capaç de recollir-lo, classificar-lo i reciclar-lo de manera eficient. En conseqüència, molts envasos actuals, especialment els multicapa o compostos per materials difícils de separar, hauran de ser redissenyats.
A partir del 2030, la reciclabilitat serà obligatòria i els envasos es classificaran en categories —A, B o C— en funció del seu percentatge de reciclabilitat: igual o superior al 95%, al 80% o al 70%, respectivament. La Comissió Europea definirà els criteris detallats mitjançant actes delegats, la publicació dels quals està prevista per al gener del 2028. Aquest enfocament reforça la necessitat que el disseny de l’envàs estigui plenament alineat amb el seu final de vida.
El reglament també introdueix límits clars a l’excés d’envàs. A partir del 2030, els envasos hauran de dissenyar-se amb el volum i el pes mínims necessaris per complir la seva funció, evitant pràctiques com les dobles parets, els falsos fons o els espais buits innecessaris. Aquestes mesures volen reduir l’ús de recursos i millorar l’eficiència logística.
Un altre aspecte clau és el reforçament de la responsabilitat ampliada del productor. Les empreses que introdueixin envasos al mercat hauran d’assumir una responsabilitat econòmica i operativa més gran sobre la gestió d’aquests envasos una vegada convertits en residus. A més, la legislació s’aplicarà a tots els envasos comercialitzats a Espanya i al conjunt de la UE, independentment de l’origen del producte.
El reglament també introdueix mesures sobre substàncies químiques, limitant la presència de compostos perillosos als envasos. A partir de l’agost del 2026, per exemple, es prohibiran determinats nivells de PFAS en envasos en contacte amb aliments, així com de metalls pesants. Aquesta mesura respon tant a preocupacions ambientals com de salut pública.
D’altra banda, el Reglament aposta per l’harmonització de l’etiquetatge a tota la Unió Europea. Els envasos hauran d’incloure informació clara i uniforme sobre la seva composició i reciclabilitat, facilitant la correcta separació per part dels consumidors i millorant l’eficiència dels sistemes de reciclatge.
Un altre element clau és l’obligació dels Estats membres d’establir sistemes eficaços de retorn i recollida separada de tots els residus d’envasos, garantint infraestructures accessibles i completes a tot el territori. Aquestes mesures busquen maximitzar la preparació per a la reutilització i el reciclatge d’alta qualitat, fomentant l’ús de materials reciclats i reduint l’eliminació de residus mitjançant la incineració o l’abocament.
Tot plegat, el Reglament PPWR no és només una normativa tècnica, sinó una peça central del model europeu d’economia circular. Comprèn tot el cicle de vida de l’envàs, des del seu disseny fins al seu tractament com a residu, i afecta tots els actors de la cadena de subministrament.
L’impacte serà especialment significatiu en sectors com l’alimentari, on els envasos compleixen funcions crítiques de seguretat i conservació. Les empreses s’han d’adaptar a noves exigències tècniques, redissenyar els seus productes i assumir costos addicionals a curt termini. Tot i això, també s’obren oportunitats per innovar, diferenciar-se i respondre a una demanda creixent de solucions sostenibles.
En definitiva, el PPWR marca un abans i un després en la regulació dels envasos a Europa. Més enllà del compliment legal, redefineix el paper de l’envàs com a element clau en la transició cap a una economia més eficient, circular i climàticament neutra.
Autora: Roser Fabrés, tecnòloga d’aliments
Subscriu-te a la Newsletter i rep Bio Eco Actual gratis cada mes al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegeix Bio Eco Actual Agost 2026
