Quan va començar la Cimera del Clima de París, molt pocs apostaven per la possibilitat d’un acord vinculant. Els antecedents des de la COP15 de Copenhaguen havien estat decebedors, llevat de la COP20 de Lima al Perú, el ministre de Medi Ambient, Manuel Pulgar, va posar tota la carn a la graella per establir les bases del que ja és l’ “Acord de París”.
Per primera vegada (el Protocol de Kyoto, va ser un acord parcial, efectiu però incomplet) el món, 195 països, estan d’acord i es comprometen a adoptar mesures contra el canvi climàtic, entre ells els dos principals emissors de gasos d’efecte hivernacle: els Estats Units i la Xina.
De fet i encara que Kyoto va ser “un acord imperfecte” ja que països com els EUA mai el van arribar a subscriure, els seus èxits han estat notables en els seus 10 anys en vigor.
És veritat que els negociadors de la COP21 podien haver estat més ambiciosos, com subratllen les ONG conservacionistes, però París no és la meta ni el punt final de la lluita contra el canvi climàtic, és l’arrencada perquè l’increment de la temperatura mitjana mundial es quedi “molt per sota” de 2 graus centígrads respecte als nivells preindustrials.
A més, els signants, que ara hauran de ratificar l’acord, es comprometen a fer tots els esforços necessaris perquè la temperatura mitjana no sobrepassi els 1,5 graus i evitar així “els impactes més catastròfics del canvi climàtic”. Per tant caldrà confiar que l’acord sigui enfortit pels governs perquè no cal oblidar que encara passaran uns quants anys abans de la seva entrada en vigor i que els efectes del canvi climàtic ja són patents en moltes zones del planeta.
Caldrà veure, a més, si els 187 països (de 195) que ja han lliurat els seus compromisos de reducció d’emissions, són capaços de proposar mesures més ambicioses, perquè amb ells serà difícil mantenir la temperatura del món dins dels límits de l’acord, com assenyalen els experts. I si bé l’acord és vinculant, no ho és la decisió que l’acompanya ni els objectius que cada país proposa de reducció d’emissions.
A més, el fet que no hi hagi sancions no facilitarà el compliment, així que “l’ambició” de respectar el compromès serà essencial. De res servirà la revisió dels compromisos a l’alça que fixa l’acord cada cinc anys si els objectius de partida es converteixen en paper mullat. Per això, la tasca fiscalitzadora serà essencial i els mitjans, els periodistes, tenim un paper essencial: transmetre a la ciutadania si els polítics, els nostres representants estan fent els deures.
D’altra banda, per als que informem d’aquestes qüestions l’operatiu de cobertura ha estat un repte. Des de EFE portem cobrint les conferències de les parts de la Convenció Marc de Nacions Unides de Canvi Climàtic des de la primera edició. Han passat 21 anys, i fins i tot en moment de crisi hem fet l’esforç per tenir especialistes en primera línia, perquè estem convençuts que la informació honesta i plural permet a la societat prendre decisions informades i aquest és un tema en què tots ens hi juguem molt.
Una desena de temes i entrevistes prèvies, a més de nombroses notícies i més de 300 informacions, imatges i infografies durant la COP donen bon compte de l’esforç i bon fer d’un equip en el qual destaca la tasca de Caty Arévalo, María Tejero, Javier Albisu i més redactors de la delegació de Paris, però que tampoc no hauria estat possible sense el suport de la redacció de EFEverde, Internacional, Documentació, Gràfica …
En definitiva un gran esforç utilitzant tots els suports i formats perquè la informació ambiental i els reptes del canvi climàtic no caiguin en l’oblit.
Autor: Arturo Larena Larena, Periodista Ambiental i Director d’EFEverde i EFEfuturo de la Agència EFE
