Crec que tots hem sentit parlar de l’amiant o asbest, i crec que tothom l’associa amb les plaques ondulades que s’han fet servir per fer teulades, i que han causat malaltia i mort en la seva producció. Però poca gent és conscient de l’abast del problema, el qual no és només laboral, sinó un problema de salut pública de dimensions epidèmiques.
Malgrat la seva prohibició total en el 2002 a Espanya, la OMS adverteix que el mineral actualment processat e instal·lat causarà a nivell mundial, la mort d’unes 150.000 persones l’any en els propers decennis, degut a la seva utilització en més de 3000 productes, alguns d’ells encara presents en les nostres vides, i degut al període de latència de les patologies, que poden oscil·lar entre 20 i 40 anys.
Definició: Asbest/Amiant és un grup de minerals metamòrfics fibrosos. Estan compostos de silicats de cadena doble.
Usos: Es va utilitzar en més de 3000 productes. La seva prohibició en diferents usos ha estat progressiva des de 1984 fins el 2001.
Construcció: protecció ignífuga, panells acústics, plaques fals sostre, fibrociments, pintures…
Indústria tèxtil: vestits aïllants, mànegues, cortines…
Estris: taules de planxar, torradores…
Transports: automòbils, trens, vaixells i avions.
Cronologia
– 1889 Lucy Dean, inspectora de fàbrica en el Regne Unit va informar que la pols del mineral era perjudicial per la salut.
– 1906 Una comissió del Parlament Britànic confirma les primeres morts oficials en fàbriques de Gran Bretanya, degudes a l’exposició a l’amiant.
– 1918 EEUU, una companyia d’assegurances publica un estudi on es mostra un elevat índex de mortalitat prematura en treballadors de la industria. Posteriorment rebutja fer pòlisses d’assegurances.
– 1930 A Gran Bretanya es declara l’ asbestosis malaltia professional.
– 1942 EEUU, el Dr. Heuper de l’ Institut Nacional del Càncer suggereix que l’amiant augmenta el risc de patir càncer.
– 1955 Els treballs de Richard Doll estableixen la relació entre la exposició a l’amiant i el desenvolupament de càncer de pulmó.
– 1973 La OMS classifica totes les categories d’amiant com cancerígenes, amb el que oficialment es produeix el reconeixement científic internacional.
– 1989 Prohibició a Suïssa, país d’origen del gran imperi de la industria de l’amiant.
– 1997 Prohibició total a França.
– 2002 Prohibició total a Espanya.
Actualment més de cinquanta països han prohibit la producció i utilització de l’amiant, però desafortunadament, encara hi ha països on s’extreuen milers de tones i països on s’industrialitza en gran quantitat de productes.
Vital importància del desamiantatge
Com ja hem dit, la prohibició no és suficient perquè continuem exposats a les fibres dels productes que contenen molts edificis aplicats amb diversos usos; i segons els experts, no hi ha dosi segura, tota exposició comporta un risc potencial.
La realitat és que al nostre país no es contempla una normativa d’avaluació de risc i desamiantatge controlat i obligatori.
A Suècia s’estan necessitant a prop de 30 anys per el desamiantatge de 300.000 Tn, el 10% de la quantitat existent a Espanya. A França existeix normativa d’obligat compliment a fi d’avaluar la presència d’amiant i el risc que aquest sigui alliberat a l’ambient. A França i Suïssa és obligat presentat un Certificat de l’immoble on es mostra si hi ha amiant en l’edifici abans d’una compra-venta. A Ginebra hi ha un cens de tots els edificis públics amb amiant, especificant on està i la data prevista de desamiantatge.
Hem d’exigir doncs, mesures i normatives més estrictes al nostre país.
