Eric Frattini (Lima, Perú, 1963) és escriptor i periodista. Té 30 assajos i 4 novel·les publicades amb el grup Planeta a 42 països i els seus llibres han estat traduïts a 16 idiomes. Ha estat corresponsal a l’Orient Mitjà, amb base a Beirut i Jerusalem; i és també un amant de l’aventura: amb 22 anys estava recorrent en un Land Rover la selva de Borneo, amb 23 va recalar a Austràlia, amb 24 anys feia el seu primer París-Alger-Dakar en camió i amb 25 estava en una balsa de joncs junt a quatre aventurers més travessant l’oceà Pacífic, cosa que van aconseguir en 4 mesos i 22 dies. Ha estat cap de la 2a unitat de televisió de les Nacions Unides (UNTV) amb la que va cobrir més d’una desena de conflictes armats, des de Txetxènia a Somàlia, de Rwanda al Congo, passant per Iugoslàvia, l’Iraq, la Sierra Leone i l’Afganistan. El 2015 va crear Reto Pelayo Vida per lluitar contra el càncer de mama.
Què és Repte Pelayo Vida? Com va sorgir la iniciativa?
Soc escriptor de Planeta i l’any 2014 era a la Fira del Llibre de Sao Paulo (Brasil) amb Luis Miguel Rocha, escriptor portuguès de molt èxit i un dels meus millors amics. Em va dir que li feia mal l’estómac. Aquell dolor brutal era un càncer d’estómac i el 26 de març del 2015, amb només 39 anys, se’n va anar. En aquell moment em vaig dir que ja no volia explicar res més a ningú. Estava devastat. Aquella mateixa nit veia al Canal 24 Hores de TVE una entrevista amb una dona que acabava de llançar un llibre. Ella explicava com havia patit un càncer de mama que havia agreujat la situació d’obesitat mòrbida que patia. Després de superar la malaltia, el seu oncòleg li havia recomanat «intentar caminar per eliminar toxines». Aquella dona va ser la que va fer que se m’encengués la bombeta per crear el Repte Pelayo Vida.
Quines són les claus per fer front a un dels reptes?
Primer de tot que siguis supervivent de càncer i estiguis donada d’alta pel teu oncòleg. Després, practicar esport de manera assídua. I tercer, estar una mica boja per apuntar-te a una aventura com aquesta. Les més de 2300 candidates que s’han presentat durant tots aquests anys al Repte Pelayo Vida són dones amb una energia especial, amb una empenta especial. Potser perquè han vist «l’altre costat» molt de prop. Un dia vaig preguntar a Cecilia Bona, del Repte Pelai Vida Annapurna Bike 2018, què els injectaven amb la quimio. La seva resposta va ser: «Vida. Ens injecten vida.» Aquesta és la màgia d’aquestes dones.
Com ajuda l’esport en el procés de recuperació?
Crec que l’esport és vital per la recuperació de qualsevol malaltia, ja sigui el càncer o una simple grip. Si fas esport o si no fas esport, el teu cos reaccionarà de manera diferent a la malaltia. L’esport és necessari en la vida, però no cal que et preparis com si anessis a una Olimpíada. N’hi ha prou amb aquests passos diaris que ajuden a fer que el teu cor vagi millor.
«Les participants han canviat la seva manera de viure després de passar pel càncer i un d’aquests grans canvis ha estat la seva pròpia alimentació»
Com s’aborda la promoció de la salut natural dins del projecte?
És part natural del discurs de cadascuna de les participants. La major part ha abandonat la carn com a alimentació i ha canviat la seva forma de menjar després de la malaltia. Un dels nostres patrocinadors és Viridian, que és de les millors marques de complexos vitamínics suplementaris. Les participants han canviat la seva manera de viure després de passar pel càncer i un d’aquests grans canvis ha estat la seva pròpia alimentació.
Què ens podeu avançar sobre el proper repte?
Kica, Yolanda, Sonia, Laura i Anna viatjaran el proper mes d’octubre fins a Buenos Aires (Argentina) i des de la capital de Buenos Aires fins a El Calafate, la zona on hi ha la glacera Perito Moreno. Des d’allí pujarem en vehicles cap al nord en direcció al Chaltén, on establirem la base principal de l’expedició. Dies després començaran a ascendir ja amb molt de pes a la seva esquena, en direcció oest cap a la Plataforma de Gel Continental, la tercera extensió de gel més gran del món, després de Groenlàndia i l’Antàrtida. Allà hauran de recórrer a peu, i sense cap tipus d’assistència exterior, gairebé 90 quilòmetres durant 12 dies, fins arribar a la falda del nunatak Cerro de Gorra Blanca amb 2907 metres d’altitud. Hauran de pujar per aquesta muntanya de roca i gel fins al cim on hauran de plantar la bandera del repte i tornar després a la base del Chaltén. Serà molt dur, però totes cinc ja s’estan sotmetent a un duríssim entrenament dirigit per Rocio Monteoliva, la directora esportiva d’aquesta novena edició.
Autor: Oriol Urrutia, Co-Editor i Politòleg
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2023
