Després de més de 25 anys de negociacions, el passat 6 de desembre de 2024 es va signar l’acord entre la Unió Europea (UE) i el Mercat Comú del Sud (MERCOSUR) que va constituir l’àrea de lliure comerç més gran del món. Totes dues parts de l’acord el van promocionar públicament com una gran oportunitat comercial i política. No obstant això, es tracta d’un acord polèmic, ja que hi ha actors que s’hi oposen des de l’inici. Vegem per què.
El principal obstacle que ha trobat l’acord ha estat per part dels agricultors europeus, els qui temen que els seus productes siguin desplaçats per importacions del MERCOSUR a preus menors, sent un actor amb suficient força com per a aconseguir que històricament països com França sempre s’oposessin a l’acord.
És important explicar ràpidament alguns conceptes. D’una banda, MERCOSUR és un procés d’integració regional entre l’Argentina, el Brasil, Paraguai i l’Uruguai, en el qual Bolívia està en procés d’adhesió i Veneçuela es troba temporalment suspesa. Es tracta d’un procés d’integració obert, és a dir, està en constant evolució i el seu objectiu principal és generar un mercat comú per a propiciar oportunitats comercials i d’inversions entre els estats que formen part de la integració, però també com a bloc per a la inserció conjunta al mercat internacional. Si es té en compte com a bloc comercial, es tracta de la cinquena economia mundial.
Si l’acord UE-MERCOSUR preocupa els agricultors, encara preocupa en grau més alt els productors d’alimentació ecològica certificada
D’altra banda, quan es parla d’una àrea de lliure comerç, es fa referència Acord UE-MERCOSUR: com afecta a la producció ecològica? a una regió constituïda per almenys dos estats, que cooperen per a reduir els aranzels i augmentar el comerç de béns i inversions entre si. Per tant, l’acord al qual han arribat la UE i el MERCOSUR és un gran tractat de lliure comerç amb el qual es crearà un espai de comerç i inversions i amb el qual es comprometen a facilitar els termes d’intercanvi. Cal remarcar que l’acord ha estat signat pels estats del MERCOSUR, però encara està pendent de ratificació, amb la qual cosa podria trobar-se amb obstacles prèviament a entrar en vigor.
Desafeccions a l’acord comercial entre MERCOSUR i la UE
Les exportacions de tots els estats que conformen MERCOSUR (cap a països que no són del propi bloc de comerç, és a dir les exportacions extra-MERCOSUR) són essencialment de productes primaris, entre els quals destaquen els minerals de ferro, la soja i els seus derivats en oli, el petroli cru, el blat de moro, el sucre o diferents carns, i en menor mesura també cafè, blat i fruites i verdures (dades de les exportacions de 2022). Avui en dia la UE no és el major soci comercial del MERCOSUR, però, tal com s’ha apuntat, l’entrada en vigor del tractat entre tots dos blocs podria suposar un gran canvi en les dinàmiques comercials, ja que es tractaria de la major àrea de lliure comerç del món.
En aquest sentit, tots dos s’estalviarien milions de dòlars en taxes duaneres i entrarien en grans mercats de consumidors per a exportar els seus respectius productes. D’una banda, la UE serveis financers i productes industrials, i per altra, MERCOSUR exportacions principalment agrícoles.
En aquest context, el principal actor, de la UE, que es mostra en contra de l’acord són els agricultors, els qui reclamen que amb l’acord la Unió accedirà a un gran mercat, però que ells seran els grans perjudicats. Es tracta d’un sector que es mostra especialment preocupat per la gran entrada de productes agraris a menor cost de producció, i per tant de venda. Però alhora, destaquen que es tractarà de productes que no hauran passat les mateixes mesures fitosanitàries i, per tant, els mateixos controls de qualitat fins a arribar als consumidors. En aquest sentit, el sector primari preveu grans pèrdues econòmiques, però també de qualitat alimentària, alhora que denuncien l’acord com una trava més per a la capacitat de supervivència del sector primari. Per tots aquests motius, reivindiquen la posada en marxa de mesures econòmiques compensatòries i de reformulació de la Política Agrària Comuna (PAC).
Els agricultors reivindiquen la posada en marxa de mesures econòmiques compensatòries i de reformulació de la Política Agrària Comuna (PAC)
I la producció ecològica?
Si l’acord UE-MERCOSUR preocupa els agricultors, encara preocupa en grau més alt els productors d’alimentació ecològica certificada. La producció ecològica europea patirà els mateixos efectes descrits anteriorment, però amb l’agreujant que la normativa per a accedir a la certificació ecològica a la UE dificulta i encareix els processos de producció i de venda, per tant, les conseqüències seran més profundes. Un altre rellevant factor a tenir en compte és que encara no existeix una equivalència entre les certificacions ecològiques dels blocs, per tant, caldrà seguir atentament la creació d’una futura normativa sobre aquest tema que asseguri la qualitat i la seguretat alimentària dels productes importats.
Finalment, també cal tenir molt en compte tot el que va més enllà dels “números”, és a dir, tota la pèrdua del mode de producció local i de producció agroecològica de petit format, i les seves importants contribucions a la resiliència dels models de consum sostenible, saludable i de respecte al territori. En la mateixa línia, cal destacar l’existència de resistència per part de moviments socials d’Amèrica Llatina que s’oposen fèrriament a l’acord, argumentant sobre les conseqüències negatives que tindrà per als moviments pagesos de subsistència i la seva sobirania alimentària, en favor de grans empreses de monocultius agrícoles per a l’exportació.
En definitiva, es pot dir que l’acord de lliure comerç entre la UE i MERCOSUR és un important esdeveniment polític i econòmic, a seguir atentament, ja que, si finalment arriba a entrar en vigor, canviarà les dinàmiques de comerç mundial i tindrà conseqüències nefastes per a les resistències, de totes dues parts, als grans models agroalimentaris globals i les seves repercussions territorials i socials.
Referències:
- MERCOSUR Exportaciones, importaciones y socios comerciales. (n.d.). Observatorio de Complejidad Económica.
- Ministerio de Economía, Comercio y Empresa–El Impacto Económico del Acuerdo UE-Mercosur. (s/f). Gob.es.
- Peppe, D. (2024, December 6). Declaración Conjunta de los Estados Partes Signatarios del MERCOSUR y la Comisión Europea sobre la conclusión de las negociaciones del Acuerdo de Asociación–MERCOSUR. MERCOSUR
- Vectores, 3. (2018, abril 19). En pocas palabras. MERCOSUR.
- Vectores, 3. (n.d.). Objetivos del MERCOSUR – MERCOSUR.
Autora: Gemma Isern Castells, Politóloga, Politòloga, Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Febrer 2025
