Normalment, el reciclatge s’associa amb materials com el paper, el cartró, el plàstic, el vidre i les indústries relacionades amb aquests productes o matèries primeres. No obstant això, i gràcies a l’esforç d’algunes tendes al detall i ONGs, la indústria tèxtil en alguns països s’ha posat al dia amb aquesta tendència.
Reciclatge tèxtil
En l’article Textiles and Clothing: Opportunities for Recycling publicat en “Textile Outlook International” a Regne Unit en 2009, es fa referència a les oportunitats que existeixen en matèria de reciclatge tèxtil per a aquest sector.
Segons aquest article existeixen diverses formes de reciclar tèxtils i confeccions. Una seria la producció d’una peça de vestir a partir de materials reciclats: el material més utilitzat és el de les ampolles de polietilè (PET), del qual es fabrica fleece, una tela utilitzada en la confecció de robes esportives.
Una altra forma de reciclatge és la reutilització de tèxtils i confeccions que poden ser reutilitzats de formes diferents:
Triturant-los i convertint-los en fibres
La llana, per exemple, s’usa per formar fils de baixa qualitat o materials aptes per l’aïllament acústic. El cotó per la seva banda, també s’utilitza per aïllament acústic o per fabricar draps. D’igual manera, les deixalles resultants del procés de fabricació de teles de cotó, de polièster i niló, de mescles de fibres naturals i sintètiques, i de teles pesades de niló, poden ser triturades i reutilitzades en la manufactura de fils i fibres.
Sent redistribuïts en el seu estat natural
Consisteix en la venda o donació de tèxtils i confeccions usades (però en bon estat) perquè segueixin sent utilitzades. Aquestes peces poden ser venudes o donades a organitzacions socials, a comerciants de tèxtils o a ONGs que posteriorment venen o exporten la roba a països d’Europa de l’est, Àfrica i Àsia.
Tallant-los en trossos de tela o retalls
Per després ser confeccionats creant nous tèxtils o peces de vestir: aquesta pràctica ha donat cabuda a un nou tipus de moda anomenat Ecofashion, agrupant empreses que des de fa uns quants anys confeccionen peces de vestir a partir de roba usada.
Actualment, la indústria tèxtil contamina les vies fluvials al voltant del món amb químics tòxics, persistents i disruptors hormonals; i fa servir les vies fluvials com a clavegueres privades. En aquest moment no existeix cap estàndard que garanteixi que les peces que usem no van ser fetes amb algun químic tòxic.
“La indústria tèxtil contamina les vies fluvials al voltant del món amb químics tòxics, persistents i disruptors hormonals”
El reciclatge tèxtil aporta beneficis molt positius per al medi ambient, a més de la reducció del volum de deixalles; redueix l’emissió de gasos que contribueixen a generar l’efecte hivernacle, redueixen (segons el tipus de reciclatge implementat) el consum de recursos escassos com terra, energia, pesticides i aigua, que normalment són requerits en la cadena de producció del sector i són molt contaminants. També es rebaixa la dependència de matèries primeres derivades del petroli, sobretot per a les empreses que produeixen teles a partir d’ampolles de PET.
Segons dades de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), al territori espanyol es rebutgen entre set i vuit quilos de roba a l’any per persona. En els últims anys han proliferat els contenidors de recollida de roba usada, convertint-se en un element més del mobiliari urbà. El reciclatge d’aquesta roba sol ser a càrrec d’organitzacions sense ànim de lucre que signen convenis amb les administracions locals i empreses privades per establir el nombre de contenidors a instal·lar i la seva ubicació. Els beneficis obtinguts per la venda i reciclatge d’aquests productes es destinen a projectes solidaris i de cooperació en països pobres o amb menys recursos.
Autora: Maria Cacheda, Divulgadora Científica
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2020
