Montse Escutia, enginyera agrònoma, responsable del departament tècnic i formació de l’Associació Vida Sana, és la responsable del projecte CompartoClima, que cerca identificar i promoure estils de vida resilients i adaptats al canvi climàtic a Espanya aprofitant el públic vinculat a l’Associació Vida Sana i les fires BioCultura, llocs de connexió de persones i empreses amb una llarga trajectòria dins el camí de la sostenibilitat.

Què és CompartoClima i com va sorgir la idea?
La Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va treure el 2023 una convocatòria de subvencions per a la realització de projectes que contribueixin a implementar el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic (2021-2030). Vam revisar el tipus de projectes que es podien presentar i vam veure que una de les propostes era demanar informació de la societat. I ens vam plantejar fer servir l’escenari de la fira BioCultura, ja que moltes de les persones que la visiten, i també empreses expositores, estan sensibilitzades amb els problemes ambientals i apliquen al seu dia a dia accions que els permeten una millor adaptació al canvi climàtic. Així que el projecte consisteix bàsicament a recopilar pràctiques reals i concretes que permeten a una persona ser més resilient davant del canvi climàtic. Ho hem fet mitjançant enquestes i tallers presencials a la fira i també mitjançant un qüestionari online. Amb la informació editarem una guia que estarà disponible el maig de 2025.
«El que fem en el nostre dia a dia per ser més resilients ens ajudarà a recuperar-nos de manera més senzilla»
Quina importància té la resiliència climàtica al context actual d’Espanya?
Molta, i el que ha passat amb la DANA a València n’és un clar exemple. Haurem d’estar preparats davant d’episodis climàtics cada cop més extrems. El que fem en el nostre dia a dia per ser més resilients ens ajudarà a recuperar-nos de manera més senzilla. Un dels aspectes que estem recollint és la importància de les xarxes socials reals. Saber qui són els nostres veïns i veïnes i com poder-los oferir o demanar ajuda. Estar organitzats perquè davant d’un imprevist no podem esperar que les autoritats vinguin a treure’ns les castanyes del foc, almenys no en un primer moment. Les xarxes d’ajuda mútua seran claus.
Quins objectius específics persegueix CompartoClima?
A curt termini ens hem marcat objectius relatius al nombre de persones que estan participant en el projecte. En total, amb totes les accions haurem entrevistat unes 700 persones de les quals pretenem obtenir almenys 300 pràctiques en els diferents àmbits que explorem. A llarg termini el nostre objectiu és donar-li la màxima difusió a la guia que estarà disponible a la nostra web i enviarem a les persones que hi han participat i a una llista de 50 organismes públics.

Quins exemples d’estils de vida resilients concrets heu identificat fins ara en el marc del projecte?
Estem seleccionant 26 casos exemplars amb diferents perfils: homes i dones, que visquin a zones rurals o urbanes, a diferents franges d’edat i situacions econòmiques. Hi ha persones que realment són un model de vida i els donarem un lloc més destacat a la guia, explicant més àmpliament què és el que fan.
Com es recopilen aquestes pràctiques a través de les enquestes i els tallers que esmenten?
La nostra companya Katia Scherer és la científica especialista en aquest tipus d’estudis. Ella, amb l’assessorament d’altres persones també especialitzades en estudis socials, van proposar un model d’enquesta i de taller participatiu que es va testar a BioCultura A Coruña, que va ser la fira on vam iniciar la feina. A partir d’allà es va acabar de dissenyar de manera que permetés demanar el màxim d’informació de la manera més còmoda per a les persones participants. Ens feia por que l’enquesta resultés massa pesada, perquè és una mica llarga, però ens hem adonat que a les persones que fan les coses bé els encanta explicar-ho i compartir-ho.
«Amb totes les accions haurem entrevistat unes 700 persones de les quals pretenem obtenir almenys 300 pràctiques en els diferents àmbits que explorem»
Quin paper tenen les fires com BioCultura i l’Associació Vida Sana a la difusió de les bones pràctiques?
Sempre ens ha agradat destacar que BioCultura no només és una fira, és un espai d’intercanvi de coneixement. I precisament la informació és un dels aspectes clau que estem trobant al projecte. Moltes de les persones destaquen la importància d’estar ben informats, conèixer maneres de ser més sostenibles, xarxes de persones que treballen en temes concrets i que puguin ajudar-les a resoldre els seus problemes.
Com contribueix el projecte a reduir les desigualtats i fomentar societats més justes i sostenibles?
Si ens volem adaptar millor als reptes que ens planteja el canvi climàtic hem de tenir clar que caldrà un canvi cap a una societat més justa. Estudis mostren que com més desigualtat menys salut mental i física, i menys opcions de fomentar l’entre ajuda, la participació social i cívica, el compromís polític i comunitari. La desigualtat equival a més taxes de violència, delictes i menys esperança de vida. Les activitats basades en la cura i la confiança sovint voluntàries tenen un impacte fonamental en el benestar social i els alts nivells de capital social estan vinculats a l’acció col·lectiva i a societats més resilients.
«Si volem adaptar-nos millor als reptes que ens planteja el canvi climàtic hem de tenir clar que caldrà un canvi cap a una societat més justa»
Quines recomanacions podria donar a una família espanyola mitjana per millorar-ne la resiliència climàtica?
Estem parlant de molts àmbits diferents i també moltes accions en cadascun. El millor és veure en quins àmbits els resulta més fàcil fer canvis. N’hi ha que són relativament senzills com posar airejadors a les aixetes per disminuir el consum d’aigua, reduir el malbaratament alimentari organitzant millor la nevera, reciclar els residus, pujar i baixar les escales a peu, etc.; altres que ja suposen una inversió més gran com instal·lar plaques solars, canviar les finestres per aïllar millor la casa o comprar un cotxe elèctric; i altres amb un major grau de compromís com reduir la carn que es consumeix, apuntar-nos a un hort comunitari, aprendre a reparar o desplaçar-nos amb bicicleta. El que segur que recomanaria a totes les persones és que dediquessin temps a conèixer els seus veïns i veïnes fomentant les seves xarxes socials reals, intentessin viure sense tanta pressa i gaudissin de les petites coses de la vida quotidiana que solen ser gratuïtes i ens allunyen del consumisme.
- Més informació sobre el projecte CompartoClima a www.vidasana.org/compartoclima

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Gener 2025





























