Cada any, la major part de la superfície agrícola del planeta és ruixada amb milions de tones de pesticides. Teòricament estan dissenyats per acabar amb determinades plagues però la veritat és que es produeixen milions d’intoxicacions agudes i centenars de milers de morts anuals per l’exposició a aquests.
La pròpia OMS, només amb dades antigues molt limitades, parlava de 220.000 morts i 1 milió d’intoxicacions agudes no intencionades cada any, però diverses estimacions científiques més recents apunten a xifres molt superiors. Segons la Endocrine Society, només l’ús d’un tipus de pesticides, els organofosforats, suposa un cost sanitari anual a la UE que supera els 146.000 milions d’euros.
A Europa hi ha 500 pesticides autoritzats i Espanya és un dels majors consumidors europeus. En el moment de la redacció d’aquest article, la Comissió Europea acaba de renovar el permís d’ús de glifosat a la UE per 18 mesos més. Davant el suport del govern espanyol a la reautorització del glifosat, es va organitzar una campanya i més de 130 organitzacions socials van dirigir una carta a la Ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient demanant l’oposició d’Espanya a l’ús de l’herbicida.
El periodista ambiental, Carlos de Prada, president de FODESAM (Fons per a la Defensa de la Salut Ambiental) i guardonat, entre altres, amb el prestigiós premi Global 500 de l’ONU, ha participat en aquesta campanya i està acabant un documental que mostra el problema general dels pesticides i els seus efectes sobre la natura, la salut i els éssers humans així com les alternatives agroecològiques que ja estan funcionant amb èxit en altres països.
Segons ens comenta, “és molt important, per descomptat, que es prohibeixi la utilització d’aquest herbicida estès per tot el món; però cal anar més enllà, perquè el problema és que ja hi ha candidats per a substituir-lo, com pot ser el 2,4-D (un dels components de l’agent taronja utilitzat en la guerra del Vietnam). Es tracta de trencar aquest cercle viciós en què unes substàncies es substitueixen per altres, generalment menys conegudes i també menys investigades “. Per aquest motiu, la Fundació Vivo Sano i FODESAM, van presentar ja el 2014 la “Proposta per a l’establiment legal de l’ús de pesticides a Espanya” a la qual es van sumar organitzacions com Ecologistes en Acció, SEO-Bird Life o Greenpeace, entre d’altres , i es va fer arribar a les diferents administracions, nacionals i autonòmiques, així com als representants de diferents formacions polítiques. Segons ens informa de Prada, la Comunitat Valenciana (la segona a Espanya, després d’Andalusia, en l’ús de pesticides) ja està treballant en la reducció d’un 30% el seu ús.
A Dinamarca porten treballant en això des dels 80 i han reduït al voltant d’un 40% l’ús de pesticides. Països Baixos, Bèlgica, Suïssa… també han dut a terme diverses iniciatives. A França està funcionant des de 2008 el “Pla EcoPhyto” per reduir-los en un 50% fins 2025. Carlos de Prada ho veu clar, “l’agricultura convencional amb l’ús de pesticides suposa una ruïna per a l’economia, també per al medi ambient i la salut humana: els pesticides acaben amb determinades espècies i provoquen que al seu torn hi hagi més plagues, destrueixen aqüífers, ecosistemes aquàtics, acaben amb la pol·linització, de la qual depenen els cultius més rendibles …, per no parlar del seu efecte en els éssers humans com disruptors endocrins i en el desenvolupament de patologies com el Parkinson, el càncer, l’esclerosi múltiple, infertilitat, avortaments, malformacions etc. (…) L’alternativa és sens dubte, l’agricultura ecològica.”
Autora: Marta Gandarillas, periodista – Bio Eco Actual Octubre 2016
